dijous, 31 de desembre de 2009

2010


Només fa un parell o tres d'anys que tinc aquesta costum de fer propòsits d'any nou. Ho veia com una estúpidesa ja que, mai saps què pot passar. Ara ho veig com una forma de motivació, d'esperar que arribi el pròxim Desembre i veure què has aconseguit i què no.
L'any passat la vaig posar aquí i "només" tenia tres cosetes:

1. Deixar de fumar: aquest passa a ser un propòsit per aquest any nou però aquest cop de debó. Demanant hora al metge i tot. Amb un parell d'....
2. Tornar a Londres: i hi vam tornar al Desembre. Mai em cansaré de Londres (I'm sorry James) i de fet, aquest propòsit també es renova.
3. No rallar-me per parides varies: mmm....crec que puc dir que ho vaig aconseguir durant mes mesos dels que esperava però (sempre hi ha un però) s'ha de millorar perquè tot i ser poques rallades, han sigut intenses.

Així doncs, els nous propòsits queden en:


1. Deixar de fumar (jo puc, jo puc)
2. Tornar a Londres (estic segura que Ryanair no em fallarà i tornarà amb vols de 25€)
3. Intentar aconseguir més hores a la feina.
4. Aprendre a no escoltar: a tot/a aquell/a que bordi i/o cridi, ja pot tenir clar que no penso fer-li ni el més mínim cas.

A tot això ...
FELIÇ 2010!!!!

2009

Ja feia dies que em voltava pel cap la idea de fer un totxto post com aquest. Segurament em deixi mil coses (tiro d'agenda per recordar) però basicament, aquest ha sigut el meu 2009:
.
Gener: Concert d'Stendhal, l'últim. Descobreixo la saga Twilight i afegeixo una nova adicció al meu historial.
.
Febrer: El dia 8 em feia una mica més gran. Descobreixo (tard, com sempre) un dels millors grups que mai he escoltat, Oasis. El 13 de Febrer en aquell concert de Badalona em faltaven ulls i orelles. Regal d'aniversari: al Març toca Roma! I com que soc poc ansies, al Juliol al FIB!
.

Març: Aquest va ser el mes d'anar a Roma, veure el Coliseum i menjar pizzes. I també vam anar al primer concert de Negative a la sala Mephisto. I precisament el dia del pare em van donar de les pitjors notícies que es poden donar.
.
Abril:
Mes de devorar llibres a les sales d'espera i de fer viatges a Barcelona amb tren.
.
Maig: Després de més de 10 anys, seguim fent sopars amb els companys d'EGB. Alguns seguim igual, d'altres s'han casat, d'altres tenen fills i d'altres viuen a Japó, UK o Austràlia.
.
Juny: B1 aconseguit! Aprofitant que posen entrades a la venda a l'últim moment, en comprem dues per veure U2!! Que grans que són.
.

Juliol: Primer (i últim...coi d'anglesos etílics) FIB. Un FIB accidentat (ara algú em deu un concert fora de Barcelona. El de Febrer està Sold Out però ja en vindrà algún ja .... ). Qui m'havia de dir que aquell sería un dels últims concerts d'Oasis...
.
Agost: Mes de les vacances i de la calor, però també d'operacions, hospitals i recuperacions. Ens passem les vacances fent excursionetes per Barcelona i rodalies. Primera operació "Acoso" i anem a l'aeroport a veure arribar el Liverpool FC, tot ens surt malament i no veiem al Gerrard ni por asomo. Mes molt trist per tots els pericos, i pels no pericos també. Mes del Gamper i de veure al Manchester City en directe guanyant al Barça al Camp Nou. El dia 28 Noel Gallagher anuncia que plega: una setmana deprimida.
.
Setembre: Per fi puc anar a veure "Hoy no me puedo levantar" al Tivoli de Barcelona. Regal del Low, però quan és el mateix dia del primer partit de l'Espanyol a Cornellà i a sobre contra el Mandril Madrid, fa que hi hagi un desertor...ejem.
.
Octubre: Concert de The Fray al Razz 2. Primera part de les nostres vacances, anem a Brusel·les: el Low es torna boig amb tanta cervesa i jo amb tanta xocolata.
.

Novembre: Estrena de New Moon, no hi anem el mateix dia però casi casi. Concert de Sidonie al Apolo i de Muse (amb canvi de data inclosa) al Sant Jordi.

Desembre: Concert de Marilyn Manson en una cutre carpa empotrada a Montjuic. Escapada desastre a Londres (visca el Consulat!). I el millor regal de Nadal: la mala notícia donada al Març desapareix.




dissabte, 26 de desembre de 2009

Només diré...


ES-PEC-TA-CU-LAR

dimecres, 23 de desembre de 2009

The lights

Durant els nostres 3 dies a Londres (sembla que faci anys que vam tornar....com ho trobo a faltar) vam poder veure la típica decoracció nadalenca dels carrers. La veritat és que m'esperava més, però el que estava decorat, ho estava amb ganes.
.

Apple market, a Covent Garden

Harrods, o com li diuen quan posen aquesta il·luminació: The Emerald city

Aquesta any el tema de la il·luminació era The Christmas Carol ...

... i en alguns trams de carrers impactava.

Aquest detall és el que menys gràcia ens va fer: col·locar l'Eros de Picadilly dins una bombolla amb neu.

dilluns, 21 de desembre de 2009

El lot!

No sé si és que la meva jefa es pensa que passo del perníl i els torrons, que li va el rotllo original o que és una mica garrepa. Sigui com sigui, mai he tingut un lot de Nadal convencional i sempre ha sigut de xocolata. Dels 4 anys que n'he tingut, el d'aquest és el que més m'ha agradat.

El missatge de la bossa te tela....

però te una bona pinta....

diumenge, 20 de desembre de 2009

I like Christmas!

Qui m'havia de dir que, un any més tard, hi acabaria anant. El dissabte a la tarda i després de la nostra excursioneta al Consulat, vem decidir anar a Hyde Park per veure el gran Winter Wonderland. Possiblement vam triar un dels pitjors dies per anar-hi: dissabte a mitja tarda. Estava molt molt ple i nosaltres molt molt cansats. De totes maneres, val molt la pena sobretot si, com jo, et flipa el Nadal.
.
Només entrar ja et trobes paradetes de vi calent, creps, ... i una mica més endavant, la pista de gel.
I en aquesta pista de gel va ser on vam veure un noi de genolls amb la seva novia de peu i amb cara d'al·lucinada: moment pastel total. A mi em queia la bava en quantitats industrials, el Low només deia que "prfffff.....boh". Si és que.... ;)
.
Tot Hyde Park estava ple de casetes que venien galetes, vi, dolços, ... segurament si no hagués estat tant tant ple hagués parat i comprat. A més, estàvem tant cansats que a les 19:30 ja erem al hotel veient la semi-final de X Factor.

Aquestes galetes sempre m'han agradat. A Praga en vam comprar i tot ;)

La nòria. Es podien comprar fitxes per pujar-hi però la cua era maca i al ser de nit, les vistes ....

dijous, 17 de desembre de 2009

Descobriments

Una de les condicions principals d'aquestes mini vacances era gastar poc i ho hem aconseguit! Aquests tres dies a Londres hem menjat bastant de pena, alguns exemples són dinar una amanida passades les 4 de la tarda, esmorzar un típic "English Breakfast" per poder aguantar i dinar poc i a les tantes, o sopar un rotllo vegetal que la meitat va anar directe a les escombraries de lo bo que estava .... ejem ....

A mi el tema de l'English breakfast no m'acaba de fer el pès. No sé, és que soc més de cafè amb llet i croissant. Clar que entre que la nit anterior vam sopar en practicament horari anglès i només era un kebab, l'esmorzar el vaig devorar. Menys les baked beans, que amb això si que no puc.... El bacon i els ous estàven....mmmm....!!

Això si, he fet dos descobriments que ja estic patint el sindrome d'abstinència.

  • Les bosses de patates Mc Coy's: si algú va per UK proximament i és tan amable i bona persona de comprar-me un parell de bossetes a l'aeroport, puc estar eternament agraïda. Que bones que arriben a estar!!!!

  • I el pitjor de tots...el que fins i tot he buscat la recepta per fer a casa: l'eggnog!!! Segons Viquipèdia:

"és una endolcida beguda de consum diari feta amb llet, nata, sucre i ous batuts, es fa també d'una varietat de llet de cabra, i amb un toc de canyella i nou moscada; en les versions alcohòliques també existeix l'addició de diferents licors com rom, brandi, whisky i sake."

dimecres, 16 de desembre de 2009

Finalment...

"This is now Sold Out"

600 privilegiats tindran el meu regal d'aniversari. De totes maneres ara ja no cal que hi doni voltes, no queden entrades.

dimarts, 15 de desembre de 2009

El meu amic Cónsul


Les nostres minivacances no podien començar pitjor. Només trepitjar territori anglès ja ens van desmuntar els plans. I és que quan estàvem a la cua esperant per passar el control típic de l'aeroport perquè et deixin sortir me n'adono de que la meva cartera no hi és. Misteri inexplicable ja que vaig pujar a l'avió amb cartera i vaig baixar sense.
Misteris a part, el simpàtic "Immigration Officer" em fa un paperet en el que posa que "I'm detaining you. I have further enquiries to make and more questions to ask you" va ser el primer cop que vaig pronunciar la frase "I lost my wallet" m'hauria anat millor tatuar-me-la de tants cops que la vaig arribar a repetir. Poso un peu a guirilandia i ja van de llestos... El cas es que després de fer algunes gestions el senyor decideix que em deixa entrar al seu "gran país" ejem quin honor. Primera missió aconseguida; entrar con a il·legal a territori britànic, va ser fàcil. A la maleïda wallet, per sort, només portava DNI i targeta de crèdit. El tema de l'anul·lació de la targeta va ser fàcil també, gràcies al Dani i la Marta que em van fer el gran favor de trucar per anular-la. D'entrada la cosa anava bé tot i que la mala llet ja no me la treia ningú.
Després de parlar amb l'Ana (con una n) amiga de l'Anna que viu a Londres i de sentir el contestador automàtic del consulat ideem un plà: a l'endemà anirem a la policia de Paddington a posar la denúncia i despres al consulat per que em facin el salvoconducto (paperet màgic per tornar a casa). Aquí ja em trobo amb que la burocràcia londinenca (god save the queen) em posa la primera barrera, com que la cartera s'ha perdut a l'aeroport i ell es un policia local no pot fer res, que truqui a l'aeroport. Això em passa per ser honrat. Solució: anar directament al consulat a fer pena i aviam si algú que parli castellà em pot donar alguna ajuda. Arribem a Sloan Square i a buscar el consulat, un barri molt monu amb una placeta i dos carrers mes amunt veiem un bandera espanyola, mai hagués pensat que una bandera espanyola podria ser sinònim d'esperança però el cas es que al consulat no em van posar cap problema, em van fer el salvoconducto i em van recomanar anar a la comisaria de Charing Cross que allà hi van molts turistes i tampoc em faran moltes preguntes per fer-me la denúncia. Mai m'havia alegrat tant de veure un Guàrdia Civil, em van venir ganes de fer un viva españa! i tot. Ja tenia el meu salvoconducto, la felicitat tornava a mi. Peró encara faltava anar a Charing Cross, i tenint en compte la meva experiència prèvia amb la policia londinenca no m'acabava de refiar. Per sort la policewoman de Charing Cross era més simpàtica que el borde estirat de Paddington i quan li vaig dir que havia perdut la cartera allà mateix (mentida) no va posar cap problema en fer-me un "lost property in the streets" per adjuntar amb el meu salvoconducto.
Sí! podria tornar a Catalunya! Al final va ser més l'ensurt que una altra cosa perquè cap a les 11 del matí ja ho teníem tot resolt i començàvem en serio a fer el turista.
El més graciós es que quan vaig ensenyar el salvoconducto a l'empleat de Ryanair a Stansted no sabia ni el que era, li vaig haver d'explicar jo. Li arribo a dir que era una carta que m'havia fet el Rei directament i s'ho empassa igual, una llàstima que en arribar a Girona el Nacional de l'entrada es va quedar amb el salvoconducto (paperet màgic), m'hagués agradat conservar-lo.

Aquest matí ja m'he fet el DNI nou. Torno a ser legal.

Londres!

Tenia pensat fer una actualització explicant aquests 3 dies a Londres però he arribat a la conclusió que és impossible condensar-ho tot en un (seria un totxo blogueril massa exagerat): la visita al Consulat, el Winter Wonderland amb moment pastel màxim inclòs, Hamleys, Harrods, la meva nova adicció al eggnog, ... en fi, tres dies que se m'han fet curts, molt molt curts.
El primer post és feina del Low així que.... ;)

divendres, 11 de desembre de 2009

Bye ^^

Aquest vespre comença la segona i última part de les nostres mini vacances (que no vam poder fer a l'Agost). Encara no em puc creure que aquesta nit dormim a Londres, que anirem al Winter Wonderland i a veure l'arbre de Trafalgar Sq. entre mil coses més.
És possible que hiperventili més d'una vegada i més de dues i el Low té permís per donar-me una cleca si em poso realment insoportable (que és més que possible, però només una eh!). Després de dinar....cap a l'aeroport de Girona!!!

Fins dimarts!!! ;)

dimecres, 9 de desembre de 2009

Santa paciència ... (II)

Mig matí a l'oficina:

Jefe (llegint el diari a la feina, clar que si): "aaanda mira, el viernes hubo concierto del Manson ese! Que rara es la gente que va...vestidos de negro, con esas pintas...estan taraos...si es que esta juventuuuuuud....Has visto Anna?"

Anna (intentant no pixar-me de riure igual que la jefa): "si....y después del concierto fuimos a sacrificar una cabra en Montjuic"

Jefe (pàlid pàlid): "a...que tú estabas...y que tal?"
.

Santa paciència...

Estic per afegir una nova tassa a la meva col·lecció i, a sobre, dur-la a la feina. A veure si així, l'element comença a adonar-se de fins a quin punt m'acaba la paciència. Algú sap si aquesta és realment eterna?

I jo que només penso en divendres.... ;)

dissabte, 5 de desembre de 2009

Rock is dead?

No sé com començar a despotricar del tennis que un cop més ens ha traslladat un concert; no de data però si de recinte (si és que el nou és pot arribar a dir recinte).
El concert d'avui era al desconegut per mi Sant Jordi Club però ha acabat sent una espècie de carpa blanca empotrada a un dels laterals de l'Estadi Olímpic de Montjuic. Resumint, igual que estava allà l'haguessin pogut col·locar empotrada al Corte Inglés de Diagonal. I tots tant contents. I com han dit per la ràdio: oi que toquen els triunfitos al Palau, doncs Manson també!

A les 20:35 sortien els teloners, Esoterica (hem comprobat que el nom és difícil de recordar, perquè els hi hem dit de tot menys el nom: "Són els Euuu...., Esss......, ai, no em surt"). La veritat és que no estan malament però el tema dels teloners sempre m'ha fet com una mica de ràbia, jo vaig a veure als que toquen després i estic amb les ansies pels que toquen després....fora teloners!!
Sorprenentment puntual (només 10 minuts més tard, res comparable a les 4 hores del Festimad 2003) sortia Marilyn Manson al escenari. Amb uns kilets de més, vestit com una persona normal però amb aquella veu genial que em posa els pèls de punta.
.

El setlist ha sigut una mica "així". Pel meu gust, si hagués repartit més els grans hits i no tots condensats al final, millor; tot i que, de totes maneres, han caigut igual.

1. Cruci-Fiction in Space
2. Disposable Teens
3. Pretty as a Swastika
4. The Love Song
5. Irresponsible Hate Anthem
6. Four Rusted Horses
7. Devour
8. Dried Up, Tied and Dead to the World
9. Coma White / Coma Black
10. We're From America
11. The Dope Show
12. Rock is Dead
13. Sweet Dreams (are made of this)
14. Rock 'n' Roll Nigger
15. I Was Your Vampire
16. The Beautiful People

Per molt que diguin, Manson no està acabat. És diferent a fa 10 anys si (i sort, o ara estaria més mort que viu) però segueix sent Manson.

Nota als Mochilaman: a mi em sembla perfecte que vengueu birra als concerts, jo no en compraré però em sembla perfecte. Ara, que us aneu passejant per tota la sala (en aquest cas carpa ronyosa) amb un cony de bandereta que et tapa la vista ara si, ara també ... toca la moral o més!!

dijous, 3 de desembre de 2009

I can't...

Tot i que ja estem a dijous, encars em queden (masses) coses per fer. Encara estic buscant la càmara oculta, perquè no és normal tenir-ho tot comprimit en una setmana: metges, classes, sopars, concerts, ... I jo que només demano 24 hores de calma i relax...Ais!!!

dimecres, 2 de desembre de 2009

F****** life!

Fins ara estava feliç de que el nou disc de HIM sortís el 8 de Febrer de 2010 (almenys a UK) perquè és el mateix dia que una servidora es fa gran. Amb al sortida del disc ve la nova i esperada (esperadissima) gira. Jo ja tenia més que assumit que aquest cop, cauria Madrid i Barcelona. De fet, només em moc per HIM i Oasis; Oasis han plegat així que la cosa queda reduïda a HIM. Fins aquí, tot més o menys normal. Ahir va quedar clarissim que el meu gafe no té límits i que mai puc dir que una cosa no pot ser pitjor que l'altre. I ja sabeu que ....

Anything that can possibly go wrong, does.

Resumint: el 14 de Febrer, HIM fa un concert de presentació del nou disc, només 600 persones, preu de les entrades totalment assequible, ... problema? és a Londres. Al The Garage de Londres.

Tècnicament no hauría de ser un problema, podría existir un auto-regal d'aniversari més perfecte? Ho dubto, però ja tenim un viatge programat per la setmana que ve i, a sobre, a Londres. La meva veueta de la consciència sap que no hi puc anar i ho enten (més o menys), que no només és el preu de l'entrada, també és el vol i la cutre-pensió que trobis per passar una nit, però l'altre veueta (tothom sap que en tenim dues) es posaria a fer el drama de l'any aquí mateix. Quines ganes tinc que volin les entrades, així pensaré que no hi puc anar perquè no he sigut prou ràpida.