dimecres, 31 de desembre del 2008

Bye 2008

Per fi s'acaba un any que, per mi, ha sigut de tot menys bo. Realment he arribat a pensar que tenía el gafe a sobre perquè tanta mala sort no és normal. Ben bé podría escriure una novela perquè hi ha hagut de tot: estafa, robatori, decepcions i rallades, moltes moltes rallades. No és que a 31 de desembre tot s'hagi solucionat però si que un dels proposits d'any nou és agafar-me les coses més amb calma i no preocupar-me per qui no s'ho mereix.
Per aquest any nou tinc alguns proposits però això ja serà un altre post, avui encara estem a 2008. Als poquets que llegiu això, molt bon any nou :)

dimarts, 30 de desembre del 2008

Histories de Londres

De la temàtica de Londres, és dels millors llibres que he llegit. El vaig veure a la llibreria el dia abans de Nadal i la meva consciència responsable va fer que el deixés on era. No vaig passar de dissabte que ja l'anava a buscar. I ahir el vaig acabar.
Histories de Londres és una guía personal per descobrir l'esperit londinenc. I és que com molt bé diu a la primera pàgina: "Histories de Londres és una declaració d'amor".

Gracies a ell he pogut coneixer la veritable història de Peter Pan, per què el Soho es diu Soho, l'existència dels mews, la història de l'Albert Memorial o qui són els gunners, els blues o els spurs (evidentment sé qui són els hammers). He sentit certa enveja llegint cada pàgina del llibre; algún dia m'agradaría descobrir tot això per mi mateixa en comptes de veure-ho en lletres impreses. Si més no, aquest llibre serveix perquè una servidora vegi que no és l'única pensant el que pensa i sentint el que sent.


dissabte, 27 de desembre del 2008

Australia

Està clar que he d'afegir a la meva llista d'ídols el nom de Baz Luhrmann; primer per fer Moulin Rouge i segon, per fer Australia. Aquest vespre al cine m'ha caigut la baba amb l'argument, els paisatges i els actors. En resum, 6.40€ molt ben invertits en 166 minuts.

dimecres, 24 de desembre del 2008

Festes

Per fi estic de vacances!! Havíen de començar a les 14:00 i han començat a les 12:00, no em puc queixar. Han sigut 3 dies d'estrés màxim perquè volía deixar la feina feta però val la pena. Ara, fins el dia 7 de Gener, em dedicaré a no fer RES; ni classes, ni feina. M'hagués agradat fer alguna escapadeta la setmana que vé, però en fi....
De moment aquesta nit a posar regals sota l'arbre i demà puc donar gràcies si no em desperten abans de les 9.

I aquest és el resultat de ""torturar"" al pobre Puk una tarda de diumenge....


dissabte, 20 de desembre del 2008

Oops!!

Ha arribat el fatídic moment en que he de portar el meu pc al servei tècnic perquè no tira com hauría. Aquest matí, després de 4 o 5 ressets, he aconseguit que funcionés i poder fer còpies vàries. Ara poden passar dues coses: que siguin bones persones (per favor, per favor....) i el tinguin en un parell o tres de dies o que no vegi el meu pc fins passat festes...sniff. Odio quan passen aquestes coses.



Edito: Són bones persones ^^ Dos dies més tard ja tinc el pc a casa...i de moment funciona!!

Edito altre cop: Perfecte, torna a fallar ¬¬""""

dijous, 18 de desembre del 2008

I'm fed up

En fi, era massa maco, sobretot perquè em passés a mi....si és que no sé perquè em sorprenc. Avui ha sortit la resolució de la convocatòria de les beques Euroacció i estic en llista d'espera. He mirat com 10 vegades la llista dels 75 privilegiats...sense comentaris.



dissabte, 13 de desembre del 2008

The mystery of...

Quan el Low i jo vam estar a Londres a l'Agost (uh, només han passat 4 mesos i em sembla una eternitat), al mateix carrer de l'hotel hi havia el típic paki on podies esmorzar el typical English breakfast per 3.50 lliures.

Aquí una servidora és totalment incapaç d'endrapar aquesta quantitat de menjar només sortir del llit però com que el Low és un fan de les baked beans doncs... Jo vaig ser més que feliç amb el meu croissant i el cafè amb llet. No vull ni pensar què deu passar al metro, en hora punta, si tots han esmorzat baked beans....

Al dia següent, quan anàvem directes a esmorzar vam arribar a la cantonada del carrer sense trobar el paki. Uix... Tornem enrera...ens l'hem tornat a passar? Fins que veiem que el paki ja no és paki. Està tancat i amb papers a les finestres. Hem sigut els últims clients? La falta de Baked Beans va provocar certes teoríes:

  1. Ha vingut una inspecció de sanitat...evidentment l'han tancat.
  2. No era res més que una tapadora d'algun negoci més... ermm.... brut.
  3. Ens han raptat al paki.
  4. Ens l'han deportat.
  5. Ho hem somiat, no hi ha sigut mai.

La cosa és que ahir a la nit, jugant amb l'Street View de Google, vaig acabar al carrer de l'hotel. Em va passar el mateix que quan hi erem...carrer amunt, carrer aball, ... fins que l'he trobat!!!


Ara la cosa està en...el cotxe de Google va passar abans que nosaltres i, per tant, estava obert? Va passar després i ha tornat a obrir? El dubte no em deixarà dormir.... Si algú hi va, pot mirar si el Bohemia Sandwich Bar segueix obert? xDD Després de les teoríes que vam treure sobre el tancament, normal que estigui patint....

divendres, 12 de desembre del 2008

Evening shopping...

... and my credit card cries.

Tarda de cafès i compres amb bona companyia (Eli tu no has gastat un euro, tramposa...). Crec que és el primer any que soc tant previsora amb els regals de Nadal, però no soporto les cues i els "no ens en queda cap, torna en dues setmanes".
Cotxe a casa, centre amunt, centre aball. Tinc els peus que no m'els noto!! Això si, ja tinc tres regals més ... ara en falten ... mmmm .... prefereixo no comptar-ho.
Ara toca embolicar i disfrutar com una nena petita! Si és que no tinc remei....


P.D: Veient les marques de les bosses...és evident que aquesta foto no és meva :D

dijous, 11 de desembre del 2008

Winter Wonderland

Els que em coneixeu ja sabeu que el Nadal em pot. M'encanta. Anar a veure Els Pastorets, la Fira de Santa Llucia, l'exposició de Pessebres, arreglar l'arbre o fer el pessebre. Fins i tot els dinars familiars.

Només em faltava rebre un mail informatiu sobre el Winter Wonderland, on és més que evident que algún any haurà de caure. A mi aquestes coses no s'em poden ensenyar home!


diumenge, 7 de desembre del 2008

Love Actually

Ahir una servidora es va apropiar del sofà i del dvd per veure per .... cop Love Actually. No pot ser més genial; l'argument en sí ja em fa caure la baba, però que surti Londres en versió nadalenca... i és que ahir la llagrimenta no va ser per l'argument, sinó per veure Traflagar Square amb l'arbre de Nadal gegant, o Hyde Park amb la pista de gel.
Una de les primeres coses que diu són: "Siempre que me siento pesimista por cómo está el mundo, pienso en la puerta de llegadas del aeropuerto de Heathrow".
En el meu cas, la frase és: "Sempre que em sento deprimida, penso en la porta d'arribades de l'aeroport de Stansted" (perqué l'últim cop que hi vaig ser, vaig arribar a Stansted. La recordo perfectament i la podría fer amb els ulls tancats).
Per mi, Love Actually ho té tot: Nadal, pastel i Londres. A part d'una B.S.O que m'encanta. De tan en tan, estaría bé acostar la mà a la pantalla i que t'hi portés ;)

Sens dubte, el millor moment és:


dissabte, 6 de desembre del 2008

Dissabte a Vic

Avui hem deixat el cotxe a casa i ens en hem anat cap a Vic amb tren. Mala idea perquè anava ple com un ou, es veu que no hem estat els unics amb aquesta idea. Tot el camí (1 hora) drets i apretats. Ok, ok, ... jo he aconseguit seure els últims 20 minuts. Tot perquè era la Fira Medieval. Mil paradetes de menjar, jocs, roba, joies, ... Si no ens haguessim passat una hora buscant un caixer potser haguessim pogut comprar alguna cosa. Eh, però fuets si que n'hem comprat eh!!




divendres, 5 de desembre del 2008

Fu***** colleague

08:45 - Una servidora puja les persianes de l'oficina. Si, entro a les 9:00 però no hi ha jefes i aquí tinc pc, internet, calefacció i cafè...no em cal res més. El comercial, d'ara en endavant "T" entra a les 8:30 i no hi és.

09:30 - Truca un client mosca, em menjo el marrón, m'estic començant a carregar. "T" segueix sense donar senyals de vida.

10:00 - Esmorzo galetes i cafè. Ñam!

10:10 - Ja he mirat el diari, he fet el cafè, he parlat amb el Low i m'he posat al dia en forums varis. Casi que ja puc començar a fer algo de profit que per algo em paguen.

11:10 - "T" apareix per la porta. Més de 2 hores tard (per no trencar la costum de toooota la setmana).

11:15 - A: "Te han cambiado el horario y yo no lo sé o es que tienes un morro que te lo pisas?"
T: "Emm...uhmm....estooo....es que no oigo el despertador"
A: ¬_¬!!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs si nens, així tooooota la setmana. El dilluns ni te n'adones, dimarts penses "pobret s'ha adormit", dimecres començes a mosquejar-te i dijous i divendres el vols matar.
Estic segura que dimarts a les 9 en punt està a la porta (perquè ja tenim jefes aquí).

S'accepten consells: li canto a la jefa? ¬¬

dimarts, 2 de desembre del 2008

Somos famosos (bueno, un poco famosos) en Google

Señoras y señores, ladies and gentlemen, niños y niñas, perros y gatos
Según me acaba de informar Anna, somos famosos en Google.
Por lo visto, sale mi entrada de hace unos meses sobre la definición del Scouse y de los Scousers. Pues no nos quedará otra que declarar el día 2 de Diciembre como el Día Del Scouse en honor a semejante hazaña.
Doy las gracias a todo el mundo, a mi canario Robbie (D.E.P), a mi madre, al vecino de al lado, a la del bus, etc etc. Y muchas gracias a los creadores de este blog, Justo y Anna.

Ahora coñas a un lado. Otras dos palabras para que vayáis formando vuestro vocabulario scouse.

Lappie o Lappo: como en lapdancer (bailarina de topless para que nos entendamos xDD)
Bin lid; "I´ve gorra take de bin lids te school de savvy" (Tengo que llevar a los niños al colegio esta tarde)

Eaa! Para que luego digáis...

Run

Personalment, aquesta versió de Run (Snow Patrol) em posa els pèls de punta. Quin troç de veu! I és que, molt de tant en tant, els concursos televisius (en aquest cas X Factor - UK) descobreixen alguna cosa.

diumenge, 30 de novembre del 2008

World Press Photo 2008

L'any passat ja hi vam anar i aquest, no podía ser menys. Personalment em va agradar més els premiats de l'any passat i l'exposició en general, però aquest any tampoc estava gens malament.

La World Press Photo va ser fundada l'any 1955 i és una organització sense ànim de lucre coneguda per organitzar el més important concurs fotogràfic de premsa.

Les categories dels premis són:

  • Noticies d'actualitat
  • Temes d'actualitat
  • Personatges d'actualitat
  • Esports i fotografíes d'acció
  • Reportatges d'esports
  • Temes contemporànis
  • Vida cotidiana
  • Retrats
  • Art i entreteniment
  • Natura

divendres, 28 de novembre del 2008

Schwa...o la meva creu

Ahir a classe semblavem, lo menys, tontets. Em cau la baba quan miro Grey's Anatomy en V.O o, tot i parlar de manera completament diferent, quan escolto londonners autòctons (I'm sorry James, quan escolto scouse no em cau la baba, més aviat m'estresso) però aaahhhh quan em toca pronunciar a mi...El descobriment del Schwa no ha fet res més que estressar-me i és que escoltar-la, l'escolto; però trobar-la a les frases ja és algo com missió impossible. Evidenment, el Schwa, havía de ser el so vocàlic més comú en l'anglès.

Atenció amb el video que ens hem empassat a classe, no té preu.....

dimecres, 26 de novembre del 2008

La Chère, l'illa, i el canibalisme.



Vaig pensar en la història de La Chère, un soldat que va participar en les primeres expedicions a Amèrica. L'any 1562, Jean Ribault va deixar un bon nombre de soldats a Port Royal (a prop de Hilton Head, Carolina del Sud) sota el comandament d'Albert de Pierra, un boig que governava a base de terror i violència. "Va penjar amb les seves pròpies mans un timbaler que li havia caigut en desgràcia", escriu Francis Parkman, "i va confinar un soldat anomenat La Chère a una illa solitària, a tres llegües del fort, on el va deixar perquè es morís de gana." Al final, Albert va ser assassinat en una revolta dels seus homes, i La Chère, mig mort, va ser rescatat de l'illa. Podria semblar que La Chère ja estava segur; que, havent sobreviscut a aquell terrible càstig, hauria quedat immune a cap més catàstrofe. Però les coses no són tan sezilles. No falten mai els imprevistos ni hi ha lleis que posin limits a la mala sort, i sempre és un tornar a començar, un tornar a quedar tan exposats a les desgràcies com abans. Les coses van anar de mal borràs al destacament. Els homes no estaven preparats per afrontar la solitud, i se'n van apoderar la fam i l'enyorança. Servint-se d'unes quantes eines, van gastar totes les energies construint una embarcació per tornar cap a França. Al mig de l'Atlàntic, una altra catàstrofe: no hi havia vent, i se'ls va acabar el menjar i l'aigua. Van començar a menjar-se les sabates i els jupons de cuiro; alguns, desesperats, bevien aigua de mar, i uns quants es van morir. Llavor va arribar l'inevitable caiguda en el canibalisme. "S'ho van fer a sorts", explica Parkman, "i li va tocar a La Chère, el mateix desgraciat que Albert havia condemnat a morir de fam en una illa solitària . El van matar, i, amb famèlica avidesa, van trossejar la carn. L'abominable banquet els va permetre d'aguantar fins que van veure terra ferma, moment en què, segons diuen, delirants d'alegria, van ser incapaços de continuar governant el vaixell i el van deixar anar a la deriva, a la mercè de la marea. Se'ls va acostar una petita bricbarca, els va pujar tots a coberta i, després de deixar els més febles a terra, es va endur la resta com a presoners de la reina Isabel."

Paul Auster - L'habitació Tancada

diumenge, 23 de novembre del 2008

La Cerdanya

Ja tornem a ser aquí. Que ràpid pot arribar a passar el cap de setmana quan s'està de conya; compres ràpides a Andorra, pànxing total al sofà, esmorzar xocolata desfeta (Low ets un xef!!), vicis a la DS i/o PSP, alimentar un gat abandonat (perquè el miaaaaau miaaaaaaau no ens deixava escoltar la TV), sortir del llit i veure aquesta vista:


Jo ja m'hi hagués quedat tota la setmana!!!

dimecres, 19 de novembre del 2008

Londonize (i jo encantada)

La marca de ginebra Beefeater ha començat una campanya molt british. Durant aquest cap de setmana, els mítics "cabs" voltaran per Madrid i oferiran els seus serveis sense haver de pagar un duru. Només s'han de complir dos requisits: fer-se entendre en anglès (els taxistes seran londinencs) i que el recorregut no superi l'import de 10 lliures.




Durant el cap de setmana següent i fins el 13 de Desembre, els cabs també voltaran per Barcelona, València, Sevilla i Santiago.
Ara que...el dia que vagi sonant repetidament el "Mind the gap" a, per exemple, Urquinaona, serè una miqueta més feliç!

diumenge, 16 de novembre del 2008

Taxi a la Sala Bikini

Siii!! Ha costat d'arribar...i ha passat volant. Ja hem pogut veure Taxi (ex Melón Diesel) en directe a la sala Bikini de Barcelona. Un set list que no recordo exactament però que no se n'han deixat ni una: Por ti, Quiero un camino, A contracorriente, Niña del Sur, Aquí estoy, ... i un etcètera d'hora i mitja. Impresionant com millora la veu en directe.

Són la 2 menys 10, tinc les cordes vocals a Barcelona, potser hauría d'anar passant sota el nòrdic.


dilluns, 10 de novembre del 2008

Kristallnacht

La Nit dels vidres trencats (en alemany, Reichspogromnacht, Reichskristallnacht o Novemberpogrome) , del 9 al 10 de novembre de 1938, organitzada per les SS a tot Alemanya contra la població jueva, a qui consideraven els causants de tots els problemes dels alemanys. Es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, destruir indústries i comerços, i detenir entre vint-i-cinc i trenta-mil persones. Més de 50 jueus van ser assassinats aquella nit.

(Font: Wikipedia)
Kristallnacht niemals weder
(Nit dels vidres trencats, mai més)

Ahir va fer 70 anys. I tot i així encara hi ha energúmens.

No sé perquè aquest "tema" sempre m'ha cridat l'atenció. Des d'aquelles vacances que vaig posar els peus a la casa d'Ana Frank (anys més tard ho tornaría a fer) quan ja m'havia llegit el diari , sempre m'ha interessat. Segurament perquè amb aquells fets, es va inventar la paraula "injusticia".

dissabte, 8 de novembre del 2008

Season 5




P.D: Spoilers

dijous, 6 de novembre del 2008

London: the feeling

Març del 2003, tres dies. Sembla mentida que tres dies puguin canviar la forma de pensar o de veure certes coses. La gent, els carrers, els double decker bus, el metro (adoro la Central Line), fins i tot el clima. Londres ho és tot. És una part de mi i ho serà sempre. Potser si aquests tres dies no haguessin passat mai, una part de mi no estimaría tan Londres i viuría més tranquila.
Agost del 2008, tres dies més. Confirmo que Londres és molt Londres. No en tenía una visió equivocada. El que vaig sentir al 2003 ho he pogut confirmar aquest any. De fet, ha sigut l'única cosa bona d'aquest any. Llagrimeta inclosa al tornar.
Reconec que quan soc allà, soc totalment diferent; ni ratllades, ni mala llet, ni res. Soc feliç (i hi ha probes en format .jpg)
Gracies a un blog, vaig descobrir la col·lecció de llibres "Culture Shock" i el primer en caure va ser Londres. Cada cop que llegeixo, ni que sigui una pàgina, sembla que estigui allà. És totalment perfecte.


No vull que passin 5 anys més a tornar-hi. No vull mirar enrera i pensar el que hagués pogut ser. De vida només en tenim una.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Little by little

Ais.... ;)

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Fa un fred...

... que pela!


A mi m'encanta el fred, la pluja i similars. Si, soc rareta. Però m'encanta. Per fiiiii ha arribat l'hivern (o similars...). El problema, és que soc tant llesta, que tinc tota la roba d'hivern guardada, o sigui, que quan he sortit a fumar a les 12 de que no em moro. Tampoc és que vagi amb tirants com a ple Agost però argh, necessito un jersei!!!

Llàstima que avui tingui dues llargues hores d'anglès perquè és la tarda perfecta per estar al sofà/pc/llit amb una tassa de tè i un llibre/CD/DS, manteta i au :P


I aquesta és la predicció pels pròxims dies:


dilluns, 27 d’octubre del 2008

Lladres


Comences una cosa amb il·lusió, estudies, vas a classe i un dia, perquè si, perquè a un fill de la gran p*** li ha donat la gana, et trobes la porta tancada. He pogut comprobar que de les pitjors sensacions, una és la de sentir-se estafat.
Al cap d'uns dies tornen a obrir i et donen la opció de recuperar els diners; t'ho venen tant bé que fins i tot t'ho creus i, remotament, penses que no està tot perdut. Això si, els llibres ja no els vols veure ni en pintura i et comences a rallar per tot, perquè no tens ni la més mínima idea de cap on tirar. Res t'omple i si alguna cosa ho podría fer, és un pèl inviable pels resultats que podría donar.
Quan fa dos mesos que persegueixes a algú perquè et torni el que és teu (materialment parlant, perquè la sensació no me la treu ningú) i només fas que veure una mentida rera l'altra, acabes molt molt cremat.
Que "persones", que et passen mínim 10 anys es comportin molt pitjor que animals ja és el colmo. No em penso posar al seu nivell, no podría, però el fet de tenir la paciència esgotada, les tardes lliures i una mala idea impresionant, poden fer que m'arribi a fer realment insoportable.

James, envíame un par de scousers por correo urgente ;)

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Qui va dir que els diumenges eren avorrits?

Sembla que ja m'he acostumat a no passar-me els diumenges tirada al sofà fent el gos (que no vol dir que no ho trobi a faltar) perquè cada diumenge em dóna per fer cosetes.
Al matí a rentar el cotxe i passar l'aspirador...es pot ser més massoca?? Ple de domingueros...que hi havia cua i tot!!! Però ja el tinc net :D
Dinar a casa el Low...volíes que petés a fajitas, no? arfff... I mentre uns s'omplen a birres, miren futbol i van al concert de dEUS, altres fem pastíssos de llimona i el burro amb el Puk ^^ Molt millor el meu pla, ehhhh!



Ara espero que quan tregui el motlle no quedi fet un nyap....

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Concerts a punta pala!

Ens estem saturant de concerts!!! Sense comptar els que normalment fa Stendhal, cada cop n'hi ha més. Fa poquet van ser The Posies que tot i només saber-me 3 cançons no va estar gens malament. Avui el Low s'ens ha quedat sense entrada per AC/DC ... jo no hi aniria ni regalat però per gustos...
Diumenge el Low va a dEUS, grup belga que ja ha exhaurit entrades pel concert de Madrid (Low, esperem crònica).



A mi, segurament acabin arrossegant-me al concert de Keane, l'11 de novembre (entrades per Madrid també exhaurides). Els dos, en diumenge, mal montat, molt mal montat.
El 15 de Novembre toquen Taxi a la Sala Bikini de Barcelona, el més econòmic de tots, per sort. I no m'agradaría quedar-me fora.


I per si fós poc, avui hem vist que al Febrer tenim Oasis a Badalona. Si els meus nens són HIM, els del Low són els germans Gallagher. I a mi no em desagraden gens així que el dia 29 anirem a mort a per les entrades, oi Low? :) Vist així, aquest blog aviat serà un blog crític musical xD



Come in, Come out, Toniiiight....xD

Edito: Entrades per Keane a Barcelona també exhaurides....i jo que anava a comprar la meva demà... ¬¬!!!

dilluns, 20 d’octubre del 2008

BELONG!


Estic un pas més a prop de poder anar a un partit a Anfield. Avuí m'ha arribat la famosa "member card" que substitueix la "fan card" i que permet comprar per internet les entrades que els socis posin a disposició del club. Aixó no et garantitza res pero almenys no viatjaré a la ciutat del Mersey confiant en que els reventes no prenguin el James per poli secreta o ens demanin 200gbp per una entrada de visitant. A més ve en una caixa guapíssima, amb clauer, boli, llibreta, dvd dels millors moments del gran Stevie. Resum, estic que em cau la baba amb la meva membercard ^_^ WE LOVE YOU LIVERPOOOOL!!!! WE DOOOO!!!!

Gracies Anna!!!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Diumenge...

Diumenge complet. Matí a Platja d'Aro, dinar a Sant Felíu de Guíxols i tarda de deures, apunts i sobretot, Puk.
Netejar la gàbia (si per mi fós estaría rondant per casa al seu aire), manicura (si, perquè a aquest pas, podría trepar abre amunt...) i passejada pel pis xDD
És tan mono, tan maco, tan perfecte, ais...com me l'estimo :___)))





divendres, 17 d’octubre del 2008

Oh!

No, no ve el meu aniversari, ni sant ni res semblant però ..... Looooooooow miraaaaa!!!!!!




Fes click a la foto, fes click a la foto, ..... xDD

Punctuality? What?

Arribar puntual un divendres morta de son a la feina i que l'element que treballi amb tu no es digni a arribar fins passades dues hores i mitja no té preu. Que a sobre et digui que està de ressaca, ja és per crispar-se. Però que a més a més intenti "comprar-me" dient que si vull, i no tinc feina, puc marxar a casa ja és lo més. Algú li hauría d'explicar la diferència entre cara de cansada i cara de mosqueig perquè, segons ell, faig cara de cansada....ejem. Així qualsevol fa jornada intensiva!!



En fi, en hora i mitja comença el meu cap de setmana, que ja toca eh! I aquesta nit anem a sopar al Hanagin ;) Al final m'agafaran manía...sempre demano coberts...però és que els palets dels nassos no són el meu fort. Jo que soc anti restaurants xinesos (perquè sempre que hi vaig acabo amb mal de panxa, sol·lució, no hi vaig) havia d'acabar sent addicta a un japonès. Potser al final ens fan un V.I.P. ....



dimecres, 15 d’octubre del 2008

Full

"This event is fully booked"
Ja està, han trigat una hora en, literalment, volar. Havía dit que no ho miraría però un cop esgotades (pel 29, pel 31 i l'abonament dels 3 dies) sé que per molt que em ralli, per molt que hi doni voltes, no podrà ser. En fi, un altre any serà, perquè SEGUR que serà.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Duinrell

Moment remember nostàlgic total a la feina. He hagut de donar d'alta un càmping d'Holanda i mirant la pàgina web he vist que jo hi havia estat! Ja fa bastants anys...potser 15 ... època sense problemes, totalment feliç... anava dues setmanes de vacances amb els meus pares, la caravana i el cotxe. D'aquesta manera es pot dir que he vist pràcticament tota Europa, el problema és que era tant petita que recordo poc.
És un càmping a uns 40 Km. d'Amsterdam i el millor de tot és que dins, te un parc aquàtic i un d'atraccions.
Un dia, la meva mare es va trobar malament i jo, tan trànquila, vaig agafar la bicicleta i em vaig passar tot el dia pujant i baixant de les atraccions.






Aquesta tarda intentaré trobar les fotografíes a casa :)

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Maniac Monday

Em rallo. Em rallo mil. I què passa quan em rallo? Doncs que compro. No és que les rallades desapareguin però mira, menys dóna una pedra. I el fet que el Low treballi davant la Mango no ajuda gens (així que, culpa teva). Ha caigut una samarreta i mitjons ... i perquè ja eren les 6, que sinó la targeta de crèdit ploraría.





Canviant de tema...esperant al Low ha passat una "mocosa" (posa-hi 3er d'E.S.O) i m'ha dit "tienes un cigarro" ... no hi ha cosa que em foti més ràbia...nena, ni tens edat per fumar ni jo tinc cara d'Estanc. Aquí cada un es paga els vicis i si no pots, et fots.
S'envà i torna acompanyada del seu pare que l'ha deixat a la porta de l'acadèmia on fan anglès, la nena entra i als 3 minuts torna a sortir (uuuh, fa farum a campana...), ja té el piti però es veu que alguna neurona té perquè no em demana el foc. Als 5 minuts em deixa anar amb cara de pena "em deixes el mòbil per fer una trucada??" .... i jo "ermmm no? el teu pare deu estar per aquí, ves i que t'el deixi ell". Realment flipo, per demanar que no quedi no? I ja de pas, et pago el berenar. Si és que la gent té un morro que s'el trepitja!



diumenge, 12 d’octubre del 2008

Grey's Anatomy

Per fi he pogut veure els dos primers capítols de la cinquena temporada d'Anatomía de Grey. I és que després de passar-me la tarda passant apunts, fent exercicis i una composition per dijous, auto regalar-me hora i mitja de la sèrie era lo menys.
M'encanta, tota... oix. I és que cada final de temporada, me le de mirar paquet de kleenex en ma. Quan et posen una cançó com aquesta, és impossible no fer un drama.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

F****** web

Des de dijous que vaig mirant webs de companyies de vol i agències de viatges. Ja ho diuen, l'esperança és l'últim que es perd.
Fa mitja horeta, he trobat un pack que podía ser més que acceptable. Ens perdíem el dia 30 però no el 31, vols sense escales, hotel davant la sala, ... Per 200 euros menys que dijous, podíem començar l'any en terres fineses. Jo ja m'hi veia. Fred, fred, fred.
El més divertit de tot ha estat quan he donat a acceptar per veure el preu total...

El millor de tot és que "detecten una diferència", o sigui, que li sumen la calderilla de 556€ als 100 i pico incials. I això NOMÉS EL VOL!!! i a un hi sumava més de mil euros!
Des del meu punt de vista, tot i que a l'avís surti que és degut a càrrecs adicionals de la companyía, aquesta web en concret no té vergonya. Et posen un producte a menys de meitat de preu i després...toma pal!

Eeeen fi, abandono, plego, em retiro .... ¬¬!


divendres, 10 d’octubre del 2008

93

Avui hagués fet 93 anys. Era el millor, el meu avi. Quan era petita em venia a buscar a l'escola i sempre, sempre, em portava un caramel. També va ser el primer en portar-me al futbol, era del Sabadell i hi anava cada diumenge. Jo era tan petita i tan torra-cullons, que abans que comencés el partit ja el feia marxar perquè estava cansada. Segons la meva mare, s'havia carregat la tira de paraigües de tan picar a terra en ple mosqueig...ja se sap...el Sabadell...
Sempre em cantava "Els Pajaritos", no sé perquè però li encantava.
Era la seva néta preferida i, per mi, sempre serà un orgull.



La foto és del seu casament. La meva àvia té la mateixa però tot el contrari, rodejada de nois guapots xD

dijous, 9 d’octubre del 2008

Hell....dead

Et passes practicament un any a que surti el cartell d'un festival i poder cuadrar vols, hotel i entrades. I dius que per un cop a la vida, tampoc passa res.

No compres el vol perquè no saps si tindràs entrades i estar a l'hotel pensant que estan tocant pot ser un molt mal començament d'any. Vas mirant els vols i veus que encara t'ho pots permetre.
A dos mesos del festival surt el cartell inicial de grups. El dia 30 Negative i 69 Eyes...si el segon em motiva però tampoc tant, el primer sería perfecte. El dia 31 a les 00:05 .... HIM.
Les entrades surten a la venda el dia 15 d'Octubre, però ara ja és igual, els vols han pujat. I si jo potser ho pagaría, no és plan d'arrossegar al personal. Si abans tenía una vaga idea de que aquest no era el meu any i tenía el gafe pujat, ara ho tinc més que claríssim. Aquest no és el meu any i estar clar que no ho serà. Bf, i jo que tenía una guardiola enorme sobre la taula....





dimarts, 7 d’octubre del 2008

The Posies @ la [2]


Ahir vam anar de concert.
Sobre les deu de la nit amb la [2] de l'Apolo més aviat plena. El Ken i el Jon posaven metres i metres de cinta al voltant d'un set list que ja ens oloràvem. Semblava una nit qualsevol però ahir els que estaven a l'escenari eren The Posies i el motiu el quinzè aniversari del seu disc més aclamat, "Frosting in the beater".
Mr. Auer i Mr. Stringfellow van començar a tocar sense pietat un tema rera un altre en el mateix ordre que van decidir en algun dia de 1993 i que va fer que el concert comencés, curiosament, en el seu punt àlgid amb les impressionants "Dream all Day", "Solar Sister" i "Flavour of the Month". Tot i que lo millor del concert ja havia passat, la següent hora ens va fer seguir atents al repertori que tantes vegades havíem sentit abans. Per acabar i desprès de marxar van tornar per tocar 5 temes més, clàssics fora del disc protagonista que ens van acabar d'arrodonir el repertori.

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Cine




Els diumenges són per anar al cine...llàstima que sigui tant car. Avui ha tocat "El niño con el pijama de rayas" ... el llibre li dóna deu mil voltes, perquè que jo acabi plorant amb un llibre...no és normal. Però ja se sap, sempre passa el mateix.

I demà dilluns arghhhhhh!!!!!

divendres, 3 d’octubre del 2008

Els vint-i-alguns...

He trobat aquest text vaguejant per inet (si, en hores de feina...) i buf, corroborat al 99%
"Te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que apenas sabes donde estás ahora.
Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos es más pequeño que hace unos años atrás... Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y coordinar horarios... por diferentes cuestiones: trabajo, estudios, pareja, etc... y cada vez disfrutas más de esa cervecita o cine que sirve como excusa para charlar un rato. Las multitudes ya no son "tan divertidas"... hasta a veces te incomodan. Y extrañas la comodidad de la escuela, de los grupos, de socializar con la misma gente de forma constante. Pero te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de todo.Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos no son exactamente las mejores personas que has conocido y que la gente con las que has perdido contacto resultan ser amigos de los mas importantes para ti. Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con más dolor. Quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué no puedes conocer a alguien lo suficientemente interesante como para querer conocerlo mejor. Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de novios y algunos empiezan a casarse. Quizás tú también amas realmente a alguien, pero simplemente no estás seguro si te sientes preparado para comprometerte por el resto de tu vida. Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque no terminas de tomar una decisión. Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y significa mucho dinero para tu pequeño sueldo. Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo que pensabas que estarías haciendo. O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo. Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre lo que quieres y lo que no. Tus opiniones se vuelven mas fuertes. Ves lo que los demás están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco mas de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu vida y adicionas cosas a lista de lo que es aceptable y de lo que no lo es. A veces te sientes genial e invencible y otras... solo, con miedo y confundido. De repente tratas de aferrarte al pasado, pero te das cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra opción que seguir avanzando. Te preocupas por el futuro, préstamos, dinero... y por hacer una vida para ti. Y mientras ganar la carrera seria grandioso, ahora tan solo quisieras estar compitiendo en ella. Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito, un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la mejor época de nuestras vidas y no tenemos que desaprovecharla por culpa de nuestros miedos... Hagamos valer nuestro tiempo porque la vida no se mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos que te dejan sin aliento..."

dijous, 2 d’octubre del 2008

Free Time

Ja feia temps que em rondava pel cap la idea de fer-me voluntària. No sabia de quin tipus però la idea hi era. Avui he rebut un mail de l'ajuntament informant sobre el programa de Voluntariat per la Llengua i finalment, m'he apuntat. Només és una hora a la setmana durant deu setmanes així que molt temps, tampoc és que tregui.
Segons la web:

"L'objectiu del programa "Voluntariat per la llengua" és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural."


Ara només queda esperar una parella lingüística :)

dilluns, 29 de setembre del 2008

Ais

Aiiiiiiiiiisss!! Tinc tant tant tant mono de nens :$ És al·lucinant com només una cançó pot desratllar-me i posar-me away :_)


diumenge, 28 de setembre del 2008

Fàstic

[s. XIV; de l'ant. fastig, ll. fastīdium, íd., amb canvi d'accent a partir de fastigós, fastigar per analogia amb càstig a partir de castigar]

m
1 Sentiment desagradable que causa una cosa que repugna


Ho vaig dir a l'anterior post "Demà al derbi...a la primera bengala que vegi ja em posaré de mala llet." i ahir en vaig acabar veient 6 o 7. Normal que encara em duri la mala baba. He decidit que em passo a la petanca.
No entenc practicament res de futbol però els "elements" (si començo a insultar no paro) que tiren les bengales no entren en cap de les definicions que pugui donar. Per no dir de certes declaracions post-partit carregades de burrades i mentides.

P.D: No poso cap foto perquè ja en vaig tenir més que de sobres en veure-ho en directe.

divendres, 26 de setembre del 2008

Per fi...

...és cap de setmana!!!
Ha sigut una setmana moguda moguda...a la feina m'han faltat hores (que si comandes, facturació, socis, ...), ahir vaig començar les classes d'anglès (o s'acostumen a posar l'aire o alló serà sauna total), a part tinc el cotxe al taller i això vol dir camina, camina, camina.
El cap de setmana no és que es presenti massa relaxat tampoc (però almenys no és treballar o sigui que ja em conformo) :

  • Aquesta tarda a bcn amb la meva mini nena, alies Marta, alies mushi xD
  • M'encantaría poder sopar amb l'Àngels però com que mai sé quins plans hi ha no sé si ja he quedat o no xD De totes maneres, hem de quedar abans no tornis a marxar ;)
  • Demà al derbi...a la primera bengala que vegi ja em posaré de mala llet.
  • Diumenge al Saló del Caravaning...a que ens caigui la baba amb aquelles furgonetes enanes que ens flipen i ja de pas, a saludar als meus jefes xD
  • I diumenge a la nit, festa de casament.
No és que no m'agradari fer coses però és cap de setmana...necessito sofà!!! I més amb aquest dia tan gris que fa...

A tot això, tenim al Low fent un concert a Menorca...enga Stendhal!

dimecres, 24 de setembre del 2008

Crítica del concert? canvi de plans

Avuí era el dia per posar la crítica de David Bazan ahir a la plaça reial pero degut a la pluja sumada amb la mandra del meu acompanyant em vaig quedar sense veure al frontman de Pedro the Lion ara en solitari. La meva historia d'amor amb Pedro the Lion em va arribar amb 17 anys gracies a un concert a Seattle que em va passar el gran Grego (a saber on para). Des d'aquell dia es van convertir en molt més que un grup per a mi que fins llavors sentia poc més que hardcore melòdic i el que a finals dels 90 anomenaven "emo".

Sort que ja l'havia vist en una altra ocasió, quan encara eren Pedro the Lion, perque sinó encara estaria plorant.

Per recrear-me en la meva desgràcia us deixo un video del gran David fent una versió d'Hallelujah que si no estic equivocat diria que es de Leonard Cohen.

New music

A falta de novetats de HIM, una s'ha de buscar la vida. Avui he aconseguit dos nous discs (no direm com...) de dos grups que no tenia fitxats: Iconcrash i Negative. Que els dos i HIM siguin de Finlàndia no té res a veure. Iconcrash ho sabía...basicament xk el baixista és el germà petit del cantant de HIM (si és que a aquesta familia l'hi ha tocat la loteria) però de Negative no en tenía ni idea.
Segons allmusic Iconcrash fa electronica...i Negative rock. De moment em tiren més Negative però els dos van de cap a un CD d'mp3 pel cotxe ;)

Ja posats, deixo dos videos, un de cada, de les que més em posen els pels de punta ^^


Iconcrash - The Lovers



Negative - In my heaven

divendres, 19 de setembre del 2008

Aquesta també? ¬¬

Bé, ja tinc ràdio. No és com que la que tenía (sonar, suposo que sonarà). Un cop ja te l'han fotut, et conformes amb poc. Té tela que aquesta sigui més econòmica que la de sèrie...però en fi. Em conformaría sense ràdio si pogués tornar enrera i evitar que em petessin el cotxe...que serè maníatica però em fa angúnia seure on ha segut un...un...bé, deixem-ho.
Ara només queda arreglar el pany de la porta, però almenys disposo de cotxe pel cap de setmana, que demà anem al Circ du Soleil ^^

I el que queda de tarda....relax ;)

dimecres, 17 de setembre del 2008

Venga....


Jo em pensava que això de la crisi de Setembre no m'afectaría. De fet, la "vuelta al cole" ja no la pateixo o sigui que no veia que hagués de gastar més o menys que el mes que ve o el següent...però NO! L'estic patint...vaia que si l'estic patint ¬¬"

  • Matrícula Escola Oficial d'Idiomes (que si no la pagues el mateix dia els molt .... ja t'esborren).
  • Llibres de l'Escola Oficial d'Idiomes.
  • Jaqueta (que ve el fred i no en tiiiiinc!).
  • Ràdio nova i arreglar el pany del cotxe (véase post anterior).
Només em queda dir: paga extra de Desembre vine aviat!!!!

dimarts, 16 de setembre del 2008

Gracies

Del diccionari de la llengua catalana:
[s. XIV; del ll. latro, -ōnis 'guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit']

1 m i f 1 Persona que roba.


Jo treuria la paraula "persona". Així t'aprofiti la meva ràdio fill de la gran p***, em queda el consol que algún dia et trencaran la cara, però si et passés un camió per sobre sería més acertat. Perquè ja que robes, t'emportes el mans lliures tb ¬_¬!!! Està clar que sempre hi ha "gent" que s'aprofita dels demés. El que m'extranya és que es puguin mirar cada dia al mirall.

dilluns, 15 de setembre del 2008

1'25€

En aquest blog no està permès parlar de futbol (uh, he dit la paraula tabú xD) basicament xk el Low és podría flipar massa...ejem.

Avui tinc ganes de fardar de la meva entrada a 1'25€ pel derbi Espanyol-Barça. Perquè si, perquè no passa cada dia xD

Seh, quan els pobres mortals paguen 70€ de res per veure el derbi des de Lateral Superior, jo 1'25€ (i pel cafè amb llet de cada matí al bar em cobren 1'20€ ehhhh).

Espero no veure masses bengales voladores perquè em poso de mala llet.