dijous, 19 de febrer de 2009

Second adolescence



Avui he anat a dinar amb una antiga companya de feina i amiga. Ens ha faltat temps per posar-nos al dia i "criticar" als seus/meus ex/actuals caps però m'ha explicat una teoría que, estic quasi del tot segura, és certa: la de la segona adolescencia.
Encara que no ho sembli, en "mis años" n'havia fet de tots colors...sortir, tornar amb tren i empalmar amb la feina temporal de festes de Nadal, treballar fins les 22 i anar directa de festa, anar al Festimad i dormir a un parc 3 horetes per fer temps d'anar a l'aeroport i tornar cap a casa (eh Low? xD), etc. .... Clar que una es fa gran, comença a fer mandra sortir, esperar el primer tren, anar a un festival, ... a caseta al sofà s'està de conya, eh?
Després fas els 25 i dius...ui...però només són 25, don't panic. Arriben els 26, 27, ... i si, t'agafa el pànic.
Resumint, no és que estigui com un llum per voler anar al FIB a re-veure Oasis, dormir poc i malament i gastar diners quan en realitat és totalment prescindible; és que estic a la segona adolescència!!


(No confondre amb el síndrome de Peter Pan eh ¬¬ és moooolt diferent)