dimarts, 29 de juliol de 2008

I can't wait!

Sis anys es poden fer molt llargs però ara, per fi, hi torno (Low, tu no hi tornes perquè no hi has estat mai xD). Veient l'historial d'intents frustrats que tenim amb el tema Londres, vaig dir que no m'ho creuría fins que no fós dalt de l'avió però cada cop queden menys dies i ja anem tenint coses pel viatge. Avui hem rebut les 3 day Travelcard.

I ahir vam comprar les entrades per veure Blood Brothers!!!


Només queden 13 dies!!!!

dilluns, 28 de juliol de 2008

Ja som aquí!

Tot i no ser el primer cop que hi anava, qui m'havia de dir que Madrid m'agradaria tant. En dos dies no es pot fer gran cosa però comptant que el dissabte ens el vam passar bus turístic amunt, bus turístic aball, es pot dir que ho hem vist tot. A més, va de conya per prendre el sol.
Hotel a la Puerta del Sol (que no Templo del Sol com em sortía la majoría de vegades xD), sopar al Hard Rock cafè, visites frustrades a la boutique Manolo Blahnik (després d'empenyer la porta veure un cartell que posa "se abre sola, no empujar o se bloquea" es genial xD) ...de totes maneres estava tancada :(
Visita al Prado (que no Pardo xD) i veure 40 vegades la Cibeles. Això si, veure certa bendera de 10 metres trauma...i molt. Ah! i si, l'AVE és ràpid ràpid xDDDDD



dimecres, 23 de juliol de 2008

Green Street Hooligans

Aquest post l'hauria de fer el James o el Low. Sé poc de futbol, molt poc, però el que sé m'ho han ensenyat aquest parell. De totes maneres no penso parlar del tema tabú.
Amb aquesta ja són dues les tardes que faig sessió de DVD. Ahir "This is England" però va petar i no la veig veure acabar, de totes maneres tampoc em motivava del tot...com si jo no tingués prous problemes com per mirar els dels altres i a sobre de ficció.
Avui ha tocat Green Street Hooligans i m'ha sorprés gratament. Mai entendré com es pot ser tan "hooligan" (mai millor dit) per 11 persones que corren darrera una pilota, sé que per alguns és molt més que això però si m'han explicat 40 vegades que és un fora de joc i encara no els veig, imagineu la resta...xDD

P.D: Nenes com està el hooligan...xDDDDD

dimarts, 22 de juliol de 2008

Let Me Worry Some More


I ja tenim aquí una altre capítol de la comanda d'Amazon. En aquest cas també parlem d'uns suecs que voltaven pels escenaris d'Europa cap a final dels 90. Feia anys que volia tenir aquest disc, però si algun cop va tenir distribució a Espanya ara ja es gairebé impossible de trobar. El tenia gravat en un cd. I a la memòria. El disc es Let Me Worry Some More (The First Time Records 1999) de Kevlar. Kevlar es un grup que pel que jo se només va treure aquest disc, en aquells temps sense tanta presència d'internet era més difícil tenir informació de gent desconeguda. I, també, pel que jo se; cap dels membres provenia de cap altra banda o va formar desprès una altra banda (si algú sap més que jo que informi ràpidament). Podriem parlar, llavors, d'un disc "fantasma" que segurament no va vendre una merda però que em fa pensar en algo. Per molt que sigui un desconegut per les masses i no m'hagi fet ric ni una mica amb la música, si aconsegueixo que desprès de 9 anys de treure un disc hi hagi un tio a mes de 3000 kilòmetres de mi que l'escolti i senti el mateix que quan el va sentir per primer cop vol dir que la música val la pena.
Pd. Estaria be un link a youtube però no he trobat res de res.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Relax

Ja he tornat del meu cap de setmana de 4 dies a Platja d'Aro. Platja, daikiris, excursió a Calella, mini-golf (que dolenta que soc...), ... Si per mi fós, m'hi hagués quedat tota la setmana; allà fa calor però ni de lluny com aquí, llàstima que demà a les 7:30 em sonarà el despertador per anar al coi de feina...grrr. El pròxim cap de setmana cap a Madrid!



dijous, 17 de juliol de 2008

A vista de webcam

Avui he descobert aquesta pàgina web que m'ha tingut entretinguda una bona estona. Depén d'on miro em deprimeix...el que donaria per ser-hi, però com que tot no pot ser, em conformo en veure-ho ;)

Webcams worldwide - Webcams.travel

dilluns, 14 de juliol de 2008

Gran tarda

16:00h - La Judith (futura blogger ^^) m'espera a la Renfe per anar a Barcelona, a una entrevista de feina que teoricament havia d'estar bé (sense comentaris ... decepció ....). Arribem a Barcelona i anem al c/ Tallers amb l'esperança que hi hagi la Kerrang americana on hi surt un reportatge de HIM .... meeec!!! no hi és ¬¬"
Agafem la L3 no sense que abans les portes m'engantxin i em desmontin un braç. Gracies a uns simpàtics que forçen la porta el metro es para i tanca els llums a lo que una senyora comença a cridar que té un atac de pànic....festival xDDDD La hippie de la cadira del costat amb les tècniques de respiració era lo més xD Les portes s'obren, la senyora baixa, el metro marxa, no falla xD
Llarga caminada fins al WTC i seiem a una terrassa on als 10 minuts d'esperar ens diuen que tanquen...no podia avisar abans? ¬¬" Es veu que no... Marxo a l'entrevista mentre la Judith m'espera al bar i faig un sms en plan "això és un zulo".
Fugim de les masses de guiris i tornem a casa...venga, que la Renfe va amb retàrd de 20 minuts i l'estació de Pl. Catalunya és lo més similar a una sauna...Gracies Judith per ensenyar-me com es demana la Devolució Xpress xDDD
Gran tarda, si senyor! ^^

diumenge, 13 de juliol de 2008

La nit del Cor

Sembla mentida com cada any dic que no la miraré més i ja en són 8. Cert que les de la FOX donen mil voltes (o més) a les de TV3 ... però si em miro unes, em miro El Cor. I aquesta nit final de temporada...aiaiai!! Pobre Max, que ens el maten xDDDD
De totes maneres, fa gràcia veure com un amic d'EGB surt fent d'okupa. Aquesta nit no emprenyeu, que a partir de les 21:45 estaré, literalment, escartxofada al sofà i paquet de kleenex en ma.

dissabte, 12 de juliol de 2008

HIM: Com ser una fan i no morir en l'intent

Avui, o escoltes algun grup que ha tocat al FIB, Summercase o similars o ets, un marginat (musicalment parlant). Estic fins els … de preguntes com “oh, però no t’agrada Radiohead?” seguides d’un “això és perquè no en saps”. Doncs no, no m’agrada; no m’agrada gens. Suposo que si en tota la seva carrera musical només t’agrada una cançó; no compta.

En tota la meva vida nomès he après a tocar la flauta (de música, mal pensats) i tenia una guitarra que agafava pols a l’armari així que si, els meus coneixements musicals són practicament nuls.


Vaig ser asquerosament feliç anant al Festimad 2003 perquè tocaven dos dels grups que més m’han posat la pell de gallina: Marilyn Manson i HIM. Anava a dir que m’agradaria veure algú que podría anar al Summercase a un concert de Manson però, de fet, l’he vist, i va anar d’un pel que no s’adorm (eh, Low? xD). És divertit veure les reaccions quan dius que vas a veure Manson. Fins i tot m’han arribat a dir “i no passes por?” ... home, doncs no.
Però dels que mai em cansaré, dels que ja he vist 4 cops en directe i repetiré sempre que pugui són HIM (la frase de “només t’agraden perquè el cantant és guapo” també és mítica).

A mi, que el tio sigui guapo o lleig o totalment perfecte (com és el cas xD) me la porta fluixa, per mi el que compta és el que sents quan l’escoltes. A mi més totalment igual que als seus concerts estigui ple de nenes menors de 18 anys cridan i tirant sostens al escenari (verídic), el fet és que em posen la pell de gallina, que escolto cada cançó com si fós l’última i que la seva música és totalment perfecta. Quan tinc un mal dia, que ultimament són molts, puc posar qualsevol cançó i crear una bombolla per oblidar-me de tot. M’ha arribat a caure la llagrimeta en un concert i fins i tot n’estic orgullosa perquè hi ha gent que això no li passarà mai ... i no saben el que es perden.



divendres, 11 de juliol de 2008

Una joia de disc.

Fa uns dies, en un atac de nostàlgia, vaig entrar a amazon i vaig fer una comanda. Avui m'ha arribat el primer cd (és que no arriben tots a l'hora) i ara quan he arribat a casa i li he donat al play gairebé em cau la llagrimeta. Per mi un disc que segurament va passar sense pena ni glòria per les tendes de discos, si és que mai va arribar, està elevat a la categoria de clàssic bàsic. El disc en qüestió es el Four Hours Light de Starmarket (Deep Elm 2000). Aquest és un disc que des de la primera cançó a l'última em transporta als 16 anys quan tot era més fàcil i la meva única preocupació era trobar grups nous per escoltar i decidir on la pillaríem aquell cap de setmana. Tot i els records sento més nostàlgia per la música que per l'època, em sento vell cascarrabies quan penso allò de "ja no surten grups com els d'abans" però per molt que li dono voltes i busco arguments per deixar-me malament no trobo ni un. Realment ja no hi ha grups com els d'abans. Els finals dels 90 van ser un moment en el es va fer molt bona música i en el que jo m'he quedat aturat com un rellotge sense pila. Podria parlar de mil grups però si he de triar un top 5 Starmarket de ben segur que hi serien. Mai oblidaré els grups que em van fer estimar la música i haver fet aquesta compra em fa sentir com qui troba algo que va perdre fa molt temps però que mai ha deixat de trobar a faltar. Espero que m'arribi la resta de la comanda mentre escolto A Million Words i em transporto als 16 anys.










Pd. : Simpàtic/a el/la yanki a qui li he comprat el cd, em dona les gracies i tot amb una mena de post it casolà.

dijous, 10 de juliol de 2008

Aprende Scouser conmigo xD

Bueno, hoy os voy a hablar del Scouse. El Scouse es un dialecto y un acento típico de la ciudad de Liverpool (sí, la ciudad de los Beatles y del Liverpool FC, equipo con 18 títulos ligueros y cinco veces campeón de Europa ejeeeem). La palabra "scouse" proviene de la palabra nórdica "lopskaus" que era una especie de guiso o potaje. Esto tendría cierta relevancia porque en la zona de Liverpool se conocen bastantes asentamientos vikingos.
El Scouse todavía se consume hoy en día en la zona de Liverpool. Es un guiso que tiene patatas, cebolla, zanahoria, los cortes más baratos del cordero como pueda ser el nudillo y lo que quieras echarle. Para las personas que sepan de gastronomía, se parecería bastante al estofado irlandés.
El acento Scouse es un dialecto muy nasal y que se habla de forma rápida. Tenemos la manía de alargar la pronunciación de ciertas palabras y acortar otras.
Ahora os preguntaréis, ¿de dónde proviene esta panda?
Como os comenté, tenemos orígenes vikingos. Nuestros antepasados surcaron los mares y mira por donde, se quedaron aquí y la liaron en las Islas Británicas. Liverpool es una denotada ciudad celta por los grandísimos vínculos que tenemos con Escocia, Gales, y sobretodo Irlanda. Tambien tenemos fuertes vínculos con la provincia de Lancashire (no en vano, Liverpool estaba en la provincia de Lancashire antiguamente). A finales del siglo XIX y principios del XX, Liverpool recibió inmigrantes de todo el mundo: China, África, el Caribe, Italia, España, judíos que huían de los pogromos del Este de Europa, rusos, polacos, italianos, alemanes... Muchas de estas personas estuvieron de paso, quedándose en Liverpool un corto período de tiempo para después proseguir su camino buscando una vida mejor o si no tenían más dinero, se quedaron aquí para labrarse un porvenir.
¿Os acordáis que os hablé del guiso que comemos aquí? ¿El scouse?
Liverpool es eso: es un guiso de diferentes personas, culturas y países que nos hacen ser especiales. No somos mejores ni peores, sino diferentes. Un scouser auténtico (así nos llaman a las personas de Liverpool) es una persona que sabe aceptar personas de otros credos, culturas y razas, porque nosotros somos una mezcla de diferentes ingredientes y hará lo que sea para ayudar.
Ahora os voy a enseñar una palabra scouse: "Laaa"
Como en: Alright laa?
Eso, en español es: ¿qué hay tío?
Ahora tenéis que ir por ahí repitiendo eso, lo más rápido posible.
Suerte con ello.

You're so fu..... stupid!

Argh! Com es pot ser tant paparra!

dimecres, 9 de juliol de 2008

Confirmat, col·laborador.

En altres circumstàncies seria difícil veure'm escrivint enlloc i més encara en un blog, però de vegades quan et conviden i en funció, sobretot, de qui et convida no pots dir que no. La veritat és que encara estic pensant què tinc jo a dir que pugui ser mínimament interessant i, de moment, tinc els meus
dubtes. Segurament acabaré trobant alguna cosa a dir amb cert interès o potser sense però alguna cosa faré. De moment, i per anar escalfant motors deixo un video del Sr. Colin Meloy (the Decemberists) fent una versió acústica de We Both Go Down Together a un ascensor. Segur que la veu de Colin Meloy és molt més interessant que el que jo pugui dir, de moment.

Col·laboradors...o no



Dones i nens primer...no cunda el pánico xDD

Holidays

Sembla que per fi s'acosten les esperades i merescudes (merescudes?) vacances. Aquest any si, les necessito com l'aire que respiro. No seran dos setmanes de panxing a Punta Cana però donarem voltes, que això ja m'agrada. Madrid, Carcassonne i ... Londres!!!! Per fi hi torno ... després de sis (SIS!!!) llargs anys, tornaré a trepitjar Londres.
Llàstima que no ho poguem allargar (i que l'economia no doni per tant) i no fem una visita a Liverpool, que també ho trobem a faltar....

dimarts, 8 de juliol de 2008

Ja hi som tots...

El fet de mirar cada dia diferents blogs, ha fet que jo mateixa n'acabi tenint un. A veure com surt...