dilluns, 27 d’agost de 2018

Setmana 39

Les vacances a la Cerdanya van ser curioses (perquè no estem acostumats a aquest tipus de vacances) però ens van anar de conya; principalment perquè vam esquivar l'onada de calor i mentre tothom es rostia, nosaltres dormíem tapats i ens posàvem un jersei per anar a donar un vol abans de sopar. Finalment ens hi vam poder quedar les 3 setmanes de vacances que tenia el Low i per desconnectar han sigut ideals. I per menjar bé també! No entenc com no he tornat amb el doble de pes ... 

I ara si que si, recta finalíssima. La Berta encara no és aquí però qui sap si aquesta nit, demà, demà passat o la setmana que ve! 

divendres, 27 de juliol de 2018

Vacances!

Mira que feia anys que jo sempre tenia 3 setmanes de vacances i el Low 2; aquest any que tots dos hem canviat de feina, ell en té 3 i si jo no estigués baixa, en tindria 2. 
Fa un any estàvem tancant maletes per anar a Tailàndia; en fa dos, per anar als fiords, ... aquest any no tanquem maletes per força de causa major però si que tanquem una bossa i marxem més aprop (perquè marxar, s'ha de marxar!). 
Aquest any seran unes vacances de relax i sobretot sobretot, espero que de fresqueta per La Cerdanya. 



PS: Les vacances de l'any que ve les agafarem amb ànsia viva, això també.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Ara som gegants

A mi tothom em diu que aprofitem ara que podem per fer coses perquè després ens ho pinten poc millor que apocalíptic (això es mereix una entrada a part perquè discrepo bastant ...). De totes maneres sempre hem sigut uns culs inquiets així que parem poc per casa.

Jo ja pensava que em quedaria amb les ganes de veure en directe a Joan Dausà perquè les dates de la gira no ens anaven massa bé però de casualitat total vam veure que dissabte passat hi havia concert dins del Festival del Molí de l'Esclop de Caldes de Montbui. I per 10€! I mira, per aquest preu vam visitar el poble de Caldes que no hi haviem estat mai i a sobre vam poder anar a un concert que, a dia d'avui, encara ens dura l'eufòria (o la gran eufòria....); quin directe, quina veu, quin de tot! Si no heu escoltat l'últim disc, feu-ho, que val molt la pena. 


dimarts, 17 de juliol de 2018

Afluixant el ritme ..

Aquest és el segon cop a la meva vida que agafo la baixa laboral (i el primer van ser dos dies post visita al dentista en que no podia dir ni mu) però últimament m'anava arrossegant pels racons. No em puc queixar gens; no he tingut nàusees ni mal d'esquena, no he pujat 20kg i tret de dues o tres baixades de pressió que pensava que m'enviaven directa a terra, no m'ha passat res més. Fins i tot a dia d'avui, de 33 setmanes, segueixo anant al gimnàs (no a totes les classes que voldria, evidentment).  
Això si, va ser començar la calor i rostir-me. No dormir a les nits, sonar el despertador a les 6:20, passar-me 7 hores estressants asseguda, dinar a quarts de 4 i les tardes vegetant al sofà perquè no servia per a res més. A l'endemà tornem-hi .... 


Em va costar la vida, perquè a mi aquestes coses em costen i em fan coseta; jo no em veia anant al CAP a veure si queia la baixa, pensava que em dirien que podia seguir treballant perfectament. I va ser veure'm entrar per la porta, preguntar-me les setmanes i ja no va caldre res més. Ai quin descans .... Segueixo dormint de pena però almenys el despertador no sona a les 6:20 ...