dijous, 28 d’agost de 2008

Stay Gold Ponyboy

"En cuando salí a la brillante luz del sol desde la oscuridad del cine tenía solo dos cosas en la cabeza: Paul Newman y volver a casa"





Va ser el primer llibre que vaig ser capaç de llegir com 4 cops seguits. Deuría fer sisè o setè d'EGB. Anava caminant pel carrer i llegint. I com que en aquella època (joder com sona aixó) d'Internet como que no, no podía buscar a Google o a Youtube; només tenía el llibre.
Un temps més tard vaig trobar la cinta al vídeo i gracies al meu pare vaig tenir una còpia que encara conservo (després perquè diguin que la pirateria va venir amb Internet!). Anys més tard tindría el DVD.

Un dia d'aquests m'el tornaré a llegir...és possible que ja no m'el sàpiga de dalt a baix.




2 comentaris:

Manuel Sánchez (Skootero) ha dit...

Me alegro de leerte "tieta" vampi :), tres años y aún dando por c*** con los dichosos bonsais... veo que a ti te van mas los "conejos enanos" que los "árboles enanos", precioso el Puk!!! (quiero unooooo).

He visto que has enlazado el blog :D :D

Besitos guapa!!!

negre_allstar ha dit...

Hey! Pero si esteu fets un bloggers!

Tinc més pegatines...podriem fer la cole no?