diumenge, 17 de maig de 2009

60 days

En dos mesos justos, a aquesta hora estarem al tren anant cap a Benicàssim.

Com ens hem de veure, sempre odiant aquest festival pel tipus de gent i els grups i ara no veig el dia en que arribi.

Oasis sempre hi ha sigut i aquí el fan era el Low, que des que ens coneixem se sap totes les cançons de dalt a baix. Jo, tret de les mítiques com Wathever, Wonderwall o Don't look back in anger, sempre els he ignorat i fins i tot he rabiat perquè quan m'intenten enxufar una cosa a la força l'acabo odiant.

La culpa de tot la té el concert del 13 de Febrer, que vaig sortir en un núvol del pavelló i, tres mesos més tard, encara hi soc. I és que en directe són els més grans.

I si a Badalona ja va anar d'un pel, a Benicàssim ja em puc endur els kleenex perquè escoltar això en directe és indescriptible: