dissabte, 29 d’agost de 2009

The last tale from the middle of nowhere

Dearly beloved, it is with a heavy heart and a sad face that I say this to you this morning.

As of last Friday the 28th August, I have been forced to leave the Manchester rock'n'roll pop group Oasis.

The details are not important and of too great a number to list. But I feel you have the right to know that the level of verbal and violent intimidation towards me, my family, friends and comrades has become intolerable. And the lack of support and understanding from my management and band mates has left me with no other option than to get me cape and seek pastures new.

I would like firstly to offer my apologies to them kids in Paris who'd paid money and waited all day to see us only to be let down AGAIN by the band. Apologies are probably not enough, I know, but I'm afraid it's all I've got.

While I'm on the subject, I'd like to say to the good people of V Festival that experienced the same thing. Again, I can only apologise - although I don't know why, it was nothing to do with me. I was match fit and ready to be brilliant. Alas, other people in the group weren't up to it.

In closing I would like to thank all the Oasis fans, all over the world. The last 18 years have been truly, truly amazing (and I hate that word, but today is the one time I'll deem it appropriate). A dream come true. I take with me glorious memories.

Now, if you'll excuse me I have a family and a football team to indulge.

I'll see you somewhere down the road. It's been a fuckin' pleasure.

Thanks very much.

Goodbye.

NG.

I can't believe...

"It's with some sadness and great relief to tell you that I quit Oasis tonight. People will write and say what they like, but I simply could not go on working with Liam a day longer. Apologies to all the people who bought tickets for the shows in Paris, Konstanz and Milan."

Noel Gallagher

No m'ho puc creure. En qüestió de 10 segons m'han passat pel cap les imatges del concert a Badalona, del FIB, .... :(

divendres, 28 d’agost de 2009

LOL

Aquest matí, a la feina (sempre treballant tant..ejem...), he descobert una web que no puc parar de riure. Uf, ara ja sé que quan em senti la persona amb més mala sort de la terra, sempre hi haurà algú pitjor. I sinó, mireu. I es que hi ha cada perleta....

dimecres, 26 d’agost de 2009

Click!

Fa un parell d'anys, els meus pares em van regalar una càmera de fotos; una senyora càmera. Normalment no l'acostumo a fer servir i no la porto als concerts (perquè segurament no me la deixarien passar) però si que va venir a la nostra escapada a Praga i al creuer pels fiords.

De fer fotos, sigui la càmera que sigui, en sap tothom; més zoom, menys zoom, click! i ja tens la foto. I com que una servidora és lleugerament gandula, doncs ja anava bé. Però ja feia dies (o setmanes) que em voltava pel cap la idea d'agafar el manual avançat per banda i intentar aprendre les mil i una funcions que té. Així que avui, després d'estar imprimint una bona estona (108 pagines de res...) i portar-ho a encuadernar, ja tinc el manual a punt.


Demà a la tarda, amb la bateria carregada, m'hi poso!!

dimarts, 25 d’agost de 2009

Dealing with...

Dos dies treballant: 506 mails per llegir (alguns dignes de ser publicats aquí però en fi, no us vull tant mal...), 230 targetes per enviar ... i encara no he mirat la facturació.
Aquest any pensava que, al tenir unes vacances més light, el síndrome post-vacacional passaria de llarg. I no. M'ha enganxat de ple. I no és que no m'agradi la meva feina és que bffff...Tenint els anims sota mínims, ara no sé si és pitjor fer vacances o no fer-les. Hm!!
En fi, millor pensar que demà "ja" és dimecres ...

diumenge, 23 d’agost de 2009

My tour

Durant 4 dies no he parat quieta fins avui que, per desgracia, és el meu últim dia de vacances.

A les 6 de la tarda marxavem de casa per anar cap al Gamper. Després de fer practicament una hora de cua per acabar veient que el parking estava complet, vam acabar aparcant a Sants. Encara sort que les entrades en sí eren barates, perquè ens vam gastar un dineral en aigua i parking. Això si, només pel resultat ja va valer la pena...


C'mon City!!!!

Al dia següent, dijous, marxàvem cap a Puigcerdà. Jo ja m'hi hagués quedat; feia calor però ni de lluny la que tenim aquí. S'estava de conya!

Dinar a la formatgeria (visca la founde de xocolata...ai la dieta...) i a la tarda, per si no havia conduit prou, cap a Andorra a buidar targeta de crèdit!

A l'endemà, després de dinar, tornada cap a casa, dutxa en un temps rècord, a recollir al Low i cap a Platja d'Aro. A partir d'aquí jo ja començava a estar una mica out, no sabia si estava a Puigcerdà, a Barcelona o vés a saber on. Conduir tant no pot ser bo!!
Per sort, a Platja d'Aro, va tocar una mica de relax.

Granisat de llimona i sorbet de maduixa!!

I finalment, dissabte, vam anar cap a Girona a veure el partit amistós de l'Espanyol.
Així que en 4 dies, he vist dos partits de futbol (qualsevol diria que a mi ni fu ni fa) i he conduit uns 600 km .... buf!!!

dilluns, 17 d’agost de 2009

Crisi?

S'acosta dimecres i amb ell, el Gamper. Ja estic patint, tinc la teoria que m'oloren mig periquita, o això, o que tenen molt controlats els socis de la zona i la meva cara no els sona de res.
També tinc la teoria que no té res a veure seure a Montjuic o al Camp nou; la gent és molt molt diferent. Ni millor ni pitjor, diferent. I no ho negaré, em sentia més comoda a Montjuic.
Encara recordo aquell Barça-Espanyol a la tribuna del Camp Nou (Low, com et vas deixar arrossegar??). No és que tingui un repertori d'insults molt ampli però sentir al del costat dir "Tamudo tonto" quan passa dels 15 anys és, lo menys, ridícul. Nen, siguis qui siguis, ens vas fer riure una estona llarga. Clar que fer callar a l'avi prepotent que ens volía fer fora perquè deia que aquells seients eren seus també va tenir la seva gràcia. Una mica més i es menja els carnets.


El colmo ha sigut ara. Amb la intenció de que al meu nebot dimecres li caigués la baba, una servidora innocent ha mirat el preu de la samarreta especial pel Gamper ... 120 euros!!!!! Encara estic rient ara..uff uff!!! Tantes emocions abans de dinar no poden ser bones. No cal que digui per on es poden posar la samarreta, oi? ^^ I després diuen que hi ha crisi...clar clar...


I dic jo, perquè no es deixen de tant souvenir i tanta tonteria? En fi ...

dijous, 13 d’agost de 2009

Tutankhamon

Si ahir va tocar el Laberint d'Horta, avui ha sigut el torn de l'exposició de Tutankhamon. Des d'EGB que el tema d'Egipte m'encanta i al British Museum em cau la baba. Així que quan vaig veure que hi hauria una exposició a Barcelona (amb rèpliques, això si) sabia que hi hauriem d'anar i només ha faltat trobar un descompte del 50% per acabar-nos de decidir.

Despertador a les 9 i cap a Barcelona!


Al sortir de l'exposició, voliem anar a dinar al restaurant finlandes Kaamos, però em temo que ha seguit els passos del bar nòrdic Edda: tancat indefinidament.

Laberint d'Horta

Tot i que aquestes vacances no ens haguem pogut moure de casa per causes de força major (una d'elles els preus...) també hem estat fent cosetes.
Una d'elles ha sigut aquesta tarda, que hem anat a donar un vol per Laberint d'Horta (on també es va rodar una part de la pel·lícula El Perfum).

Ens hem estressat una mica però hem aconseguit sortir!!! :)

I demà toca exposició!!

diumenge, 9 d’agost de 2009

Ara el cel és més blanc-i-blau


Han passat ja més de 24 hores. Un dels nostres ha marxat per sempre. Se l'han emportat quan més gaudia de la vida. A punt de ser pare i veient com el seu somni es feia realitat, ser el capità del club del seu cor. Els que compartim el cor blanc-i-blau avui estem de dol per un home que era un referent tant al camp, com al futbol base, com a la grada. Mai t'oblidarem. Ara el cel és més blanc-i-blau.
"Nunca hagas preguntar por quién doblan las campanas: doblan por ti."
John Donne, Devotions Upon Emergent Occasions 1624

dijous, 6 d’agost de 2009

UP

Aquesta tarda ha tocat cine. Ja se sap, amb aquesta calor, aire acondicionat, ... motiva bastant. Ha tocat UP, la nova de Pixar en 3D. Totalment recomanable tant per petits com per grans. Fins i tot el curt que posen abans de començar ho és.

Ideal veure-la en 3D però no imprescindible, hem ajudat a fer pujar la recaptació de 5.5 milions d'euros que porta en 4 dies.


dimecres, 5 d’agost de 2009

Live!


Quin gran invent la targeta iTunes. La tinc des del 25 de Juliol i avui ha caigut la meva primera compra, una és dèbil, però és que no ho he pogut resistir.

Cinc cançons en directe del concert a Camden més llibret de 12 fotos. Si és que soc ... I ara, a levitar mentre sona.

diumenge, 2 d’agost de 2009

HOME, SWEET HOME


02/08/2009. Sí sí, Avui és el dia. Portem aquesta data gravada a foc des de que es va posar la primera pedra en un descampat de Cornellà del que desprès hauria de ser la nostra nova casa. La terra promesa. L'Estadi Olímpic ha vist passar els millor anys de l'història de l'Espanyol (dos copes del rei i una final de uefa) tot i que mai ens vam trobar còmodes del tot. I es que a ningú li agrada estar de lloguer, necessitàvem casa nostra. I avui, 02/08/2009, sí sí, avui per fi fem realitat un somni inaugurant l'estadi que veurà el nostre patiment i les nostres alegries a partir d'ara i segurament durant els propers 50 o 70 anys. Avui a més tinc un valor afegit. El partit es ni més ni menys que amb el Liverpool FC. Equip que comparteix el meu cor des d'aquells temps de Redknapp, Collymore, Fowler i tants altres. Dia històric avui, com aquella tarda que vaig agafar un avió a les 14h desprès de la feina per anar a Madrid a veure com guanyàvem la nostra 4a Copa del Rei, o com aquell matí de maig de 2007 que em vaig llevar a les 5h per anar de Girona a Blackpool i 3 hores de cotxe fins a Glasgow (tot aixó acompanyat del negre_allstar, com no). Avui no ens juguem cap titol, avui celebrem un de molt important; no és cap copa, es tornar a tenir a casa pròpia.

2€

...és el que val una decepció a l'aeroport del Prat: el parking.

Hotel, aeroport, hotel, aeroport, ... decidim aeroport. (primer error)
De la Bonanova a l'aeroport del Prat i donant mil voltes perquè el GPS m'avisa que he de girar quan ja no tinc temps de girar.
Arribem i, descartant la nova T1, aparquem al parking de la T2. Terminal A.
A les 19:50 hi ha un vol que té tots els numeros per portar-los a dins. A la porta d'arribades hi ha nenes amb la samarreta de Torres: Bingo!
Ens esperem just a la barrera i quan em giro les nenes ja no hi són...wtf?! El Low inspecciona; són a fora; nenes, periodistes, ... surten per la porta dels autocars. Sniff!! Perquè no poden sortir com tothom caminant?!
Cantó dret, cantó esquerra, cantó dret, cantó esquerra .... cantó dret. (segon error)
Veiem a Benitez, a Riera (com que no el tenim vist a aquest....), a Kuyt, a Babel, ... però al Gerrard ni por asomo :( Les nenes també s'han quedat sense Torres...clar que, amb els crits que feien, no m'extranya que s'amagui.