divendres, 31 de desembre de 2010

Adéu 2010

Sembla mentida que ja hagin passat 12 mesos des que vaig publicar aquesta entrada un 31 de Desembre com avui.

Quan intento fer un resum del que ha sigut un any per mi, sempre intento quedar-me amb les coses bones. De dolentes també n'he tingut, més de les que voldria potser,  però es poden quedar on són. Per alló de no pagar excés d'equipatge i demés.

Google Images
Algunes de les bones han estat ...

  • Està clar que el més important d'aquest any ha sigut la compra del nostre piset. Piset que anem omplin de mobles perquè si el 2010 ha sigut l'any de la compra, el 2011 serà l'any del trasllat.
  • Després de més de 10 anys fumant (es diu ràpid...), aquest any ho he aconseguit i això que era el primer intent. Fa més de sis mesos que sóc no fumadora. Ara cada mes cauen 50€ a la guardiola per les vacances.
  • El meu viatge a Londres va ser ideal. Potser no va ser tant com volia però si més del que esperava.
Espero que el vostre 2010 hagi sigut igual de bo que el meu.
 
FELIÇ 2011!!!

dimecres, 29 de desembre de 2010

Catalunya-Honduras

Ahir em van convidar a anar al partit que la selecció catalana fa cada any per aquestes dates. Ja feia alguns anys que no hi anava i, de fet, no recordo l'últim. Brasil? 

Bon resultat almenys :)
Oh! Els dos barretines estan despistats!
Podem mirar el partit ....

De totes maneres, he de dir que en aquests partits a mi ja m'hi han vist prou. Potser ja no em fan gràcia, potser m'he fet gran ... però que no sigui ni la mitja part i posin anuncis de la Fundació Cruyff ho trobo algo totalment fora de lloc. El pròxim què serà? anunciar Dixan? Almenys que fós la mitja part ...
Curiós el fet de perdre'm el primer gol gracies a que dos il·luminats amb barretina obligaven a fer la onada ... bé ... sense comentaris. Reconec que vaig tornar una mica mosca del partit ...

diumenge, 26 de desembre de 2010

Nadal 2010

I un any més les festes de Nadal ja han passat. Aquest any ha sigut com si res perquè divendres vam plegar de cap de setmana i demà a les nou tornarem a ser a l'oficina. En dos dies, dos dinars i un sopar familiars. Em sembla que només tinc ganes que sigui demà per menjar verduretes. 

He de reconèixer que sóc addicta a parar i decorar la taula aquests dies. Ahir erem cinc i avui deu!!

La taula el dia de Nadal

Nyaaam!!

No vull una bàscula aprop meu durant els pròxims dies ....

També dir que el Pare Noel s'ha portat de coooonya aquest any entre cosetes per mi i pel piset tot i que crec que els Reis també em deixaran el seu tradicional carbó!

dijous, 23 de desembre de 2010

Christmas cookies

Avui finalment he posat en pràctica la recepta de les galetes de Nadal que vaig "aprendre" al curs que vaig anar fa unes setmanes.
Amb segons quines coses em sembla que sóc massa perfeccionista i aquesta n'és una d'elles. Que el cuiner de casa serà el Low està més que cantat, i això que jo ho intento ...


No han quedat exactament com esperava però almenys el gust és bo :) 

dilluns, 20 de desembre de 2010

El primer regal!

Si no fós perquè tenia el Low davant, segurament m'hagués posat a cridar en plan histèrica. Avui he rebut el meu primer regal de Nadal i venia directe de terres angleses.


Si fa uns dies us parlava de Porters, avui he rebut el seu receptari gracies a la Sarah i ja estic amb les ànsies per començar a probar totes i cada una de les receptes del llibre. Realment no m'ho esperava gens i m'ha fet moltíssima il·lusió. Un regal així, no podia arribar en millor moment :) Quins records ...

diumenge, 19 de desembre de 2010

Una de cine

Aprofitant que teniem un descompte, avui ha caigut la setena (que no última) entrega de Harry Potter al cine. O el que és el mateix, la primera part del final.


M'he llegit tots i cada un dels llibres i m'han encantat. Vas llegint i t'hi trobes i t'enganxa. I m'agrada dir que el Low i jo hem estat a l'estació de King's Cross i hem vist l'andana 9 i 3/4 d'on surt el tren cap a Hogwarts. Ara vaig per casa dient "Patronum", sóc un cas ...

Aquesta primera part m'ha agradat tot i que si em fessin triar, triaria les primeres entregues per ser Harry Potter 100%. Aquesta és diferent, ells han crescut,  però segueix sent Harry Potter.

dimarts, 14 de desembre de 2010

6 mesos!

... o el que és el mateix 27 setmanes o 300€ a la guardiola.


Avui fa SIS MESOS que vaig apagar l'últim per no encendren cap més!

dimecres, 8 de desembre de 2010

SWRMXS

O el que és el mateix, el disc més desastrós (anava a escriure basura però em sabia greu i tot...) que mai ha fet HIM.

Només es salva la portada ....

El Novembre de 2009 HIM va treure un esperadissim nou disc "Screamworks: Love in Theory and Practice" que bé, ja de per si era fluixet però HIM és HIM i no es critica. Fa un any i un mes que estem esperant una gira europea; gira que jo posaria les dues mans al foc no hi haurà. Però l'esperança és l'últim que es perd ...

I ara, a un mes de Nadal no han tingut millor idea que treure una versió REMIX de l'últim disc.

Avui he descobert que ser fan no implica ser idiota. Quan un disc és basura, ho és.

Modern Family

Ha tornat a passar. Tot i dir-me que seguint tres series ja en tinc més que de sobres, durant aquest pont n'ha caigut una altra.
Modern Family va arrassar en la última entrega dels premis Emmy i evidentment va guanyar, entre d'altres, el premi al millor guió i millor comedia. I a mi que les comedies ni fu ni fa, porto dos dies fent marató.


Els capítols només duren 20 minuts que es fan realment curts i així estem, que en dos dies ja vaig pel 15 de la primera temporada ...
És impossible triar una de les tres families; de totes maneres, les tres són la mateixa.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Els llums!

Aprofitant que era dia de partit, ahir vam donar un vol pel centre de Barcelona i veure els llums de Nadal. Almenys aquest any són originals, perquè n'hi ha hagut cada un que tela ...





Si és que el Nadal ... pot amb mi ;)

diumenge, 5 de desembre de 2010

Muda

No només jo estic de pont; la meva veu també i ahir vaig començar a patir la transformació cap a veu camionera per avui, no tenir-ne gens.  

Però el que SI que tinc des d'ahir és això:


El 22 de Gener a Mephisto! :)


dijous, 25 de novembre de 2010

Curs de cuina de Nadal

Doncs si, a un mes just per Nadal, he assistit al meu primer curs (jo diria mini curs) de cuina de Nadal. Ha sigut interessant tot i que no ens enganyem, el cuiner de casa serà el Low.
El curs tractava de la cuina de Nadal però també de la decoració de la taula.
Només arribar ens han donat el menú del curs:


I després han començat a cuinar, amb una oloreta tant bona que tenia la sensació d'estar morint-me de gana!

Crepineta de salmó - Llagostí amb fideus d'arròs -
iogurt especiat i arròs a la cubana
Llom amb calamars

Canelons amb confit d'ànec

La taula

... i no podien faltar les cuineres!!

Normal que al arribar a casa i trobar-me pa amb tomàquet per sopar hagi posat cara així així .....

dimecres, 24 de novembre de 2010

Qui ho havia de dir ...

A aquestes altures puc dir que sóc fan de tres grups. Primer va aparèixer HIM, després Marilyn Manson i per acabar-ho de rematar Oasis, que s'assembla als altres dos el mateix que un ou a una castanya però què hi farem, soc rareta.  
Es pot dir que amb aquests tres grups són els únics (per sort) que puc arribar a fer de fan histèrica. Lo normal, estar nerviosa la nit abans de veure'ls en directe i coses així ... I puc arribar a ser molt monotema. No ho faig expressament, és que em surt sol.

La cosa està en que fa un parell de dies vaig acabar veient el programa "What's in my bag?" de la botiga americana Amoeba en el que certs artistes han de dir quins són el que ells tenen com a millors àlbums. Era el programa en que sortia Jeordie White, també conegut com Twiggy o també baixista de Marilyn Manson (clar que també de Nine Inch Nails, Perfect Circle o Goon Moon....sense feina casi).

La llista és aquesta: 
  1. Quadrophenia - The Who 
  2. The Tired Sounds of Stars of the Lid - Stars of the Lid
  3. Welcome to Hell - Venom
  4. BSO de La Planete Sauvage
  5. Animal - W.A.S.P
  6. Hear 'N Aid - Various Artists
  7. Don't believe the truth - OASIS
  8. Rage For Order - Queensryche
  9. The Yellow And Black Attack - Stryper
I si només fós això encara, però és que ho remata dient que Oasis és un dels millors grups que mai hi ha hagut i ensenya el braç amb el nom del disc tatuat.  

La cara de bleda extrema que s'em va quedar no té preu. Si abans l'admirava ara ja té un pedestal. Ais ...

dilluns, 22 de novembre de 2010

Arcade Fire @ Palau St. Jordi


Arcade fire arribaven al Palau St. Jordi després d’haver passat per Barcelona dos cops anteriorment, en el Primavera Sound de 2005 i en el Summercase de 2007 i ahir es va demostrar que el públic barcelonès es moria de ganes de poder veure fora d’un festival a un grup que està cridat a ser buc insígnia de l’escena indie internacional. L’enlairament que han pres els canadencs des de la publicació del seu últim àlbum The Suburbs ha estat impressionant i les 10000 persones que es van citar ahir a la nit al St. Jordi van deixar patent que Arcade Fire ja està en boca de tothom i que amb aquest últim disc passen a jugar a primera divisió. I això sense deixar-se res del que els caracteritza, composicions intel·ligents, elaborades amb un talent innat i executades amb una precisió espectacular a sobre l’escenari que no va decebre ningú.
L’espera es va fer llarga però uns minuts per sobre de l’hora programada el col·lectiu de Montreal liderat per Win Butler i Régine Chassagne van començar un show memorable amb un triplet devastador representant cada un dels seus discos, Ready to Go, Laika i No Cars Go. Bona forma de començar, deixant anar sense por grans hits sabedors del gran repertori del que poden disposar. Precisament No Cars Go va sonar a himne, una d’aquelles cançons per a les que no passarà el temps i que va tornar boig a un públic que ho va corejar tot, incloses guitarres i violins. El gran inici va donar pas a una fase del concert on la multiinstrumentista Régine Chassagne va prendre el protagonisme interpretant amb genialitat Haiti i l’electrònica Sprawl II. Des del primer moment Arcade Fire es presenten com un col·lectiu, on Win Butler no carrega amb tot el pes de la banda sinó que tots els membres brillen amb llum pròpia com va demostrar Régine passant de la bateria (molts temes de The Suburb van ser interpretats amb dos bateries) a l’acordió, passant pels teclats o com a veu principal. Els canadencs van seguir encadenant grans cançons com The Suburbs que dóna nom al seu últim disc, We Used to Wait o Rebellion (Lies) durant aproximadament una hora i quart davant d’un públic que gaudia d’un show per recordar durant molt de temps. Desprès del primer acomiadament, com era d’esperar, no es va moure ni un ànima i els canadencs van tornar a sortir per interpretar un predictible bis on s’havien guardat Keep the Car Running i sobre tot Wake Up que va corejar tothom fins i tot desprès d’acabar el show. Una visita la d’Arcade Fire a Barcelona que deixarà en la memòria el que pot estar sense dubte entre els millors concerts de 2010 a la nostre ciutat.

diumenge, 21 de novembre de 2010

La primera de l'any!

Aquest cap de setmana hem estat perduts a La Cerdanya. Des de divendres al vespre fins aquesta tarda. Passejades per Puigcerdà, sofà, fred, boira i sobretot .... NEU!! Un cop més, hem enganxat la primera nevada de l'any.


I jo em segueixo preguntant qui tenint això, pot preferir viure a la ciutat....ais!!

divendres, 19 de novembre de 2010

Soc un blog inquiet!

Doncs així es queda; després de dies i més dies mirant plantilles (si no n'hi haguessin tantissimes no seria tan difícil escollir!!) crec que deixaré aquesta. Hi ha alguna cosa que no m'acaba de fer el pes però de moment ...

Bon cap de setmana!!

dijous, 11 de novembre de 2010

Tube or false?

El metro de Londres m'encanta. I no, no és perquè estigui a Londres, és que m'agrada i punt. Igual que el de Viena. El de Barcelona, en canvi, no m'agrada gens. I realment no sé per què però és així.
Recordo el primer cop que vaig agafar el metro a Londres, era un divendres de Febrer, en hora punta al matí (s'ha de ser valent eh...)  i fins i tot puc recordar la línia, la Circle Line. No és que tingui una memoria impresionant, és que aquest va ser el primer cop que posava els peus a la capital anglesa.

Quan hi vaig estar a l'Agost, a cada vagó hi havia cartells amb frases curioses i et deixaven amb el dubte de si era cert o no. Era el Tube or False.


Aquests en són alguns i no, no diré si és cert o no, això ja ho veureu vosaltres mateixos.

  • Una nit durant la Segona Guerra Mundial, 177.500 londinencs van dormir a les estacions del metro.
  • Només dues estacions de metro tenen les cinc vocals al seu nom.
  • Cada setmana, les escales mecàniques viatgen l'equivalent a dues voltes al món.
Què us semblen, tube or false? ;)

dimarts, 9 de novembre de 2010

Beady Eye

Demà pot ser un gran dia, o això vull pensar (perquè si començo a despotricar potser no paro). El primer single de Beady Eye, el nou grup de Liam Gallagher, estarà disponible a Internet. I suposo que no hi pot haver "millor" proba de que Oasis ha plegat, tot i que l'esperança és l'últim que es perd i somiar és gratis.


Demà, 10 de Novembre a les 10 del matí, estarà disponible a la seva web per descarregar i/o escoltar. Ja comencem malament perquè jo aquella hora estic treballant i sense altaveus. Sé que el Low em passarà el parte i potser millor, perquè sé que el primer que faré quan ho escolti serà buscar la guitarra que no hi haurà.
Por em fa imaginar les lletres que puguin tenir les noves cançons sabent que el 95% d'Oasis eren escrites per l'únic que falta a Beady Eye. Més "Songbirds" tampoc fan falta; jo ja m'entenc.

Edito: Aquest migdia he pogut escoltar la cançó i només diré que és una grandissima porquería (oh que a gust m'he quedat). Suposo que no s'endurà cap castanya perquè és qui és però jo sé d'un (pista: no surt a la foto de dalt) que ara mateix deu estar en aquest plan ...

dimecres, 3 de novembre de 2010

Oh quin vici ...

dilluns, 1 de novembre de 2010

When I met Sarah

Sembla mentida com per una casualitat et pots endur una grata sorpresa. Avui fa un any, en plena motivació per millorar el meu anglès, vaig entrar a una web d'intercanvi lingüistic. D'allà en va sortir la Sarah, de Harwich, enamorada d'Espanya i amb un castellà que ja m'agradaria a mi poder parlar l'anglès igual.

Durant un any, hem anat a mail diari, ella en castellà i jo en anglès i només hem fallat quan hem marxat de vacances. Tenim conversa per estona i això que hi ha certa diferència d'edat. Gracies a ella he aprés mil coses (i no només de gramatica anglesa) i bé, per culpa meva a la pobra li deu sortir cert grup britànic per les orelles.

A l'Abril ens van venir a veure i encara recordo estar a la porta d'arribades del Prat pujant per les parets. Visitar la Sagrada Familia, passeig de Gràcia o sopar a la Plaça Reial. A l'Agost va ser el meu torn i durant la meva setmana a Londres, el primer dia ja vaig tenir una guia ideal. Little Venice, Paddington, Prisicilla o el sopar a Porters. 

Creuarem els dits perquè l'any que ve sigui igual, o millor que aquest :)  

divendres, 29 d’octubre de 2010

MurderMap

Ja pot ser tètric o fúnebre, que si te a veure amb Londres ... En fi, que soc un cas!

Avui és el torn de la web MuderMap on hi ha un mapa on es poden veure els assassinats que han anat passant a la ciutat des del segle XIX.
Morbós si, però interessant també. No només es pot saber on i quan, si no també qui.


Sempre va bé saber que a Spring St., el carrer del nostre hotelet, no hi ha passat mai res, o al barri del segon hotel (i això ja em sorprèn una mica més) tampoc hi ha passat res.

Tindria la seva gràcia que fessin el mateix amb Liverpool o Manchester ... jo ja m'entenc :P

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Tornaré a ser rupestre ...

La setmana passada vaig heretar l’antic mòbil del Low. Ell va ser un dels il·luminats a qui van regalar 2.500 punts. A mi, evidentment, no.
Vaig passar d'un mòbil practicament prehistòric a un altre que només li falta tenir calefacció integrada. I realment vaig necessitar un parell de dies perquè la meva neurona, una mica rupestre, s'acostumés a veure els mails al moment, a parlar per Gtalk en comptes d'enviar un SMS o actualitzar el Twitter cada dos segons.



Només han trigat DOS dies a pendre'm el pèl amb la tarifa d'Internet que jo vaig contractar i si, la diferència és de 3€ però amb 3€ puc fer mil coses que JO decideixi, no el que ells decideixin per mi. És més, m'ha tocat tantíssim la moral que és molt probable que el mes que ve torni al meu mòbil rupestre amb la meva tarifa rupestre; baixa de la companyia inclosa.

Gracies Vodafone ;)

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Stroke the furry wall

O el que és el mateix "acaricie la pared peluda". Nou single d'Infant Sorrow ... grup que no existeix per cert.
.
L'última pel·lícula que ha anat a parar al meu disc dur ha estat "Todo sobre mi desmadre". Pel·lícula d'aquelles que no pagaries per veure, però ja que està al pc ... tampoc li farem el lleig.


I si, estava al meu pc perquè un dels actors principals és Russel Brand, humorista, actor i presentador de ràdio i televisió anglès i "coleguilla" de Noel Gallagher. Que si no s'hagués donat aquest últim punt segurament no l'hi hagués fet ni putu cas però una cosa porta l'altre i mira ...
.
Resumint, dels 109 minuts que dura la pel·lícula, 60 són per riure i bastant.


dijous, 14 d’octubre de 2010

Brandon Flowers 08/10/2010 Razzmatazz


Gairebé ha passat una setmana però encara tenim fresc el concert de Brandon Flowers. En arribar a la sala Razzmatazz el primer que ens va sobtar va ser la quantitat de gent que hi havia, teníem molt clar que The Killers mouen molta gent però el primer projecte en solitari del seu cantant sembla que ha engrescat prou als fans de la banda de Las Vegas, sobretot a les noies. I és que Brandon Flowers va sortir amb un posat entre crooner indie i portada de la Superpop que va aixecar més d'un crit adolescent al public femení de les primeres files. Per moments no teníem clar si estàvem a un concert o l'estrena de la nova peli de Crepúsculo.
Entrant en el que és el concert, s'ha de dir que força bé. El Brandon té una veu impressionant i en directe s'agrada i ho demostra. El show va començar molt fort, error. En les tres primeres cançons ja havia cremat pràcticament totes les naus amb On the Floor, Crossfire i Magdalena. Però just desprès problemes de so que deixen el concert mut durant més de 10 minuts, una tallada de rollo impressionant. Potser per culpa d'això la resta del concert es va fer una mica massa farragós però la sala estava plena de fans que no van deixar de saltar ni cantar en tot el concert, sobretot quan va interpretar Losing Touch de The Killers que va ser quan la gent va mostrar més entusiasme deixant clar el tipus de públic majoritari que s'havia apropat fins al Razzmatazz. Desprès d'encadenar una per una totes les cançons del seu disc debut Flamingo, Brandon Flowers i la banda que portava van marxar, però faltava la traca final. Versió acústica d'un dels clàssics de The Killers, When we were Young va deixar un bon gust de boca per acabar.

Tu que pots, dona'n

Sabieu que cada tres segons algú necessita sang a Catalunya? I que si doneu sang a l'estiu, primavera, tardor i hivern haureu ajudat a 12 malalts?


Avui tornant de la feina he vist aparcat l'autobus de donar sang davant de la biblioteca com molts altres dies i com molts altres dies he pensat que estaria bé anar-hi, però amb la diferència de que avui si que hi he anat.
Després d'omplir un qüestionari i parlar amb el metge (la frase de "después de dar sangre no te bebas un cubata eh, que irás como las cabras" m'ha arribat...).
Quinze minuts més tard estava bevent un suc de pressec, menjant galetes i satisfeta per haver fet alguna cosa útil :)

dimecres, 13 d’octubre de 2010

De pont!

Quatre dies de relax són quatre dies de relax i començar la setmana un dimecres no te preu. Durant aquests dies ...

- Ens hem empassat la segona temporada dels Tudor; tot i que el Low els ha batejat com els "Tudor-siesta" perquè era donar-li al play i quedar-se fregit!


- Hem fet les nostres primeres cupcakes al microones. S'han de millorar però que consti que eren totalment comestibles :)


- Durant tota la setmana hi ha la Fira de la Cervesa. La "Mort Subite" està taaaaaaaant bona ....


- Les onades que va deixar el temporal no tenien preu. A les fotos no s'aprecia però eren espectaculars! El primer dia es veien surfistes...el segon ja no van tenir moral.


dijous, 7 d’octubre de 2010

Una mica d'història ...

Durant la Segona Guerra Mundial, el ministeri d'Informació anglès va ser l'encarregat de produir la publicitat i propaganada. Un dels encàrrecs que van tenir va ser la de produir cartells que fessin pujar la moral dels civils. Les lletres i colors dels cartells van ser triats expressament semblants als cartells de la Corona.
.
Els dos primers cartells s'hi podia llegir "Your Courage, your Cheerfulness, your Resolution will bring us Victory" i un "Freedom is in Peril" i van ser col·locats a llocs com el transport públic, botigues o taulells d'anuncis.
.
El tercer i últim cartell va ser "Keep Calm and Carry On" i no es va arribar a utilitzar ja que estava destinat per una possible invasió alemana. Com que això no va arribar a passar, aquest cartell només va estar a les parets de les oficines.
Es creu que la gran majoria de posters van ser destruits al final de guerra fins que 60 anys més tard un llibreter en va trobar una còpia entre llibres.


Avui dia es fabriquen samarretes, tasses, catifes i fins i tot tumbones amb aquesta frase. Quan vaig estar a Londres ja va caure un iman, i si, al piset aquesta làmina hi anirà directa ;)

dimecres, 6 d’octubre de 2010

I seguim amb la flor al cul ...

Al Juliol van ser dos concerts al Poble Espanyol: els Pets, els Amics de les Arts (santa paciència...), Millow (que gran és aquest home, em va caure la baba tot el concert!).
Aquest cop ens hem superat; bé, s'ha superat el Low perquè és ell qui ha participat al sorteig i divendres anirem a veure Brandon Flowers a la sala Razzmataz!


Home, no ens enganyarem, soc/som més pro Killers però a falta de pan, buenas són tortas no?

dijous, 30 de setembre de 2010

Gracies Espanyol ;)

Aquesta tarda he agafat el cotxe i després de menjar-me una caravana impresionant, he arribat aquí ... 

No sé si és perquè m'agrada el blau o què, però qui digui que aquest estadi no és guapissim ...

... i amb el carnet de soci del Low m'han donat dos paperets com aquest:


Per si no es llegeix prou bé, a l'esquerra posa "Entrada valida para Port Aventura" ;)

Quines ganes que sigui diumeeeeenge!!!

dimarts, 28 de setembre de 2010

Ja les tenim aquí!

La tardor no només porta pluja i fred, també porta noves temporades de series, cosa que fa que encara m'agradi més aquesta estació.
Desgraciadament aquesta tardor no tindrem nous capítols de Lost i és com si faltés alguna cosa però per un molt bon motiu havia de ser això de sortir del llit a les cinc del matí un dilluns; si, el final de Lost.

Quin dramón per favor ...
De moment en tinc tres per anar fent i  això de recordar quin dia de la setmana estan disponibles per veure té el seu què.

Aquesta nit caurà el primer de la 4ª temporada de Private Practice, però la setmana passada ja va ser el primer d'Anatomia de Grey.  I ja en fa tres que va tornar la gran sorpresa d'aquest any: Vampire Diaries ... amf!


A veure quant trigo en picar amb alguna més ... si és que no tinc remei!!

diumenge, 26 de setembre de 2010

BAM 2010

Ahir l’antiga Fàbrica Damm va tornar a acollir el concert més gran de programa del BAM i tot i no ser l’ambient ni l’espai més propici; els que vam poder agafar bon lloc vam veure un concert a l’alçada de l’ocasió.

Van obrir els Amics de les Arts cap a les 19:30, un altre hype de TV3, que van tocar sobretot cançons del seu últim disc Bed & Breakfast com ara Jean-Luc o Super Bon Noi que van cantar bona part del públic, més aviat pre-adolescent. En fi, si m’agradessin segurament diria que va ser un bon concert però com que no, em va semblar més aviat pesat.

Amb OK Go arribava el primer gran moment de la nit, per obrir boca. Els grup que es va fer famós pels seus vídeos va donar un concert potent i carregat d’energia que va tenir el punt més alt amb Here It Goes Again (la del vídeo de les cintes de córrer) White Knuckles o End Love.

Quan no tocaven cap cançó amb vídeo famós al grup li costava una mica enganxar el public i el cantant Damian Kulash va arribar a seure a una plataforma al mig del públic per cantar un tema acústic que va agradar molt. Bona actuació a base de hits dels OK Go encara que fora dels singles la resta de cançons no ens diguin gaire.





A les 22:30 tothom mirava el rellotge impacient. El plat fort del BAM 2010 s’havia fet esperar però valdria la pena. Els escocesos es presentaven a les festes de la Mercè desprès de quatre anys de silenci i amb disc nou sota el braç. Bé, Write About Love no sortirà a la venda fins al 11/10, però a hores d’ara ja l’hem sentit tots. El concert es va obrir precisament com s’obre aquest nou disc, amb l’elegant I Didn’t See it Coming i durant una hora i dos quarts aproximadament van alternar entre cançons noves; cançons dels últims discs, immenses Step Into My Office Baby, Sukie In The Graveyard, Another Sunny Day o I’m a Cukoo i grans clàssics de la primera època on van brillar sobretot Like Dylan In The Movies, If You’re Feeling Sinister, Get Me Away From Here I’m Diying o la cantada per tots The Boy With The Arab Strab. En general, una pena haver de veure un grup tan gran com Belle & Sebastian al mig del carrer com s’hi fossin una orquestra de poble però tot i això gran concert dels de Glasgow que va deixar contents a tots els fans que hi vam poder ser.