dijous, 31 de desembre de 2009

2010


Només fa un parell o tres d'anys que tinc aquesta costum de fer propòsits d'any nou. Ho veia com una estúpidesa ja que, mai saps què pot passar. Ara ho veig com una forma de motivació, d'esperar que arribi el pròxim Desembre i veure què has aconseguit i què no.
L'any passat la vaig posar aquí i "només" tenia tres cosetes:

1. Deixar de fumar: aquest passa a ser un propòsit per aquest any nou però aquest cop de debó. Demanant hora al metge i tot. Amb un parell d'....
2. Tornar a Londres: i hi vam tornar al Desembre. Mai em cansaré de Londres (I'm sorry James) i de fet, aquest propòsit també es renova.
3. No rallar-me per parides varies: mmm....crec que puc dir que ho vaig aconseguir durant mes mesos dels que esperava però (sempre hi ha un però) s'ha de millorar perquè tot i ser poques rallades, han sigut intenses.

Així doncs, els nous propòsits queden en:


1. Deixar de fumar (jo puc, jo puc)
2. Tornar a Londres (estic segura que Ryanair no em fallarà i tornarà amb vols de 25€)
3. Intentar aconseguir més hores a la feina.
4. Aprendre a no escoltar: a tot/a aquell/a que bordi i/o cridi, ja pot tenir clar que no penso fer-li ni el més mínim cas.

A tot això ...
FELIÇ 2010!!!!

2009

Ja feia dies que em voltava pel cap la idea de fer un totxto post com aquest. Segurament em deixi mil coses (tiro d'agenda per recordar) però basicament, aquest ha sigut el meu 2009:
.
Gener: Concert d'Stendhal, l'últim. Descobreixo la saga Twilight i afegeixo una nova adicció al meu historial.
.
Febrer: El dia 8 em feia una mica més gran. Descobreixo (tard, com sempre) un dels millors grups que mai he escoltat, Oasis. El 13 de Febrer en aquell concert de Badalona em faltaven ulls i orelles. Regal d'aniversari: al Març toca Roma! I com que soc poc ansies, al Juliol al FIB!
.

Març: Aquest va ser el mes d'anar a Roma, veure el Coliseum i menjar pizzes. I també vam anar al primer concert de Negative a la sala Mephisto. I precisament el dia del pare em van donar de les pitjors notícies que es poden donar.
.
Abril:
Mes de devorar llibres a les sales d'espera i de fer viatges a Barcelona amb tren.
.
Maig: Després de més de 10 anys, seguim fent sopars amb els companys d'EGB. Alguns seguim igual, d'altres s'han casat, d'altres tenen fills i d'altres viuen a Japó, UK o Austràlia.
.
Juny: B1 aconseguit! Aprofitant que posen entrades a la venda a l'últim moment, en comprem dues per veure U2!! Que grans que són.
.

Juliol: Primer (i últim...coi d'anglesos etílics) FIB. Un FIB accidentat (ara algú em deu un concert fora de Barcelona. El de Febrer està Sold Out però ja en vindrà algún ja .... ). Qui m'havia de dir que aquell sería un dels últims concerts d'Oasis...
.
Agost: Mes de les vacances i de la calor, però també d'operacions, hospitals i recuperacions. Ens passem les vacances fent excursionetes per Barcelona i rodalies. Primera operació "Acoso" i anem a l'aeroport a veure arribar el Liverpool FC, tot ens surt malament i no veiem al Gerrard ni por asomo. Mes molt trist per tots els pericos, i pels no pericos també. Mes del Gamper i de veure al Manchester City en directe guanyant al Barça al Camp Nou. El dia 28 Noel Gallagher anuncia que plega: una setmana deprimida.
.
Setembre: Per fi puc anar a veure "Hoy no me puedo levantar" al Tivoli de Barcelona. Regal del Low, però quan és el mateix dia del primer partit de l'Espanyol a Cornellà i a sobre contra el Mandril Madrid, fa que hi hagi un desertor...ejem.
.
Octubre: Concert de The Fray al Razz 2. Primera part de les nostres vacances, anem a Brusel·les: el Low es torna boig amb tanta cervesa i jo amb tanta xocolata.
.

Novembre: Estrena de New Moon, no hi anem el mateix dia però casi casi. Concert de Sidonie al Apolo i de Muse (amb canvi de data inclosa) al Sant Jordi.

Desembre: Concert de Marilyn Manson en una cutre carpa empotrada a Montjuic. Escapada desastre a Londres (visca el Consulat!). I el millor regal de Nadal: la mala notícia donada al Març desapareix.




dissabte, 26 de desembre de 2009

Només diré...


ES-PEC-TA-CU-LAR

dimecres, 23 de desembre de 2009

The lights

Durant els nostres 3 dies a Londres (sembla que faci anys que vam tornar....com ho trobo a faltar) vam poder veure la típica decoracció nadalenca dels carrers. La veritat és que m'esperava més, però el que estava decorat, ho estava amb ganes.
.

Apple market, a Covent Garden

Harrods, o com li diuen quan posen aquesta il·luminació: The Emerald city

Aquesta any el tema de la il·luminació era The Christmas Carol ...

... i en alguns trams de carrers impactava.

Aquest detall és el que menys gràcia ens va fer: col·locar l'Eros de Picadilly dins una bombolla amb neu.

dilluns, 21 de desembre de 2009

El lot!

No sé si és que la meva jefa es pensa que passo del perníl i els torrons, que li va el rotllo original o que és una mica garrepa. Sigui com sigui, mai he tingut un lot de Nadal convencional i sempre ha sigut de xocolata. Dels 4 anys que n'he tingut, el d'aquest és el que més m'ha agradat.

El missatge de la bossa te tela....

però te una bona pinta....

diumenge, 20 de desembre de 2009

I like Christmas!

Qui m'havia de dir que, un any més tard, hi acabaria anant. El dissabte a la tarda i després de la nostra excursioneta al Consulat, vem decidir anar a Hyde Park per veure el gran Winter Wonderland. Possiblement vam triar un dels pitjors dies per anar-hi: dissabte a mitja tarda. Estava molt molt ple i nosaltres molt molt cansats. De totes maneres, val molt la pena sobretot si, com jo, et flipa el Nadal.
.
Només entrar ja et trobes paradetes de vi calent, creps, ... i una mica més endavant, la pista de gel.
I en aquesta pista de gel va ser on vam veure un noi de genolls amb la seva novia de peu i amb cara d'al·lucinada: moment pastel total. A mi em queia la bava en quantitats industrials, el Low només deia que "prfffff.....boh". Si és que.... ;)
.
Tot Hyde Park estava ple de casetes que venien galetes, vi, dolços, ... segurament si no hagués estat tant tant ple hagués parat i comprat. A més, estàvem tant cansats que a les 19:30 ja erem al hotel veient la semi-final de X Factor.

Aquestes galetes sempre m'han agradat. A Praga en vam comprar i tot ;)

La nòria. Es podien comprar fitxes per pujar-hi però la cua era maca i al ser de nit, les vistes ....

dijous, 17 de desembre de 2009

Descobriments

Una de les condicions principals d'aquestes mini vacances era gastar poc i ho hem aconseguit! Aquests tres dies a Londres hem menjat bastant de pena, alguns exemples són dinar una amanida passades les 4 de la tarda, esmorzar un típic "English Breakfast" per poder aguantar i dinar poc i a les tantes, o sopar un rotllo vegetal que la meitat va anar directe a les escombraries de lo bo que estava .... ejem ....

A mi el tema de l'English breakfast no m'acaba de fer el pès. No sé, és que soc més de cafè amb llet i croissant. Clar que entre que la nit anterior vam sopar en practicament horari anglès i només era un kebab, l'esmorzar el vaig devorar. Menys les baked beans, que amb això si que no puc.... El bacon i els ous estàven....mmmm....!!

Això si, he fet dos descobriments que ja estic patint el sindrome d'abstinència.

  • Les bosses de patates Mc Coy's: si algú va per UK proximament i és tan amable i bona persona de comprar-me un parell de bossetes a l'aeroport, puc estar eternament agraïda. Que bones que arriben a estar!!!!

  • I el pitjor de tots...el que fins i tot he buscat la recepta per fer a casa: l'eggnog!!! Segons Viquipèdia:

"és una endolcida beguda de consum diari feta amb llet, nata, sucre i ous batuts, es fa també d'una varietat de llet de cabra, i amb un toc de canyella i nou moscada; en les versions alcohòliques també existeix l'addició de diferents licors com rom, brandi, whisky i sake."

dimecres, 16 de desembre de 2009

Finalment...

"This is now Sold Out"

600 privilegiats tindran el meu regal d'aniversari. De totes maneres ara ja no cal que hi doni voltes, no queden entrades.

dimarts, 15 de desembre de 2009

El meu amic Cónsul


Les nostres minivacances no podien començar pitjor. Només trepitjar territori anglès ja ens van desmuntar els plans. I és que quan estàvem a la cua esperant per passar el control típic de l'aeroport perquè et deixin sortir me n'adono de que la meva cartera no hi és. Misteri inexplicable ja que vaig pujar a l'avió amb cartera i vaig baixar sense.
Misteris a part, el simpàtic "Immigration Officer" em fa un paperet en el que posa que "I'm detaining you. I have further enquiries to make and more questions to ask you" va ser el primer cop que vaig pronunciar la frase "I lost my wallet" m'hauria anat millor tatuar-me-la de tants cops que la vaig arribar a repetir. Poso un peu a guirilandia i ja van de llestos... El cas es que després de fer algunes gestions el senyor decideix que em deixa entrar al seu "gran país" ejem quin honor. Primera missió aconseguida; entrar con a il·legal a territori britànic, va ser fàcil. A la maleïda wallet, per sort, només portava DNI i targeta de crèdit. El tema de l'anul·lació de la targeta va ser fàcil també, gràcies al Dani i la Marta que em van fer el gran favor de trucar per anular-la. D'entrada la cosa anava bé tot i que la mala llet ja no me la treia ningú.
Després de parlar amb l'Ana (con una n) amiga de l'Anna que viu a Londres i de sentir el contestador automàtic del consulat ideem un plà: a l'endemà anirem a la policia de Paddington a posar la denúncia i despres al consulat per que em facin el salvoconducto (paperet màgic per tornar a casa). Aquí ja em trobo amb que la burocràcia londinenca (god save the queen) em posa la primera barrera, com que la cartera s'ha perdut a l'aeroport i ell es un policia local no pot fer res, que truqui a l'aeroport. Això em passa per ser honrat. Solució: anar directament al consulat a fer pena i aviam si algú que parli castellà em pot donar alguna ajuda. Arribem a Sloan Square i a buscar el consulat, un barri molt monu amb una placeta i dos carrers mes amunt veiem un bandera espanyola, mai hagués pensat que una bandera espanyola podria ser sinònim d'esperança però el cas es que al consulat no em van posar cap problema, em van fer el salvoconducto i em van recomanar anar a la comisaria de Charing Cross que allà hi van molts turistes i tampoc em faran moltes preguntes per fer-me la denúncia. Mai m'havia alegrat tant de veure un Guàrdia Civil, em van venir ganes de fer un viva españa! i tot. Ja tenia el meu salvoconducto, la felicitat tornava a mi. Peró encara faltava anar a Charing Cross, i tenint en compte la meva experiència prèvia amb la policia londinenca no m'acabava de refiar. Per sort la policewoman de Charing Cross era més simpàtica que el borde estirat de Paddington i quan li vaig dir que havia perdut la cartera allà mateix (mentida) no va posar cap problema en fer-me un "lost property in the streets" per adjuntar amb el meu salvoconducto.
Sí! podria tornar a Catalunya! Al final va ser més l'ensurt que una altra cosa perquè cap a les 11 del matí ja ho teníem tot resolt i començàvem en serio a fer el turista.
El més graciós es que quan vaig ensenyar el salvoconducto a l'empleat de Ryanair a Stansted no sabia ni el que era, li vaig haver d'explicar jo. Li arribo a dir que era una carta que m'havia fet el Rei directament i s'ho empassa igual, una llàstima que en arribar a Girona el Nacional de l'entrada es va quedar amb el salvoconducto (paperet màgic), m'hagués agradat conservar-lo.

Aquest matí ja m'he fet el DNI nou. Torno a ser legal.

Londres!

Tenia pensat fer una actualització explicant aquests 3 dies a Londres però he arribat a la conclusió que és impossible condensar-ho tot en un (seria un totxo blogueril massa exagerat): la visita al Consulat, el Winter Wonderland amb moment pastel màxim inclòs, Hamleys, Harrods, la meva nova adicció al eggnog, ... en fi, tres dies que se m'han fet curts, molt molt curts.
El primer post és feina del Low així que.... ;)

divendres, 11 de desembre de 2009

Bye ^^

Aquest vespre comença la segona i última part de les nostres mini vacances (que no vam poder fer a l'Agost). Encara no em puc creure que aquesta nit dormim a Londres, que anirem al Winter Wonderland i a veure l'arbre de Trafalgar Sq. entre mil coses més.
És possible que hiperventili més d'una vegada i més de dues i el Low té permís per donar-me una cleca si em poso realment insoportable (que és més que possible, però només una eh!). Després de dinar....cap a l'aeroport de Girona!!!

Fins dimarts!!! ;)

dimecres, 9 de desembre de 2009

Santa paciència ... (II)

Mig matí a l'oficina:

Jefe (llegint el diari a la feina, clar que si): "aaanda mira, el viernes hubo concierto del Manson ese! Que rara es la gente que va...vestidos de negro, con esas pintas...estan taraos...si es que esta juventuuuuuud....Has visto Anna?"

Anna (intentant no pixar-me de riure igual que la jefa): "si....y después del concierto fuimos a sacrificar una cabra en Montjuic"

Jefe (pàlid pàlid): "a...que tú estabas...y que tal?"
.

Santa paciència...

Estic per afegir una nova tassa a la meva col·lecció i, a sobre, dur-la a la feina. A veure si així, l'element comença a adonar-se de fins a quin punt m'acaba la paciència. Algú sap si aquesta és realment eterna?

I jo que només penso en divendres.... ;)

dissabte, 5 de desembre de 2009

Rock is dead?

No sé com començar a despotricar del tennis que un cop més ens ha traslladat un concert; no de data però si de recinte (si és que el nou és pot arribar a dir recinte).
El concert d'avui era al desconegut per mi Sant Jordi Club però ha acabat sent una espècie de carpa blanca empotrada a un dels laterals de l'Estadi Olímpic de Montjuic. Resumint, igual que estava allà l'haguessin pogut col·locar empotrada al Corte Inglés de Diagonal. I tots tant contents. I com han dit per la ràdio: oi que toquen els triunfitos al Palau, doncs Manson també!

A les 20:35 sortien els teloners, Esoterica (hem comprobat que el nom és difícil de recordar, perquè els hi hem dit de tot menys el nom: "Són els Euuu...., Esss......, ai, no em surt"). La veritat és que no estan malament però el tema dels teloners sempre m'ha fet com una mica de ràbia, jo vaig a veure als que toquen després i estic amb les ansies pels que toquen després....fora teloners!!
Sorprenentment puntual (només 10 minuts més tard, res comparable a les 4 hores del Festimad 2003) sortia Marilyn Manson al escenari. Amb uns kilets de més, vestit com una persona normal però amb aquella veu genial que em posa els pèls de punta.
.

El setlist ha sigut una mica "així". Pel meu gust, si hagués repartit més els grans hits i no tots condensats al final, millor; tot i que, de totes maneres, han caigut igual.

1. Cruci-Fiction in Space
2. Disposable Teens
3. Pretty as a Swastika
4. The Love Song
5. Irresponsible Hate Anthem
6. Four Rusted Horses
7. Devour
8. Dried Up, Tied and Dead to the World
9. Coma White / Coma Black
10. We're From America
11. The Dope Show
12. Rock is Dead
13. Sweet Dreams (are made of this)
14. Rock 'n' Roll Nigger
15. I Was Your Vampire
16. The Beautiful People

Per molt que diguin, Manson no està acabat. És diferent a fa 10 anys si (i sort, o ara estaria més mort que viu) però segueix sent Manson.

Nota als Mochilaman: a mi em sembla perfecte que vengueu birra als concerts, jo no en compraré però em sembla perfecte. Ara, que us aneu passejant per tota la sala (en aquest cas carpa ronyosa) amb un cony de bandereta que et tapa la vista ara si, ara també ... toca la moral o més!!

dijous, 3 de desembre de 2009

I can't...

Tot i que ja estem a dijous, encars em queden (masses) coses per fer. Encara estic buscant la càmara oculta, perquè no és normal tenir-ho tot comprimit en una setmana: metges, classes, sopars, concerts, ... I jo que només demano 24 hores de calma i relax...Ais!!!

dimecres, 2 de desembre de 2009

F****** life!

Fins ara estava feliç de que el nou disc de HIM sortís el 8 de Febrer de 2010 (almenys a UK) perquè és el mateix dia que una servidora es fa gran. Amb al sortida del disc ve la nova i esperada (esperadissima) gira. Jo ja tenia més que assumit que aquest cop, cauria Madrid i Barcelona. De fet, només em moc per HIM i Oasis; Oasis han plegat així que la cosa queda reduïda a HIM. Fins aquí, tot més o menys normal. Ahir va quedar clarissim que el meu gafe no té límits i que mai puc dir que una cosa no pot ser pitjor que l'altre. I ja sabeu que ....

Anything that can possibly go wrong, does.

Resumint: el 14 de Febrer, HIM fa un concert de presentació del nou disc, només 600 persones, preu de les entrades totalment assequible, ... problema? és a Londres. Al The Garage de Londres.

Tècnicament no hauría de ser un problema, podría existir un auto-regal d'aniversari més perfecte? Ho dubto, però ja tenim un viatge programat per la setmana que ve i, a sobre, a Londres. La meva veueta de la consciència sap que no hi puc anar i ho enten (més o menys), que no només és el preu de l'entrada, també és el vol i la cutre-pensió que trobis per passar una nit, però l'altre veueta (tothom sap que en tenim dues) es posaria a fer el drama de l'any aquí mateix. Quines ganes tinc que volin les entrades, així pensaré que no hi puc anar perquè no he sigut prou ràpida.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Definitivament....

...em declaro anti versions! Ha anat d'un pel que no m'agafa un cobriment quan he descobert certa perleta al disc nou de Leona Lewis. No ho negaré, la versió que fa de Chasing Cars (Snow Patrol) m'encanta, però aquesta ... Els Srs. Noel (amf) i Liam (prf) Gallagher són inversionables.

Com es pot versionar una obra d'art com aquesta:


No, no es pot. No cal intentar-ho.

Lovely weekend

No ha sigut un cap de setmana de relax extrem (que també m'hauria anat bé, no ens enganyem) però ha estat entretingut.
Dissabte després d'un avorrit dinar familiar, marxàvem cap a Platja d'Aro quan, a mig camí, ens vam il·luminar i vam decidir fer una parada tècnica (de compres) a La Roca. Resultat: unes Vans pel Sr. Low i atenció, primicia mundial, un vestit per mi. Si, potser 10 anys més tard, torno a tenir un vestit que no sigui per un casament o similars. A la foto no s'aprecia gens però si, és un vestit.


Visca els Outlets!!

Ja feia alguns dies que em rondava pel cap una idea (quan això passa soc un perill, sobretot si entro a la web de Ryanair). Aquest cop era més econòmic: un sopar. Pasta tres formatges, amanida de cranc, lambrusco i macedonia. I de banda sonora, Russian Red.

Llàstima que les espelmetes no donessin prou de si però la idea era bona...


I demà comença una setmana, dit finament, de merda. Amb mil coses per fer i no totes agradables, però com sempre, esperant que passi ràpid.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Bloody Tennis

No soc gaire aficionada a la música de Muse, les més conegudes em sonen però la resta... "Gracies" a la pròxima final de la copa Davis a Barcelona, en comptes de tenir un concert divendres que ve (cosa que s'agraeix per poder dormir dissabte) va ser ahir quan va tocar anar de concert al Palau Sant Jordi. He de dir que, tant si t'agraden com si no, en directe sonen genials. El bateria em va deixar al·lucinada, i els altres dos no es queden curts.

Uprising, impresionant


I el meu subidón particular de la nit va ser.....

Supermassive black hole!

El setlist:


- Uprising
- Resistance
- New Born
- Map Of The Problematique
- Supermassive Black Hole
- MK Ultra
- Interlude
- Hysteria
- Helsinki Jam
- United States Of Eurasia
- Feeling Good
- Guiding Light
- Undisclosed Desires
- Starlight
- Plug In Baby
- Time Is Running Out
- Unnatural Selection

Bis:

- Exogenesis: Symphony, Part 1: Overture
- Stockholm Syndrome
- Knights of Cydonia

dilluns, 23 de novembre de 2009

Música per començar la setmana 23/11/09

Torno a la meva feina de cada dilluns, que no per fer-la poc es menys important. Bueno sí, de fet ho és. Peró el cas és que aquí us deixo 5 nous temes. Si algú les sentís encara podríem fer algo així com una votació a finals d'any i escollir el musicmonday de l'any amb les millors 5 de totes les llistes. De moment em conformo amb que algú les escolti, encara que sigui el Dani per dir que no li agraden.


Dolly Parton - Jolene. Quina veu...
M.Ward - For Beginners. Déu amb botes de cowboy
Teenage Fanclub - Everything Flows. Míiiiiiiiiitics :)~~~
Jack White - Sittin' On Top of The World. El de White Stripes també amb botes de cowboy pero d'ambient.
The Pastels - Nothing To Be Done. Amb dos de glasgow n'hi ha prou? deu ser el mars arrebossat...


dissabte, 21 de novembre de 2009

Sidonie

Quan els vam veure a la festa major de Sabadell em vaig quedar al·lucinant i ahir vam aprofitar un 2x1 i cap al concert! No deuriem ser els únics en pensar-ho perquè estava Sold Out.
Després de 2 cançons d'Alondra Bentley (és el que té fer-se un merder amb els horaris) i esperar 10 minuts, sortien Sidonie al escenari. Gran setlist on no va faltar Costa Azul, el Incendio, On the Sofa, ... Llàstima que no toquessin Los Olvidados, ja hagués sigut per morir-se. Ah! Em declaro oficialment anti Giraluna ... quin mal de genolls!!!
.

Nota: la qualitat de les fotos és directament proporcional a la qualitat del meu mòvil.

divendres, 20 de novembre de 2009

New Moon

Qui m'havia de dir que passant dels 25 (no gaire eh tampoc), m'agafaria tant fort el fenomen Twilight, Crepúsculo, diga-ho com vulguis, .... El Nadal passat ja vaig devorar, devorar i devorar 4 llibres en 20 dies i vaig aconseguir anar a veure la primera al cine abans no la treiessin (clar que va estar en cartellera la tira de temps). Aquest dimecres passat van estrenar la segona i tot i tenir claríssim que no hi volia anar el dia de l'estrena (les nenes poden ser insuportables, algú els hauria de dir que per molt que cridin i sospirin, el tio està a la pantalla....ejem....) va acabar caient la sessió de les 21:30 ahir dijous. Més pastel que la primera, aquest cop no han destrossat el llibre, cosa que s'agraeix. A tot això, el Low no es va adormir, bona senyal! ;)


.
De fet, només llegint als diaris, ja es posen els pels de punta. Segons l'agència EFE: "Luna nueva", que se estrenó el pasado miércoles -dos días antes que en Estados Unidos-, ha sido vista por más de 260.000 espectadores, equivalente a la recaudación de 1.450.000 euros.
Este nuevo capítulo de la famosa saga se ha convertido así en una de las películas con más éxito tras "Harry Potter y el príncipe mestizo" y "Harry Potter y la orden del Fénix". Además, ha superado a películas como "El Retorno del Rey", tercera entrega de la trilogía de "El Señor de los Anillos".
Ara toca esperar a Juny de 2010 per la tercera.

dilluns, 16 de novembre de 2009

Música per començar la setmana 16/11/09

El Low està de vacances laborals fins dijous; s'ha llevat a les tantes i ha anat de mini concert. Avui és una servidora qui necessita música per oblidar que ha sigut un dilluns esgotador. I demà serà un dimarts si fa no fa igual. Així que avui, aprofitant que estic monotemàtica amb certa estrena cinematogràfica, m'auto-regalo aquests 4 temes.

dissabte, 14 de novembre de 2009

26!!

Avui el Low s'ens fa gran!!! I com que amb aquesta foto em cau la baba....



Moooooltes felicitaaaaats!!!!

dilluns, 9 de novembre de 2009

Música per començar la setmana 09/11/09

Desprès de superar els meus problemes amb internet torno a estar aquí un dilluns més. Aquesta setmana la cosa va de grups de la "meva època". Com que aviat faré 26 estic una mica nostàlgic jeje.

Música per oblidar que ha estat dilluns Vol IX:

http://open.spotify.com/user/lowbcn/playlist/7LW4BmbCBhR0kYGsHHgtVW


diumenge, 8 de novembre de 2009

Neeeu!!

El millor per desconnectar de tota la setmana és, divendres a les sis en punt, agafar el cotxe i marxar cap a la Cerdanya. I no tornar fins el diumenge (perquè desgraciadament no ens ha tocat l'Euromillón i demà es treballa).
Dissabte al matí va tocar anar de compres per Andorra i, al tornar, ja ens vam trobar aquest panorama:

I a la nit, un sopar boniiiissim a Err (uf, que bo que estava TOT!). Gracies macus! Al sortir de sopar, amb un fred que pelava, ja ens vam trobar el cotxe així:

I aquest matí, quan hem sortit del llit...

... ens hem vist "obligats" a passar tot el matí al sofà mirant com nevava... ;)

dimecres, 4 de novembre de 2009

4 eyes

Què pot passar quan amb tota la bona fe del món acompanyes a la teva mare a l'òptica per arreglar-se les ulleres i tens la brillantíssima idea de comentar a l'òptic que sempre et piquen els ulls i tens mal de cap per després fer-te seure en una cadira d'aquelles que semblen de tortura, fer-te dir 40 vegades unes lletres que veus, però proba 10 maneres diferents perquè sembla que busqui que no hi vegis?
Doncs passa que de cop et trobes mirant mil models d'ulleres diferents perquè no te n'agrada cap ... però que n'has de portar! Sniff!
M'he passat al, mundialment conegut, club dels "gafapastas" ...

dilluns, 2 de novembre de 2009

Working so hard...and I like it!

Aquest any he decidit posar-me les piles amb l'anglès. Estic fent 4art a l'EOI però fa anys que l'estudio i tot així, no el parlo ni de lluny com el voldria parlar.
Dissabte al matí m'el vaig passar fent els exercicis del "petit" llibre que voluntàriament ens van fer comprar (voluntàriament però pobre de qui no el tingui...). 250 pagines de res amb exercicis, exercicis i més exercicis. L'hem de fer per lliure, a casa; i això costa, costa molt. La turbo teacher ens va assegurar que, qui fés tots els exercicis del llibre a consciència, passaria de curs. Ja ho veurem...


També estic llegint la primera lectura obligatòria: The curious incident of the dog in the night-time. Fa uns anys ja l'havia llegit en català però gracies a la meva memòria mosquit, recordo ben poc. La meva motivació ha arribat a tant, que el llegeixo amb una llibreta al costat per anar anotant el vocabulari. Si és que no semblo jo... No és la primera novel·la en anglès que llegeixo però si la primera que ho faig tant a consciència.


Dimarts tinc la meva primera classe de conversa. Després de dues hores de classe, en tindré una més. Sabia que si no m'apuntava el primer dia ja no ho faria així que... A veure què tal.

I per acabar-ho de rematar, ahir em vaig registrar en aquesta web, que et permet xatejar amb gent que sap anglès però vol aprendre castellà o català. La meva autoestima va pujar considerablment quan vaig veure que podía estar xerrant tranquilament i sense diccionari en mà durant més d'una hora amb una noia de Leeds o un noi de Birmingham.
El problema de tot això és que a més anglès, més ganes tinc de trepitjar terres angleses durant un període de més de 3 dies...aiiii!!!

divendres, 30 d’octubre de 2009

New house!

Avui, després de molts dies "estudiant" preus i ofertes varies (com poden ser tant cars!!), m'he decidit i el Puk ja té caseta nova.

Em sembla que la casa de fusta l'està estressant perquè ha entrat i sortit com unes deu vegades! He intentat trobar algún tipus de rotulador per posar-hi el seu nom però res, sembla que no existeixen. I amb lletres de roba no em vull arriscar perquè, sincerament, aquest es menja tot el que pot i més!


dimecres, 28 d’octubre de 2009

Girls just wanna have fun

Últimament no paro d'escoltar aquesta cançó, la toqui qui la toqui, m'encanta.

La original, de Cindy Lauper. Jo tenia 2 anyets!:

I després trobaria versió de Russian Red, que no m'acava de fer el pes però deu ni do també:
I gracies a les Festes de la Mercè i al descobriment de L.A, una altra versió, per mi, de les millors:

^^

De tant en tant, veure la llum al final del túnel, és molt agradable. I si és per partida doble, encara més.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Ups...

Des que el Low em va explicar l'existència fa uns anys de cert programa, quan anava a Montjuïc sempre tenía la paranoia activada i és que aquí una servidora, al futbol, fa de tot menys mirar el partit. Que si mirar tooootes les grades, que si badalls, que si prenc el sol, ... jo ho intento eh, però no sé, és que el futbol i jo... i els partits a les 5 de la tarda són tant, tant, ....

Ahir, deu anys més tard, vaig tornar a trepitjar l'estadi de la Nova Creu Alta. Vam anar a veure el Sabadell-Dènia (eh, tot un partidàs, totalment comparable a un Espanyol-Barça....ejem). I justament ahir, en un partit totalment xorra, va sortir això:


Ara veig que escanejat no s'aprecia absolutament res però si, som nosaltres. 4 gats, plovent i nosaltres al futbol...no comments. Ah, i a sobre van empatar a 0.