dilluns, 27 d’octubre de 2008

Lladres


Comences una cosa amb il·lusió, estudies, vas a classe i un dia, perquè si, perquè a un fill de la gran p*** li ha donat la gana, et trobes la porta tancada. He pogut comprobar que de les pitjors sensacions, una és la de sentir-se estafat.
Al cap d'uns dies tornen a obrir i et donen la opció de recuperar els diners; t'ho venen tant bé que fins i tot t'ho creus i, remotament, penses que no està tot perdut. Això si, els llibres ja no els vols veure ni en pintura i et comences a rallar per tot, perquè no tens ni la més mínima idea de cap on tirar. Res t'omple i si alguna cosa ho podría fer, és un pèl inviable pels resultats que podría donar.
Quan fa dos mesos que persegueixes a algú perquè et torni el que és teu (materialment parlant, perquè la sensació no me la treu ningú) i només fas que veure una mentida rera l'altra, acabes molt molt cremat.
Que "persones", que et passen mínim 10 anys es comportin molt pitjor que animals ja és el colmo. No em penso posar al seu nivell, no podría, però el fet de tenir la paciència esgotada, les tardes lliures i una mala idea impresionant, poden fer que m'arribi a fer realment insoportable.

James, envíame un par de scousers por correo urgente ;)