diumenge, 28 de juny de 2009

Only 2 days but...

Dos dies de sofà, de gespa, de mirar el documental d'Oasis (un cop més), de fer zapping amb la TDT, de fer la cerveseta amb olives a mig matí, de llegir, de veure Southpark a les tantíssimes, ... però sobretot, de molt relax. Llàstima que demà és dilluns.


Això si, tot i el relax, ara mateix tinc una son que em moro!!

divendres, 26 de juny de 2009

U2!!!!

Siiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!! Finalment tenim entrades per anar el 30 de Juny a veure Snow Patrol + U2!!! Serà un dimarts molt molt estressant ja que nomès podem recollir les entrades a les taquilles (és el que té comprar-les a l'últim moment) i sortirem de Sabadell a les sis de la tarda però val la pena; val molt la pena!


Relax!

Aprofitan un cap de setmana que no tenim plans, marxem a La Cerdanya. Dos dies de muntanyes, relax, vaques i poca calor (això és el millor de tot). La gespa del pati ja em crida. A més a més, el Low m'ha promés fer de cuiner.
Fins dilluns!!

dijous, 25 de juny de 2009

Yes!!!

Després d'estar patint durant practicament un mes (que ràpid funciona tot...si) per fi avui he pogut veure les notes de l'EOI! Soc Apta!! L'any que ve toca fer 4art (mama por) i a més a més, com ja vaig dir, toca:

  1. Fer una visita de cap de setmana a l'Ana (siii a Loooondres).
  2. Intensiu d'italià (que ja em vaig matricular abans de saber les notes per por a quedar-me fora...)
  3. Dilluns em passo al bàndol dels sense fum (ai com patirem).

Ara ja ens podem centrar en l'acte més important de l'any: en tres setmanetes Oasis!!!!!

dimecres, 24 de juny de 2009

Sant Joan

No soc gaire de Sant Joan. No m'agraden els petards i molt menys treure el cotxe una nit com aquesta on, quan no et tiren petards, et trobes el control dels Mossos.


Ahir, vam tenir sopar tranquil i bonissim. I no ens va faltar la coca i el cava.
I la Laia també hi era!!


dimarts, 23 de juny de 2009

To sew

Llegint el diari per internet i buscant a l'arxiu d'entrevistes n'he trobat una que ja havia llegit però m'ha fet gràcia tornar a trobar.
Quan era petita (bastant petita) em va donar la vena d'aprendre a cosir. I no era la única perquè als inicis, erem 2 taules plenes (unes 20 nenes). Hi anavem cada dissabte de 4 a 7 i als estius cada dia.


Recordo tenir el dit de la mà esquerra ple de foradets de l'agulla o la mandra que em feia anar-hi els dissabtes a les 4 però també recordo com ens agradava l'hora del conte, el pati, o tot el que arribavem a cosir (i, evidentment, conservo).

Ja fa temps que penso anar-la a veure algún dia però clar, ho vas deixant ho vas deixant ...



L'entrevista del diari:


-...hi havia una vegada un nen geperut que... (explica un llarg conte amb moral de tolerància i respecte)

-Li agrada explicar contes, eh?

-Molt! Moltíssim! A les nenes cada tarda els hi explicava un perque cosissin callades. Veu? (treu una llibreta amb títols i llegeix) La soga del diable, El pinzell màgic, Els tres consells... Miri, quasi cent i me'ls sé tots de memòria.

-Diuen que a les seves classes estaven prohibides les xafarderies.

-Sí. Sóc creient i sempre aprofitava per ensenyar que ens hem d'estimar, que ens hem de perdonar i que els pares són els millors amics que tenim.

-Com era una classe normal?

-La majoria venien dissabte a la tarda. Unes tres hores. Començaven fent l'aixugamans. Continuavem per la bossa de les feines, amb el nom de la nena brodat. I després, ja, de tot: jocs de llit, enagos, coixineres, «tapetes», estovalles...

-Tot l'aixovar.

-Moltes noies venien abans de casar-se justament per fer-se l'aixovar.
-Agafar l'agulla és un art?

-I tant! Quan la Labor era una assignatura obligatòria moltes de les meves alumnes potser no ho feien gaire bé però si a l'examen agafaven bé l'agulla ja les aprovaven.

-I un art difícil.

-No. Fins i tot les esquerranes aprenen. Això sí, jo, a les esquerranes les he ensenyat a agafar l'agulla amb la dreta. Em deien que això era una cosa del Franco (riu), però jo amb les esquerranes he tingut molta paciència i al final totes han sortit ensenyades.

-Saber cosir era una necessitat social?

-En aquella época una noia havia de ser una bona mestressa de casa. Quan es casava deixava la feina per cuidar la casa i el marit. I és clar, llavors la roba s'apedaçava.

-A fer un pedaç també se n'aprén?

-Home, posar un pedaç era la prova més difícil del Batxillerat. Però jo a les noies els ensenyava una trampa. Els feia treure un fil i així cosien recte per la ratlla.

-Avui preparar-se per ser una bona mestressa de casa es poc menys que una pèrdua de temps. S'equivocaven abans o ens equivoquem ara?

-Ni els uns ni els altres. El meu marit i jo sempre vam procurar que les nostres tres filles estudiessin per defensar-se a la vida, tant si es casaven com si no. És que abans una soltera quedava ben arreglada, eh?

-A més saben cosir?

-Ja ho crec. Totes tres. Una d'elles fins i tot m'ha portat el meu net a classe. És l'únic noi que he acceptat en els 50 anys de cosidor. Avui quan ho recorda es fa un fart de riure.

-Mai no va acceptar xicots a cosir?

-M'ho han proposat alguna vegada, però jo sempre tiro pilotes fora (riu amb ganes).

-Venien obligades?

-Algunes mares ho intentaven, però jo mai no vaig voler nenes contra la seva voluntat.

-Què pensa quan veu les estovalles d'avui?

-Avui dia la llenceria està molt perfeccionada. Un dia vaig veure un calat imperial fet a máquina que era una meravella.

-La frustra veure com avui ja quasi ningú cus llençols ni aixugamans?

-No. Jo accepto que la meva professió hagi passat a la història. Però segueixo pensant que avui dia tothom hauria de saber agafar fil i agulla. Saber cosir és un valor. I és bonic fer-ho. Però no, no em sento frustrada.

-Com espera l'homenatge del dia 20?

-Estic molt nerviosa. Per una banda estic tranquila perque no sóc ploranera, però els sentiments van per dins. M'hauré de preparar bé, però sé per on començar.

Fil a l'agulla
I si, l'homenatge va ser bastant lacrimogen. I és que l'Inès, per moltes de nosaltres era com una 3era àvia.

divendres, 19 de juny de 2009

Discovering...

Últimament no paro d’endur-me grates sorpreses sobre certes pel·lícules.

Fa unes setmanes vaig descobrir que existia la segona entrega de Green Street. No té pràcticament res a veure amb la primera, no surt Anglaterra per enlloc i molt menys Londres, només conserven 3 actors de la primera entrega i es passen una mica “caracteritzant” els hooligans: els del Chelsea lletjos, enormes i amb esvàstiques tatuades, els del West Ham guapots i innocents, ... nah, no cola. Tot i així em va fer gràcia el descobriment perquè no tenia ni idea de que tinguessin intenció de fer-la. Investigant una mica vaig llegir que també volen fer una tercera...bé, espero que arreglin la “cagada” de la segona.


La segona sorpresa ha sigut quan mirant quina pel·lícula podria caure aquesta nit he vist que la tercera entrega de Goal ja existeix. Sempre havia pensat que era més com llegenda urbana perquè teòricament s’havia d’estrenar fa un parell d’anys i no arribava.
Com sempre, la primera és la millor de totes; la segona és una mica així així...sincerament, una pel·lícula on surt tant el Real Madrid, uf, és que no puc!! I estic a un 20% de saber com és la tercera.
Ui... ara que veig el cartell...Gerrard? Això promet!!!

Edito: s'hagués pogut quedar com a llegenda urbana..prf!

dijous, 18 de juny de 2009

The beginning of the end

3,15 x 7 = 22,05

22,05 x 4 = 88,20

88,20 x 12 = 1.058,40


No, no estic aprenent a multiplicar amb decimals.
M'estic MOTIVANT.

dimarts, 16 de juny de 2009

30 days

We're all of us stars

We're fading away

Just try not to worry

You'll see us some day

Just take what you need

And be on your way

And stop crying your heart out

Stop crying your heart out

Stop crying your heart out

dijous, 11 de juny de 2009

Notes from ...

... a Small Island.


No tinc remei quan veig un llibre que em crida, ha de ser meu. Clar que aquest cop m'he superat: 400 pagines i en anglès. Ja tinc feina per tot l'estiu (mínim). En fi, no em preocupa, l'argument em motiva, molt, massa. Així que m'ho agafaré amb calma i diccionari en mà ...


Algunes de les crítiques que ha rebut són:


'Not a book that should be read in public, for fear of emitting loud snorts.' The Times


'Splendid…What's enjoyable is that there's as much of Bryson in here as there is of Britain.' Sunday Telegraph

dilluns, 8 de juny de 2009

Marketing & Songs

El que pot arribar a fer el marketing i això que fa 4 anys que hi treballo...
  • La que ja han batejat com a cançó de l'estiu, jo ja fa dos dies que vaig passadís amunt, passadís aball cantant. Per fi no és un King Africa, una Melody o un Melendi.
    Billie The Vision & The Dancers va nèixer al 2004 a Malmo, Suècia. La discogràfica són ells mateixos i es pot baixar tot a la seva web
  • Per ser que sóc més de ciutat, el que donaria ara per ser a una platjeta de Formentera en plan relax total...

Clar que segurament el que volíen amb l'anúnci era augmentar-ne el consum...i amb mi que no m'agrada ho tenen negre.

Edito: no puc parar d'escoltar aquesta ... uuff

diumenge, 7 de juny de 2009

Ais...

Ahir a la ràdio vaig tornar a escoltar una cançó que feia segles que no escoltava. I em segueix posant els pels de punta.

I a més a més, al video hi surt el meu raconet de Barcelona ;)


dissabte, 6 de juny de 2009

Wilco



Moltes havien estat les ocasions per veure Wilco en directe però no va ser fins el passat dijous que vaig poder comprovar per mi mateix tot el que havia sentit i que ara puc confirmar. Wilco son una de les bandes més impressionants en directe, donant tot el que trobes a les gravacions i, fins i tot, una mica més.
Cap a les 21h. l'Auditori de Barcelona estava ple fins a l'última butaca per poder veure a Jeff Tweedy i companyia. Per mi era el primer cop que els veia però per gairebé tothom era el primer cop que els veia assegut còmodament i amb l'acústica que té un lloc com l'Auditori. Van ser més de dues hores de Wilco en la seva millor forma; anant de la calma a la bogeria en un segon, passant d'un clàssic a un tema nou, combinant moments lírics amb impressionants solos de qualsevol de les dues guitarres (sobretot la del mestre Nels Cline) i deixant-nos a tots amb la boca oberta fins que es van tornar a obrir els llums. Una gran banda que, per cert, treu disc a final de mes.

divendres, 5 de juny de 2009

Laia

I després de tan esperar, ja la tenim aquí :) Felicitats Bati i Adela!!!


dijous, 4 de juny de 2009

I avui...

Jo sé d'un que m'odiara eternament........

....... toca vacuna!

dimarts, 2 de juny de 2009

Finish

I última part de l'exàmen fet. L'oral, la que fa més por. Tot i tenir un inici una mica catastròfic crec que ens n'hem sortit prou bé (o això vull pensar).
De tots els anys que fa que "estudio" anglès, aquest ha sigut en el que més he aprés (independentment de si aprovo o no) i en el que millor professor he tingut. Tot i que durant el curs odiava els dimarts i dijous quan no podía ni seure 5 minuts després de dinar per anar a classe de 4 a 6 (i algún que altre divendres), ara ho trobaré a faltar. De moment, per no perdre el ritme i perquè els idiomes em flipen (ja es podría veure reflexat en el ritme d'aprenentatge, no?) al Juliol toca intensiu d'italià!