divendres, 11 de juliol de 2008

Una joia de disc.

Fa uns dies, en un atac de nostàlgia, vaig entrar a amazon i vaig fer una comanda. Avui m'ha arribat el primer cd (és que no arriben tots a l'hora) i ara quan he arribat a casa i li he donat al play gairebé em cau la llagrimeta. Per mi un disc que segurament va passar sense pena ni glòria per les tendes de discos, si és que mai va arribar, està elevat a la categoria de clàssic bàsic. El disc en qüestió es el Four Hours Light de Starmarket (Deep Elm 2000). Aquest és un disc que des de la primera cançó a l'última em transporta als 16 anys quan tot era més fàcil i la meva única preocupació era trobar grups nous per escoltar i decidir on la pillaríem aquell cap de setmana. Tot i els records sento més nostàlgia per la música que per l'època, em sento vell cascarrabies quan penso allò de "ja no surten grups com els d'abans" però per molt que li dono voltes i busco arguments per deixar-me malament no trobo ni un. Realment ja no hi ha grups com els d'abans. Els finals dels 90 van ser un moment en el es va fer molt bona música i en el que jo m'he quedat aturat com un rellotge sense pila. Podria parlar de mil grups però si he de triar un top 5 Starmarket de ben segur que hi serien. Mai oblidaré els grups que em van fer estimar la música i haver fet aquesta compra em fa sentir com qui troba algo que va perdre fa molt temps però que mai ha deixat de trobar a faltar. Espero que m'arribi la resta de la comanda mentre escolto A Million Words i em transporto als 16 anys.










Pd. : Simpàtic/a el/la yanki a qui li he comprat el cd, em dona les gracies i tot amb una mena de post it casolà.

1 comentari:

Anna ha dit...

Cert que no arriben tots a l'hora...el meu single de HIM no ha arribat :(