dilluns, 8 de febrer del 2010

Too much...

Masses emocions en un dia i a sobre és dilluns, que ja de per si estic mig away. Per una banda, em faig gran... 25 + 4 ... que no són pocs. Quan en tenia 16, els 18 no arribaven ni a la de tres, després m'hagués quedat encallada als 20 però mica en mica van arribar els 25 i un cop fets, cada cop et veus més aprop dels 30. No cal dir que avui que en faig 29 ja em veig amb els 30 a sobre ...
.

Per si fós poc, senyores i senyors, ja tenim pis!! Un pis moníssim de dues habitacions amb balcó que, evidentment, ve amb una hipoteca sota el braç. Ja sé què posa a la lletra petita de les hipoteques: el pànic que aquesta comporta.

Resumint, ara que s'està acabant el dia, no sé si saltar de felicitat o posar-me a plorar en plan histèrica. O millor, les dues coses a la vegada.

3 comentaris:

Beth ha dit...

Felicitats!

Les dues coses molan!!! (plorar i saltar) jaja

Aquest divendres faig 31!!! :) "estoy feliz como una perdiz"

Enkeli ha dit...

Uff la hipoteca... fot un pal...!
Per cert, felicitats i per molts anys!! Arribar als 30 fa mooolt de pal i això que a mi encara em queden 4! i t'entenc però mira, la Deman ja els té i la Beth també, i pel que veig tampoc canvia gaire la cosa... potser si no tinguessis pis i encara visquessis amb els pares si que es faria més feixuc però ja el tens, no? no has fet encara els 30 i ja hauràs fet el gran pas!
Ànims!

Deman ha dit...

Ostres, m'ho vaig perdre ahir!!!!
Moltes felicitats i no t'amoinis que els 30 semblen molt... però ara que els tinc, et diré que només és un número... la veritat és que continuo tenint 25! jjejeje!

Felicitats pel pis també! Ja pots dir que t'has casat perquè... què pot ser més vinculant que una hipoteca?