dissabte, 12 de juliol del 2008

HIM: Com ser una fan i no morir en l'intent

Avui, o escoltes algun grup que ha tocat al FIB, Summercase o similars o ets, un marginat (musicalment parlant). Estic fins els … de preguntes com “oh, però no t’agrada Radiohead?” seguides d’un “això és perquè no en saps”. Doncs no, no m’agrada; no m’agrada gens. Suposo que si en tota la seva carrera musical només t’agrada una cançó; no compta.

En tota la meva vida nomès he après a tocar la flauta (de música, mal pensats) i tenia una guitarra que agafava pols a l’armari així que si, els meus coneixements musicals són practicament nuls.


Vaig ser asquerosament feliç anant al Festimad 2003 perquè tocaven dos dels grups que més m’han posat la pell de gallina: Marilyn Manson i HIM. Anava a dir que m’agradaria veure algú que podría anar al Summercase a un concert de Manson però, de fet, l’he vist, i va anar d’un pel que no s’adorm (eh, Low? xD). És divertit veure les reaccions quan dius que vas a veure Manson. Fins i tot m’han arribat a dir “i no passes por?” ... home, doncs no.
Però dels que mai em cansaré, dels que ja he vist 4 cops en directe i repetiré sempre que pugui són HIM (la frase de “només t’agraden perquè el cantant és guapo” també és mítica).

A mi, que el tio sigui guapo o lleig o totalment perfecte (com és el cas xD) me la porta fluixa, per mi el que compta és el que sents quan l’escoltes. A mi més totalment igual que als seus concerts estigui ple de nenes menors de 18 anys cridan i tirant sostens al escenari (verídic), el fet és que em posen la pell de gallina, que escolto cada cançó com si fós l’última i que la seva música és totalment perfecta. Quan tinc un mal dia, que ultimament són molts, puc posar qualsevol cançó i crear una bombolla per oblidar-me de tot. M’ha arribat a caure la llagrimeta en un concert i fins i tot n’estic orgullosa perquè hi ha gent que això no li passarà mai ... i no saben el que es perden.