divendres, 17 de juliol de 2009

Really really tired...

A les 9:28 agafàvem el tren per anar cap a Sants. Com que ens sobrava temps vam poder esmorzar el nostre McMuffin, que tot i no ser massa fans de certa cadena, aquest esmorzar ens pot.
A les 11 sortia el nostre regional direcció Valencia per, dues hores i mitja més tard, arribar a Benicàssim. No sense abans rebre una trucada de la Marta per informar-nos que no hi havia cap cua, però tampoc cap ombra on esperar. La cosa prometia.

Tres hores més tard i molts euros gastats en aigua obrien les portes del recinte (no, la puntualitat tampoc saben què vol dir...). Per fi podíem anar al wc (perquè a fora ni un!!) o intentar trobar una mica d'ombra decent.

Per un petit problema, de tots els grups d'abans d'Oasis només vam poder veure The Bishops (i és l'únic que vaig poder escoltar abans de veure'ls). La veritat és que m'agraden bastant així que perfecte. I per fi eren les 11, els hi tocava als meus nens mancunians. Des del Febrer esperant un dia com ahir. Amb un setlist ideal on van incloure Live Forever i van eliminar alguns dels temes tocats a Badalona. Per desgràcia, també van tenir problemes tècnics. Vist tot a través de les pantalles gegants se’m va fer exageradament curt, no ho sé, potser és que a Badalona va ser indescriptible. Evidentment no hi ha fotos.

El setlist va ser:

- Rock & Roll Star - Lyla - Shock of the Lightning - Cigarettes & Alcohol - Roll with it - Waiting for the rapture - Masterplan - Songbird - Slide Away - Morning Glory - My Big Mouth - Half the World - I'm outta time - Wonderwall - Supersonic - Live Forever - Don't Look back in Anger - Champagne Supernova - I am the walrus


Cops de cap, fred i picades de mosquit a la platja per fer passar les hores i anar a buscar el tren de tornada a les 10:55. Un entrepà de formatge, un suc de taronja, un cafè amb llet i un tallat després era capaç de dormir dreta i tot. Això si, ara mateix em fa mal tots i cada un dels ossos del meu cos.


Després del FIB he decidit que per mi els festivals han acabat. Jo concerts en sales i/o pavellons...més ja no. Igual que em nego rotundament a anar a un concert on la majoria de públic sigui anglès. Realment aquesta gent sap diferenciar un partit de futbol, d'un concert o d'una guerra de fang? Em sembla que no.