diumenge, 9 d’agost de 2009

Ara el cel és més blanc-i-blau


Han passat ja més de 24 hores. Un dels nostres ha marxat per sempre. Se l'han emportat quan més gaudia de la vida. A punt de ser pare i veient com el seu somni es feia realitat, ser el capità del club del seu cor. Els que compartim el cor blanc-i-blau avui estem de dol per un home que era un referent tant al camp, com al futbol base, com a la grada. Mai t'oblidarem. Ara el cel és més blanc-i-blau.
"Nunca hagas preguntar por quién doblan las campanas: doblan por ti."
John Donne, Devotions Upon Emergent Occasions 1624

2 comentaris:

Anna ha dit...

Umf...quina peneta :( I quin trauma quan m'he llevat i em pensava que ho havia somiat T___T

itjustbegan ha dit...

Joder... em sap tant de greu...