dissabte, 5 de desembre de 2009

Rock is dead?

No sé com començar a despotricar del tennis que un cop més ens ha traslladat un concert; no de data però si de recinte (si és que el nou és pot arribar a dir recinte).
El concert d'avui era al desconegut per mi Sant Jordi Club però ha acabat sent una espècie de carpa blanca empotrada a un dels laterals de l'Estadi Olímpic de Montjuic. Resumint, igual que estava allà l'haguessin pogut col·locar empotrada al Corte Inglés de Diagonal. I tots tant contents. I com han dit per la ràdio: oi que toquen els triunfitos al Palau, doncs Manson també!

A les 20:35 sortien els teloners, Esoterica (hem comprobat que el nom és difícil de recordar, perquè els hi hem dit de tot menys el nom: "Són els Euuu...., Esss......, ai, no em surt"). La veritat és que no estan malament però el tema dels teloners sempre m'ha fet com una mica de ràbia, jo vaig a veure als que toquen després i estic amb les ansies pels que toquen després....fora teloners!!
Sorprenentment puntual (només 10 minuts més tard, res comparable a les 4 hores del Festimad 2003) sortia Marilyn Manson al escenari. Amb uns kilets de més, vestit com una persona normal però amb aquella veu genial que em posa els pèls de punta.
.

El setlist ha sigut una mica "així". Pel meu gust, si hagués repartit més els grans hits i no tots condensats al final, millor; tot i que, de totes maneres, han caigut igual.

1. Cruci-Fiction in Space
2. Disposable Teens
3. Pretty as a Swastika
4. The Love Song
5. Irresponsible Hate Anthem
6. Four Rusted Horses
7. Devour
8. Dried Up, Tied and Dead to the World
9. Coma White / Coma Black
10. We're From America
11. The Dope Show
12. Rock is Dead
13. Sweet Dreams (are made of this)
14. Rock 'n' Roll Nigger
15. I Was Your Vampire
16. The Beautiful People

Per molt que diguin, Manson no està acabat. És diferent a fa 10 anys si (i sort, o ara estaria més mort que viu) però segueix sent Manson.

Nota als Mochilaman: a mi em sembla perfecte que vengueu birra als concerts, jo no en compraré però em sembla perfecte. Ara, que us aneu passejant per tota la sala (en aquest cas carpa ronyosa) amb un cony de bandereta que et tapa la vista ara si, ara també ... toca la moral o més!!

2 comentaris:

low ha dit...

A un Mochilaman l'han deixat un ull ben macu eh. Potser ha estat algú fins als collons de la bandereta. El millor del concert és que s'estava bastant ample a un distància normal. Fa uns anys aixó era impossible. A mi aquest senyor no m'agrada gens peró en directe no entra malament.

Marthe ha dit...

Putos mochilamanes y puto tenis!!!! en fin, ya veo que entonces Manson genial :)