dimarts, 17 de novembre de 2020

Ai quan hi puguem tornar ...

Teníem una reserva pel pont de Desembre que hem decidit passar a Setmana Santa de l'any que ve perquè el país en qüestió, França, està en confinament domiciliari fins el dia 2 de Desembre. El nostre vol és pel dia 5 però només podem fer canvis sense cap cost fins set dies abans així que no ens la jugarem. De fet, quan ho vam reservar tot, ja ens vam assegurar que fos anul·lable sense cost perquè amb els temps que corren ... 

Avui he hagut de demanar les vacances de Nadal a la feina i com que a l'estiu teníem l'esperança de poder fer alguna cosa interessant per aquestes dates, em vaig reservar alguns dies per tenir-ne ara més. De fet aquest any ja vam dir que, tenint en compte l'estiu de sequera de viatges, si per Nadal es podia, la família ens posaria a la llista negra, bàsicament perquè no hi seríem. Però res, tampoc. 

I se'm fa estrany, molt estrany, plegar el 23 de Desembre al migdia, no tornar fins el 3 de Gener i no fer res; almenys, esperem que tinguem més marge de mobilitat pels voltants, perquè aquest confinament municipal de caps de setmana m'està matant! Ai quan puguem tornar a viatjar .... ansies és poc!

dimarts, 27 d’octubre de 2020

Negatiu

Dissabte a la tarda va ser ben entretingut! Quan la Berta i jo vam arribar al centre mèdic on ens havien de fer el test, hi havia tal cua que vam acabar entrant una hora més tard. No entraré a opinar sobre si les dues infermeres em van semblar amables o no perquè prou tenen amb el que tenen i al final, per fer un test, tampoc cal que acabem sent amigues. A mi em van fer el test allà mateix i a la Berta la van derivar a urgències de l'hospital perquè no disposaven del "pack infantil" i "no la pienso forzar". Tampoc la deixaria senyora, no s'emocioni.
En fi ... jo ja tenia el test fet i d'allà cap a l'hospital. Per sorpresa nostra no hi havia ningú i quan dic ningú és ningú. L'infermera de pediatria era un autèntic amor, a la Berta no li va caure ni una llàgrima (i el pack era el mateix que m'havien fet a mi). En menys de mitja hora tornàvem a ser a casa i diumenge vam rebre els dos negatius. Fins la pròxima, suposo ...

divendres, 23 d’octubre de 2020

PCR

Suposo que, malauradament, tard o d'hora tots haurem de passar per l'experiència però sincerament, m'ha agafat ben de sorpresa. Dimarts passat classe de natació amb la Berta i ahir mail d'urgència de la monitora comunicant que una família havia donat positiu

La tornada a les classes va ser molt meditada i acceptada considerant que la Berta crida i pica de mans només entrar per la porta de la piscina però en cap moment les he tingut totes i només ha calgut una classe per veure que no hauríem d'haver-hi tornat. 

És pràcticament impossible mantenir durant tota la classe una distància prudencial amb les altres famílies i si això hi sumes les mesures inexistents que hi posa la monitora doncs tenim un còctel una mica explosiu. 

Així doncs, demà a les 16:00 ens estrenarem les dues amb això de les PCR .... de moment cap símptoma (tot i que quan vaig rebre el mail em van agafar tots els mals). Ah, i tot i ser partidària de fer una vida més o menys normal, a la piscina no hi tornem. 

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Ja hi tornem a ser!

La nova rutina m'encantava; de veritat! Havia aconseguit fer un menú setmanal de tuppers per dinar i fins i tot eren saludables. A l'oficina de 8:00 a 15:00; fer el cafè d'esmorzar en bona companyia, sortir puntual i recollir a la Berta a la llar d'infants per passar la tarda fent qualsevol cosa excepte treballar. 

He pogut aprendre una barbaritat (el confinament em va enganxar a un mes d'haver començat la feina nova i amb la meva cap directa de baixa), ja sóc prou autònoma i no m'agafen taquicàrdies quan rebo algun correu que no entenc res del que em diu .... 

I des d'aquest passat dimarts, teletreball altra vegada. I quan ho explico encara escolto com em diuen que quina sort ... doncs no, de quina sort res! que jo era feliç amb la meva rutina. És durant 15 dies, diuen. No m'ho crec pas considerant que estan tancant bars i restaurants. 

Almenys les llars d'infants segueixen obertes, no perquè no vulgui estar amb la Berta a casa però dir que s'ho passa pipa cada dia és quedar-me curta. I no tots podem dir que la meitat de la nostra vida l'hem passat en pandèmia. 

I ens tocarà patir perquè, entre d'altres coses, tenim bitllets d'avió per Desembre. Sort que ara tot és cancel·lable ... tot menys les il·lusions però això ja és un altre tema.