dijous, 26 de febrer de 2009

Best British Band

Ahir va ser l'entrega dels premis NME a la Brixton Academy de Londres. Tot i competir en set categoríes (millor grup, millor directe, millor àlbum, millor video, heroi de l'any, més ben vestit i millor blog) només n'han guanyat dos però ha sortit el que és obvi: Oasis, millor grup britànic i millor blog (Noel's 'Tales From The Middle Of Nowhere' ).

Els resultats van ser:

Best British Band: Oasis
Best International Band: The Killers
Best Solo Artist: Pete Doherty
New Band: MGMT
Best Live Band: Muse
Best Album: Only by the night (Kings of Leon)
Best Track: Time to pretend (MGMT)
Best Video: My Mistakes Were Made For You (The Last Shadow Puppets)
Best Live Event: Glastonbury
Best TV Show: The Mighty Boosh
Best Dancefloor Filler: Dance Wiv Me (Dizzee Rascal & Calvin Harris )
Best DVD: At The Apollo' (Arctic Monkeys)
Hero Of The Year: Barack Obama
Villain Of The Year: George Bush
Best Dressed: Alexa Chung
Worst Dressed: Amy Winehouse
Worst Album: A Little Bit Longer (Jonas Brothers)
Worst Band: Jonas Brothers
Best Venue: London Astoria
Best Band Blog: Noel Gallagher


Ah si, que Blur va aprofitar la gala per dir que tornaven.....quina emoció eh.... (to ironic mode ON)...que dolenta pot arribar a ser l'enveja...ais xDD

diumenge, 22 de febrer de 2009

Grrrr

Clar que si, la meva primera multa des que tinc cotxe (fa 4 anys) havia de ser pel simple fet d'aparcar sobre la vorera. Que dius: molestava? No. Passava gent? No.
A qui se li acut, un diumenge després de dinar, passar a posar multes. Doncs res tu, 60 euros menys al meu compte. Que gran (i inútil) és la guardia urbana. Buf!!



dijous, 19 de febrer de 2009

Second adolescence



Avui he anat a dinar amb una antiga companya de feina i amiga. Ens ha faltat temps per posar-nos al dia i "criticar" als seus/meus ex/actuals caps però m'ha explicat una teoría que, estic quasi del tot segura, és certa: la de la segona adolescencia.
Encara que no ho sembli, en "mis años" n'havia fet de tots colors...sortir, tornar amb tren i empalmar amb la feina temporal de festes de Nadal, treballar fins les 22 i anar directa de festa, anar al Festimad i dormir a un parc 3 horetes per fer temps d'anar a l'aeroport i tornar cap a casa (eh Low? xD), etc. .... Clar que una es fa gran, comença a fer mandra sortir, esperar el primer tren, anar a un festival, ... a caseta al sofà s'està de conya, eh?
Després fas els 25 i dius...ui...però només són 25, don't panic. Arriben els 26, 27, ... i si, t'agafa el pànic.
Resumint, no és que estigui com un llum per voler anar al FIB a re-veure Oasis, dormir poc i malament i gastar diners quan en realitat és totalment prescindible; és que estic a la segona adolescència!!


(No confondre amb el síndrome de Peter Pan eh ¬¬ és moooolt diferent)

dissabte, 14 de febrer de 2009

Live Forever

Gran concert el que vam viure ahir a la nit. Amb una imatge immillorable de l'Olímpic de Badalona , ple de nostàlgics dels 90 's amb ganes de sentir i cantar himnes de l'adolescència, els germans de Manchester ens van donar una lliçó d'experiència i saber fer amb un concert rodó.

La veritat és que Oasis no va decebre a ningú, més aviat tot el contrari. Fins el fan més fervent te clar que els millors anys d'aquesta banda ja han passat peró la força que van transmetre ahir confirma que aquests dos encara estan ben vius. Tot i que el muntatge era poc luxós i que els Gallagher no es mouen gens a l'escenari, tenen una presència que t'omple des del primer acord i et deixa clar que estàs davant d'uns dels grans.

També ajuda Dig Out Your Soul, un disc que te molta força en directe i així ho vam poder comprovar ahir amb grans cançons com Falling Down, To Be Were There's Life o I`m Outta Time. Peró les més de 10.000 persones que vam anar ahir fins a Badalona no esperàvem només sentir les noves cançons d'Oasis i ells ens van donar el que volíem. Des del principi amb Rock 'n' Roll Star els Gallagher van demostrar el que van ser i no es van deixar gairebé ni una. Cigarrettes and Alcohol, The Masterplan, Slide Away feien embogir el personal i els plats més forts del concert estaven per arribar. Morning Glory amb el públic totalment entregat i Don't Look Back in Anger cantada a l'hora per Noel Gallagher i els 11.000 de l'Olímpic van donar pas a un final de concert com cal esperar amb Champagne Supernova i la ja clàssica versió de I'm The Wallrus.

Ahir els que vam estar a Badalona vam poder comrpovar de primera mà que, encara que els anys passin, hi ha coses que no canvien.

Fuckin' In The Bushes
Rock 'N' Roll Star
Lyla
The Shock Of The Lightning
Cigarettes & Alcohol
The Meaning Of Soul
To Be Where There's Life
Waiting For The Rapture
The Masterplan
Songbird
Slide Away
Morning Glory
Ain't Got Nothin'
The Importance Of Being Idle
I'm Outta Time
Wonderwall
Supersonic
Don't Look Back In Anger
Falling Down
Champagne Supernova
I Am The Walrus



divendres, 13 de febrer de 2009

The day


Entrades de 32.71€ OK
Càmara amb la bateria carregada OK
Samarreta de màniga curta OK
Gasolina al cotxe OK
Ansies per que comenci OK!


Apa, marxem cap a Badalona ;)
Posted by Picasa

dimecres, 11 de febrer de 2009

Ais....


Ja queda meeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeenys!!!!!!!!!!!!!!!!! :)

dilluns, 9 de febrer de 2009

Vatican Museum

Fa dos dies que només faig que mirar webs i similars de Roma. Estic enamorada de l'hotel i de la terrasseta que té (espero que faci prou bon temps com per sortir-hi). Com que som molt previsors i ja ens esperem la pitjor de les cues, aqui dos espavilats ja tenen les entrades per veure la Capella Sixtina ;) Dilluns 9 de Març a les 10:00.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Anys i anys...

Wooooooo!!!!!!!!!! Gracies al Low, del 7 al 10 de Març estarem a ROMA!!!! Fer-se gran així, no fa tant mal xD
Ja tinc més peces al meu braçalet i el meu compte corrent ha pujat, yeah!
I ara, a dinar a la Barceloneta ;)


dimarts, 3 de febrer de 2009

Slang

Si es que quan veig un llibre o similar que em crida l'atenció, per molt que marxi sense comprar, acabo tornant. Aquest cop no ha sigut exactament un llibre, ha sigut un diccionari (va, tots, a la de tres...freeeeeeaky). El diccionari en qüestió és d'anglès-castellà-anglès però de slang:

"Se conoce como slang al vocabulario informal, extravagante y arbitrario usado en el idioma inglés en otras palabras a la jerga informal."


Cada cop que l'obro i llegeixo per sobre, acabo rient sola. Això promet.

dilluns, 2 de febrer de 2009

Sweet Snow

La nevada més gran en 18 anys ha paralitzat Londres. Ni tren, ni autobusos, ni metro i la majoría de vols o cancel·lats o amb retard. Tot i així, quan em passen fotos o miro les webcams, em cau la baba. Si normalment ja donaría qualsevol cosa per ser allà, ara ja .... ;)


P.D: Gracies nenes per les fotos ;)