divendres, 17 d’octubre de 2008

Punctuality? What?

Arribar puntual un divendres morta de son a la feina i que l'element que treballi amb tu no es digni a arribar fins passades dues hores i mitja no té preu. Que a sobre et digui que està de ressaca, ja és per crispar-se. Però que a més a més intenti "comprar-me" dient que si vull, i no tinc feina, puc marxar a casa ja és lo més. Algú li hauría d'explicar la diferència entre cara de cansada i cara de mosqueig perquè, segons ell, faig cara de cansada....ejem. Així qualsevol fa jornada intensiva!!



En fi, en hora i mitja comença el meu cap de setmana, que ja toca eh! I aquesta nit anem a sopar al Hanagin ;) Al final m'agafaran manía...sempre demano coberts...però és que els palets dels nassos no són el meu fort. Jo que soc anti restaurants xinesos (perquè sempre que hi vaig acabo amb mal de panxa, sol·lució, no hi vaig) havia d'acabar sent addicta a un japonès. Potser al final ens fan un V.I.P. ....