dijous, 6 de novembre de 2008

London: the feeling

Març del 2003, tres dies. Sembla mentida que tres dies puguin canviar la forma de pensar o de veure certes coses. La gent, els carrers, els double decker bus, el metro (adoro la Central Line), fins i tot el clima. Londres ho és tot. És una part de mi i ho serà sempre. Potser si aquests tres dies no haguessin passat mai, una part de mi no estimaría tan Londres i viuría més tranquila.
Agost del 2008, tres dies més. Confirmo que Londres és molt Londres. No en tenía una visió equivocada. El que vaig sentir al 2003 ho he pogut confirmar aquest any. De fet, ha sigut l'única cosa bona d'aquest any. Llagrimeta inclosa al tornar.
Reconec que quan soc allà, soc totalment diferent; ni ratllades, ni mala llet, ni res. Soc feliç (i hi ha probes en format .jpg)
Gracies a un blog, vaig descobrir la col·lecció de llibres "Culture Shock" i el primer en caure va ser Londres. Cada cop que llegeixo, ni que sigui una pàgina, sembla que estigui allà. És totalment perfecte.


No vull que passin 5 anys més a tornar-hi. No vull mirar enrera i pensar el que hagués pogut ser. De vida només en tenim una.