dimecres, 26 de novembre de 2008

La Chère, l'illa, i el canibalisme.



Vaig pensar en la història de La Chère, un soldat que va participar en les primeres expedicions a Amèrica. L'any 1562, Jean Ribault va deixar un bon nombre de soldats a Port Royal (a prop de Hilton Head, Carolina del Sud) sota el comandament d'Albert de Pierra, un boig que governava a base de terror i violència. "Va penjar amb les seves pròpies mans un timbaler que li havia caigut en desgràcia", escriu Francis Parkman, "i va confinar un soldat anomenat La Chère a una illa solitària, a tres llegües del fort, on el va deixar perquè es morís de gana." Al final, Albert va ser assassinat en una revolta dels seus homes, i La Chère, mig mort, va ser rescatat de l'illa. Podria semblar que La Chère ja estava segur; que, havent sobreviscut a aquell terrible càstig, hauria quedat immune a cap més catàstrofe. Però les coses no són tan sezilles. No falten mai els imprevistos ni hi ha lleis que posin limits a la mala sort, i sempre és un tornar a començar, un tornar a quedar tan exposats a les desgràcies com abans. Les coses van anar de mal borràs al destacament. Els homes no estaven preparats per afrontar la solitud, i se'n van apoderar la fam i l'enyorança. Servint-se d'unes quantes eines, van gastar totes les energies construint una embarcació per tornar cap a França. Al mig de l'Atlàntic, una altra catàstrofe: no hi havia vent, i se'ls va acabar el menjar i l'aigua. Van començar a menjar-se les sabates i els jupons de cuiro; alguns, desesperats, bevien aigua de mar, i uns quants es van morir. Llavor va arribar l'inevitable caiguda en el canibalisme. "S'ho van fer a sorts", explica Parkman, "i li va tocar a La Chère, el mateix desgraciat que Albert havia condemnat a morir de fam en una illa solitària . El van matar, i, amb famèlica avidesa, van trossejar la carn. L'abominable banquet els va permetre d'aguantar fins que van veure terra ferma, moment en què, segons diuen, delirants d'alegria, van ser incapaços de continuar governant el vaixell i el van deixar anar a la deriva, a la mercè de la marea. Se'ls va acostar una petita bricbarca, els va pujar tots a coberta i, després de deixar els més febles a terra, es va endur la resta com a presoners de la reina Isabel."

Paul Auster - L'habitació Tancada

1 comentari:

Anna ha dit...

No hi ha lleis que posin limit a la mala sort ---> AMEN ¬¬!"