divendres, 30 de setembre de 2016

Primera setmana .... superada?

Treballar onze hores diaries és infernal. Ni més ni menys. Surto de casa a tres quarts de vuit del matí, torno a les tres i deu per dinar; a dos quarts de quatre torno a marxar i segueixo davant d'un ordinador fins les vuit del vespre. Arribo a casa a les vuit i vint. I així cada dia de dilluns a divendres. Almenys es podria fer fosc a les nou del vespre però no, cada dia més aviat. Gràcies gràcies. 

Estic esgotada fisica i mentalment perquè les 4 hores de la tarda són relaxadetes però les set del matí és un aprendre continuu
El saber no ocupa lloc però em sembla que m'està fonen les neurones.

És temporal si, però aquesta temporalitat s'em farà eterna. Mai havia esperat amb tantes ganes qualsevol pont i/o festiu que hi pugui haver. Els tinc marcats al calendari amb tres colors diferents! 

dimarts, 27 de setembre de 2016

De documentals ...

Una servidora no és gaire de Beatles;  mai m'han enganxat del tot i això que hem estat varies vegades a la ciutat on els va veure néixer (tot i que no per aquesta raó) i al museu de la seva història. Dissabte passat però, vam anar a la única i última sessió de la projecció d'aquest documental i he de dir que va ser una grata sorpresa. 
Pensava que seria más de lo mismo perquè, no ens enganyem, la història dels Beatles la sabem tots o quasi tots però tot i tractar-se de la seva història és un documental molt ben aconseguit. 



diumenge, 25 de setembre de 2016

No escarmento

A partir de demà a les 8 del matí i fins vés a saber quan, m'esperen jornades laborals de, senyores i senyors, onze horetes de res. Lo meu no és normal però no podia dir que no; massa temptador, massa bona experiència i gràcies a una senyora jefa (que de vegades la mataría però que acostuma a ser un troç de pa) puc compaginar les dues coses. Més o menys. Una al matí, l'altra a la tarda. És temporal i si no, ja faré que ho sigui. Estic una mica sonada però la meva salut física i mental també és important
Estic una mica bastant acollonida si; però espero que un cop superat el primer dia (o la primera setmana) i veure que torno a poder amb tot, passarà. 

dimarts, 13 de setembre de 2016

EOI

Entenc que quan la demanda triplica (com a mínim) la oferta, s'ha de fer d'alguna manera per dir "fins aquí" però una servidora se n'ha ben cansat. 
Fa anys va sonar la flauta i vaig aconseguir entrar a 3er d'anglès; vaig anar fent fins que em vaig plantar a 5è i últim curs i el vaig aprovar (cosa que no esperava; almenys no a la primera). 
Un any més tard van començar a fer el 6è curs però ahhh si ja no eres estudiant, havies de tornar a passar pel sorteig i la prova de nivell. Dic jo que si ja tens el teu títol que acredita tenir un nivell B2 (avançat) i a més a més tens el FCE, la proba de nivell se la podrien estalviar però en fi .... així dijous passat, després d'un primer sorteig, em vaig passar 3 hores ben bones fent un examen test, una redacció i una entrevista personal. I al segon sorteig, m'he tornat a quedar fora; per segon any. Després vas a classe i només hi ha 4 o 5 persones. Penalitzar? no cal, no?  
Potser si que a la tercera va la bona, m'és ben igual, a mi ja m'han vist prou. Per rifes ja tenim la de Nadal.