diumenge, 30 de desembre de 2018

El primer viatge

El primer viatge de la Berta no podia ser a un altre lloc que a terres angleses així que després de molts dubtes i pors, ens vam llençar a la piscina i vam comprar bitllets per passar 4 dies a Londres (4 dies que finalment van ser 5 i no, els drons que volaven per Gatwick res tenien a veure amb nosaltres).

Tot i que teníem molt clar que amb l'arribada de la Berta no volíem que les nostres vides canviessin radicalment, ens feia cert respecte viatjar amb una coseta tant petita. No sé si van ser les ganes que teníem de que tot sortís bé, que és una santa o les dues coses però va sortit tot rodat. Fins i tot va dormir millor que a casa! 

És summament fàcil viatjar amb un bebè de 3 mesos i mig, basicament perquè el menjar el porto jo a sobre i perquè sorprenentment, el preu dels bolquers està molt millor a terres angleses que a casa nostra.

L'únic negatiu d'aquest viatge ha sigut el transport públic de Londres, concretament el metro i és que tot i portar un mapa tret de la seva pròpia web amb les estacions adaptades, en vam trobar un parell que nanai, o treies el cotxet a pes o d'allà no sorties a no ser que fos agafant un altre metro. I a mi això m'emprenya sobre manera, perquè nosaltres anàvem amb cotxet i mira, busques alternatives com pujar-lo a pes però, i la gent que va amb cadira de rodes? Ahh .... 

Ara ja anem pensant on anar a fer mal el pròxim estiu! 

divendres, 30 de novembre de 2018

Excursionetes

Abans hi anàvem de tant en tant però ara hem agafat la costum d'anar-hi en caps de setmana alterns, perquè el Low un divendres si, un divendres no plega al migdia i perquè sortir de les quatre parets de casa sempre va bé. I la veritat és que a casa hi parem poc però de totes maneres ... i partint de que tenim el camp base a Platja d'Aro, ja hem fet un parell d'excursions força dignes. 

La primera va ser a Cadaqués. Mira que feia temps que jo deia que hi volia anar però era mirar Google maps i "ui quina mandra", "ui que lluny" o "ui quina carretera" fins que al final, ens vam decidir. 


Ens va fer un dia espectacular, Cadaqués ens va enamorar i l'arròs negre que vam dinar, també. Un cop dinats, cap al Cap de Creus i no exagero quan dic que vaig passar por amb el vent que feia. Tota una experiència això d'estar alimentant a la Berta dins el cotxe, mentre aquest es movia de mala manera.... 

I la segona, a Colliure! i és que si jo estava pesadeta amb Cadaqués, el Low ho estava amb Colliure. A mi ni fu ni fa la veritat, hi havia estat amb l'institut i tampoc recordava que m'hagués marcat gaire i, un cop més, era mirar Google maps i "ui quina mandra""ui que lluny" ... Colliure és maquíssim i té un encant especial; hi vam passar un dia rodó dinant a una terrasseta i amb paradeta per berenar a Figueres


Ara toca buscar més excursionetes per la zona per les pròximes escapades. Alguna recomanació?

dimarts, 30 d’octubre de 2018

#epicwins

Durant tot el temps que va durar l'embaràs, diferents persones es van encarregar d'anar-nos recordant tot el que no podríem fer a partir de Setembre. Que si aneu ara al restaurant que s'acabarà, que si viatgeu ara perquè després no podreu amb els trastos, que si neteja la casa ara perquè després serà un caos ... tot molt esperançador, si. 

Tinc una amiga amb una nena de dos anys que porten una vida amb el 90% de normalitat i jo vaig decidir que seria el meu model a seguir (ella ho sap i riu però mira...). Dins del possible clar, perquè planyo aquells pobres pares que tenen nens que bramen tot el dia. De veritat, teniu la meva total admiració. Però també planyo aquells que decideixen deixar de fer qualsevol perquè ui pobret/a és massa petit/a. Qüestió d'actitud suposo. 

Ahir la Berta va fer 8 setmanes i de moment el Low ha seguit anant a concerts (segurament no a tants com voldria però això ja li passava abans del dia B). La Berta ha anat de cap de setmana i també a restaurants (tot i que ella no ho sap perquè dormia al cotxet tan panxa). Fins i tot ha estar a un local de cervesa artesana. És ben bé que només falta portar-la a terres angleses .... però potser ja tenim els bitllets ... 

Com diu la meva amiga "Jo ho intento; potser no funciona i és un fracàs o potser surt bé i això que tenim". De moment nosaltres tenim. I potser és una tonteria però m'agrada veure que som capaços de fer coses i seguir tenint una vida incloent-hi la Berta. 

dimecres, 3 d’octubre de 2018

Un mes

Sé que sona a tòpic però no em puc creure que avui ja hagi passat un mes del dia B

D'aquest gran dia m'havien explicat mil histories; la gran majoria dignes de pel·lícula de terror. És una cosa de la que no et pots escapar així que basicament et passes nou mesos (sobretot els últims) pensant com serà i què et trobaràs. Jo anava força resignada; trobés amb el que em trobés hi hauria de passar així que .... Tinc amigues que l'últim mes han tingut malsons; jo ni això. Hi havia dies que pensava que era una mica inconscient per no estar acollonida però em preocupava més si sabria o no quin era el moment d'anar a l'hospital i si no em donaria per parir als túnels de Vallvidrera.

L'anècdota és que vam anar a l'hospital en tren, si senyor, en tren! Va ser un part induït així que jo em seguia trobant fresca com una rosa. No vam dir res a ningú i a les nou del matí ingressava. 

Sortia de comptes el dia 3 de Setembre i la Berta va néixer el dia 3 de Setembre a les 19:13 de la tarda. Una servidora anava a tope d'epidural (des d'aquell dia penso que l'haurien de declarar el millor invent de la historia) i no m'ha quedat cap record traumàtic de l'experiència. 

I de tot això ja fa un mes; un mes del que estem enamoradissims d'una personeta que es porta prou bé i ens deixa fer la nostra (menys dormir d'una tirada...).