dimarts, 5 de novembre de 2019

Cotswolds

L'últim cap de setmana d'Octubre, aprofitant que ja feia 6 anys del gran dia, vam marxar cap a terres angleses. Feia molt temps que tenia entre cella i cella visitar la zona dels Cotswolds, amb poblets de conte de fades i boscos interminables però sempre ens frenava el mateix: llogar cotxe i conduir per l'esquerra. Per algú com nosaltres, que va cada dos per tres a terres angleses (i encara ens semblen poques), no atrevir-nos a conduir i poder visitar llocs on no s'hi arriba en tren, era una espina ben clavada. I aquest cop ens vam tirar a la piscina. 

He de dir que els primers vint minuts em volia morir; literalment. Quin estrès! Em faltaven mans, ulls, de tot ... al nostre cotxe estic acostumada a mirar cap a la dreta si vull veure el navegador, a posar-me el cinturó de seguretat des de l'esquerra, al canvi de marxes, ... Entre que perdia segon i mig buscant el navegador on no tocava, donava un cop de braç a la porta buscant el canvi de marxes i sortia ... alguna que altra rotonda va ser cremant primera, si. I si el primer dia ja va ser de traca, el segon vam descobrir la conducció amb pluja, boira i uns bassals que van deixar el cotxe fet un cromo. Això si, diumenge ja semblava que ho havia fet tot la vida (a una velocitat prudent) i dilluns ja creuava Bristol com si fos qualsevol altre ciutat (més o menys). En la vida conduiria per una ciutat gran com Londres però l'epicwin d'haver-ho fet i no haver causat cap baixa encara em dura. 

La zona dels Cotswolds és un must al 100%; quins poblets tant encantadors, quina tranquilitat, ... en total vam fer uns 200km i vam visitar uns 10 pobles. Alguns més petits que altres. 

Castle Combe

Tetbury

Broadway tower

Bourton-on-the-water

Bibury
Ens en van quedar alguns de pendents però qui diu que no hi tornarem? :) 

divendres, 4 d’octubre de 2019

Encara m'estic situant ...

El primer gran viatge de la Berta, a Nova York, va ser espectacular i tot va sortir rodat. Durant el vol d'anada va estar entretinguda i durant el de tornada va dormir com una marmota. Fins i tot vam poder mirar alguna pel·lícula. Qui m'ho havia de dir ....
A l'apartament hi estàvem com a casa, si no millor. A dia d'avui encara trobem a faltar l'Alexa i els seus pronòstics del temps per cada dia. Dinàvem fora i sopàvem tirant de menjar a domicili mentre ella ja dormia. Ai les hamburgueses del Five Guys ...
Ens va fer aquell temps tant perfecte que no passes ni fred ni calor (menys els últims dos dies que si, ens vam rostir). Vam pujar al One World Observatory i el Low em va sorprendre repetint l'Empire State.
Vam pujar caminant des de Battery Park fins a Times Square i per primer cop, vam visitar Coney Island. Fins i tot la Berta va tastar el banana pudding de Magnolia Bakery, però qualsevol li diu que no, si fins i tot nosaltres vam repetir. Els picnics a Central Park van ser genials. I els de Washington Square encara més. 10 dies més que genials en que no haguèssim tornat. I qui sap, potser d'aquí uns anys repetim ... aquest cop entre un i altre n'han passat vuit!

Dels marrons varis que m'he trobat a la feina al tornar i de l'estrés que porto acumulat en tres setmanes, si de cas, ja en parlem en un altre moment. 

dimecres, 7 d’agost de 2019

Avui si!

Dissabte passat se'ns va espatllar la campana extractora de la cuina; va començar a sortir fum i a fer pudor de cremat. Ara hem de vigilar què cuinem fins que vingui el de l'asseguradora i ens digui el què però tenint en compte que és Agost, suposo que va per llarg

Ahir al matí se'ns va espatllar l'aixeta de la pica del bany; m'estava rentant les dents i un cop aixeta tancada, l'aigua seguia sortint igual. Au, torna a trucar a l'assegurança. Ahir a la tarda ves a comprar una aixeta i per sort aquest matí problema solucionat. 

Em pregunto què més pot passar fins el dijous a primera hora quan agafem el cotxe per anar a l'aeroport i espera, que precisament el dijous comença la vaga del personal de seguretat. 

Crec que aquestes vacances van començar a ser entretingudes des del primer moment en que trigaven mesos a acceptar-les i després a canviar-les. Tanta emoció no sé jo si és sana.... I les maletes per fer! Això si, jo avui a les 15:10 activo la resposta automàtica a l'Outlook i fins el 12 de Setembre ja m'han vist prou! 


dimecres, 3 de juliol de 2019

Sense maníes (II)

I és que al final m'han canviat les vacances! Amb el meu vistiplau previ, tot s'ha de dir però si, a data de dos de Juliol, va, i me les canvien. Vaig ser intransigent amb les dates del viatge i la primera setmana de Setembre, que és l'adaptació meva de la Berta a la llar d'infants i finalment les començo 6 dies més tard per acabar-les evidentment sis dies més tard. El punt negatiu és que el Low comença quan ho feia jo i perdrem els dies previs al viatge, el positiu, que empalmo amb el pont de la diada i fins a mitjans de Setembre no torno a treballar. 
Avui quan estava fent el cafè, he escoltat com també volien canviar les vacances d'una altra noia .... incompetents és poc.