dimarts, 17 de juliol de 2018

Afluixant el ritme ..

Aquest és el segon cop a la meva vida que agafo la baixa laboral (i el primer van ser dos dies post visita al dentista en que no podia dir ni mu) però últimament m'anava arrossegant pels racons. No em puc queixar gens; no he tingut nàusees ni mal d'esquena, no he pujat 20kg i tret de dues o tres baixades de pressió que pensava que m'enviaven directa a terra, no m'ha passat res més. Fins i tot a dia d'avui, de 33 setmanes, segueixo anant al gimnàs (no a totes les classes que voldria, evidentment).  
Això si, va ser començar la calor i rostir-me. No dormir a les nits, sonar el despertador a les 6:20, passar-me 7 hores estressants asseguda, dinar a quarts de 4 i les tardes vegetant al sofà perquè no servia per a res més. A l'endemà tornem-hi .... 


Em va costar la vida, perquè a mi aquestes coses em costen i em fan coseta; jo no em veia anant al CAP a veure si queia la baixa, pensava que em dirien que podia seguir treballant perfectament. I va ser veure'm entrar per la porta, preguntar-me les setmanes i ja no va caldre res més. Ai quin descans .... Segueixo dormint de pena però almenys el despertador no sona a les 6:20 ... 

divendres, 22 de juny de 2018

Calor

M'he passat gran part de l'hivern dient que aquest any si, que tenia ganes que arribés l'estiu. Sempre he sigut i seré una persona de fred però aquest any mira, no sé, l'hivern se'm va fer llarg o vés a saber. I com que l'any passat vam tolerar perfectament bé 3 setmanes a l'Agost a Tailandia ... què hi podía haver pitjor?  Doncs resulta que ara, que només fa dos dies que tenim la calor aquí, estic patint el que no està escrit.

Fa dues tardes/vespres que no em sembla ni mig normal perquè és seure al sofà i literalment rostir-me, agonía pura. I si, encara em veig (perfectament) els peus així que no és que ja sigui una boleta humana sense capacitat de moviment ....

Doncs resulta que ara he llegit (i per algunes será molt obvi però aquí una està molt peix) que quan estàs embarassada tens encara més calor. Sembla ser que estic incubant un petit fornet ... ja estic mirant quin abonament de piscina comprar-me!


dimarts, 29 de maig de 2018

Nova joguina

Crec que tots els canvis que m'està suposant el 2018 es comencen a merèixer una entrada a part ....

Ja feia 15 anys que teníem el mateix i la veritat és que pel que havia de fer, funcionava bé (i ho segueix fent); si que és cert que necessitava un canvi perquè ja no és el que era però cap dels dos som massa de cotxes i ho anàvem deixant. En tenim perquè en necessitem i aquest ens portava a la feina i de cap de semana.

Entre que començava a necessitar un canvi i la futura ampliació de la família (el nostre era 3 portes) vam veure que havia arribat el moment però només de pensar en anar als concessionaris a mi m'agafava mal de panxa, bàsicament perquè tot el món automobilístic em sona a japonès. I si fa no fa, al Low també. Fins que a mitjans d'aquest mes ens van trucar d'un concessionari per dir-nos que feien una venda privada per clients amb preus especials i vam pensar que aquest era el moment clau. Amb esperança 0 de trobar alguna cosa decent vam quedar un dijous al vespre per veure les diferents ofertes i curiosament dijous a la nit ja teníem cotxe nou! Ens van fer una molt bona oferta i no calia donar-hi més voltes; ens hem tret un bon pes de sobre!



Divendres passat el vam anar a recollir (una servidora ben acollonida perquè després de 15 anys conduint el mateix no les tenia totes) i el canvi - i millora - ha sigut espectacular. 

dimarts, 15 de maig de 2018

El nom

Fa unes setmanes vam veure una pel·lícula produïda i protagonitzada per Joel Joan que es deia El nom. La pel·lícula és bona i us recomano que, si podeu, la veieu perquè té moments bons bons (algun també una mica plom però....). A mi em va fer especial gràcia que precisament en aquell moment que estàvem en ple bucle de tria fessin una pel·lícula així i perquè si que és cert que si hagués estat un nen ho teníem molt clar i només tocava debatre entre dues opcions però si era una nena .... i clar, evidentment és una nena!

I sembla que no però osti, com costa triar un nom! Perquè de macos n'hi ha mil però tu busques aquell que diguis oh! és aquest! i un cop el trobes, has d'aconseguir estar d'acord amb l'altre progenitor perquè almenys jo és una cosa que tenia molt clara, havíem d'estar d'acord els dos, res d'imposar, res de trio jo perquè és una nena o res de trio jo perquè la que està embarassada sóc jo.

Reconec que el nom finalment escollit va ser idea meva però aquí el menda m'ha jurat i perjurat que també hi està d'acord i que també li agrada, per tant .... aceptamos pulpo.  I el nom és ...