dijous, 29 d’abril del 2010

Escapada

Demà a la tarda hem d'anar a triar una vitrina per la nostra nova cuina. És una d'aquelles coses que ni de conya se m'hagués passat pel cap que faria mai i un cop signada la hipoteca venen totes de cop. I jo què cull*** se de quin color vull la fusta?? Si les veig totes iguals! En fi ...
Després d'aquesta compra que espero passi ràpid, agafarem direcció cap a La Cerdanya! Per fi un cap de setmana de relax previ a l'agonia dels examens finals de l'EOI. Fins diumenge al vespre no donarem senyals de vida.
.
Tot i tenir dues hores entre dinar i anar a recollir al Low i temps de sobres per fer-me la bossa, ja l'estic fent ara amb totes les ansies, i és que hi ha coses que no em puc deixar!
.

Després de llegir-se el llibre sense queixar-se, ara toca veure la pel·lícula. I no, no sóc jo que l'obligo, és ell que ho ha dit. Al no estar doblada al castellà, la veurem en versió original en italià, fantàstic! ;)

El Low ha sacrificat un partit a Cornellà perquè ens poguem escapar de relax; si em deixo la targeta de Gol tv i no pot veure el partit, la meva integritat física perílla. Això si, ni de conya serà 24h non-stop de futbol...ejem!

Fins diumenge!! ;)

dilluns, 26 d’abril del 2010

The Get Up Kids

Al Maig de 2001 vaig conèixer al Low i amb ell, grups com The Get Up Kids. Nou anys més tard, per fi els podrem veure en directe, espero que toquin les mítiques perquè sinó em sonarà a xino. Si toquen aquesta, serà un remember molt bèstia ;)
.



divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi

Aquesta tarda hem anat a donar un vol per les paradetes de llibres, tot i que cada any són més paradetes de partits polítics i similars.

I com cada any, he tingut la meva rosa ;)

El Low ha tingut el seu llibre ...
I jo també he tingut el meu!!!

La guardiola

Ja feia uns anys que tenía una guardiola d'aquelles típiques de la Bisbal bastant enorme. Primer, la seva missió va ser per anar al Helldone, però tot i anar posant diners de tant en tant, no en teniem prous. Després hi vaig engantxar una bandera de UK i seria per futures escapades. Com que ara amb la simpàtica hipoteca no ens podem permetre això de "ui, tinc dos euros a la butxaca....va, per la guardiola" avui ha petat ;)



Sort que el meu pare (banquer jubilat) m'ha donat un cop de mà en posar ordre, perquè sinó, encara hi seria ...


En total uns 120€ ;) No està malament .....

dijous, 15 d’abril del 2010

Mi manca Roma

Sóc un cul inquiet i el pobre Low ho sap. "Pobre" perquè fa que ell també ho sigui. En 8 anys ha caigut Amsterdam, Praga, Lisboa, Liverpool, Viena, Roma, Brussel·les i Londres. De cada ciutat en tinc un bon recòrd; Amsterdam per ser el primer viatge, Praga perquè era Nadal, Lisboa per ser més del que esperava, Liverpool per conèixer el James i trepitjar Anfield, Brussel·les per la xocolata (nyam!) i Londres per ser Londres. De tots menys de Viena, però això és un tema apart.
Roma també és un tema apart, perquè si és impossible arribar al nivell de Londres, poc hi falta. I és que ho trobo tan a faltar ....
.
- Que només llevar-nos veièssim això per la finestra de l'hotel:
.
.
- Que el Colisseum sigui tan inmens
..
- Fer un cafè al costat de la Fontana di Trevi. Hi vam passar 40 vegades i encara em van semblar poques ...
.

- Les paradetes a la Piazza Navona ...

i el seus gelats ....

El que donaria per ser ara mateix caminan per aquells carrers, escoltant italià tot el dia....

Low, gracies per un dels millors regals d'aniversari que em podies fer ;)

dimarts, 13 d’abril del 2010

Com es pot ser tant ...

L'adjectiu ja el pensareu vosaltres. Jo en tinc uns quants.
Aquest matí, a les 11, la meva jefa i jo hem sortit a l'entrada de l'oficina a fer el segon cafè matinal. De cop veiem un noi (anava a escriure persona pero no, no em dóna la gana) amb una gàbia i un conill dins igualet al Puk però de color blanc.
S'ha posat darrera els containers i ha deixat la gàbia terra, al principi he pensat que segurament també deuria portar escombraries, després he pensat que potser el volia abandonar i que si així ho feia, un cop marxés jo l'agafaria i el portaria a la facultat de veterinària quan en qüestió de segons he vist que agafava al pobre animaló i el llançava a les herbes del costat de l'autopista (i entre la vorera i les herbes i ha una tanca d'un metre i mig).


La reacció ha sigut creuar corrents i dir-li de tot menys guapo. Però pel pobre animaló ja era massa tard, ni jo he pogut saltar ni ell s'ha acostat. El problema és que ara no em trec del cap la imatge de quan el llançava....

dilluns, 12 d’abril del 2010

Pànic!

Els dilluns són durs per tothom....fins i tot pel Puk:

Hm....m'han tret les reixes...viam on vaig....

Oh no!!!!!


Mamaaaaa!!!!

divendres, 9 d’abril del 2010

Remember Me

Ahir em va quedar clar que Robert Pattinson és més que una cara maca ídol de fans de la saga Crepúsculo.
Amb Remember Me, ho borda i el que pensava que seria la típica pel·lícula americana de noi coneix a noia ha passat a ser una pel·lícula que no et deixa indiferent. Almenys, a mi no. I és que tots podem canviar la vida dels altres amb el més petit detall. I el final...bé, el final és dels més impactants que he vist. I fins aquí puc dir.
.
"Todo lo que hagas en la vida será insignificante, pero es muy importante que lo hagas, porque nadie más lo hará."
.

dijous, 8 d’abril del 2010

Ui....

... que llarga serà l'espera fins el 14 de Juny!!!!


Supersonic
Roll With It
Live Forever
Wonderwall
Stop Crying Your Heart Out
Cigarettes & Alcohol
Songbird
Don’t Look Back In Anger
The Hindu Times
Stand By Me
Lord Don’t Slow Me Down
Shakermaker
All Around The World
Some Might Say
The Importance of Being Idle
D’You Know What I Mean?
Lyla
Let There Be Love
Go Let It Out
Who Feels Love?
Little By Little
The Shock Of The Lightning
She Is Love
Whatever
I’m Outta Time
Falling Down

dimarts, 6 d’abril del 2010

El futbol mou el mon...

Quan ahir el meu pare em va demanar amb cara de pena si podia anar jo a buscar ma mare a Sants perquè arribava just a l'hora del partit de Champions no m'hi vaig poder negar. Mandra màxima però no vaig saber dir que no.

A les 8 he sortit de casa i he arribat a Sants practicament mitja hora abans de que el tren arribés; genial. M'hagués pogut quedar al cotxe escoltant el partit per la ràdio però aquí una s'estava fotent de fred i ha decidit entrar a l'estació.

Ni un bar amb televisió, ni una ràdio, .... fins que donant un vol he començat a veure gent literalment empotrada al vidre que separa la sala d'espera dels viatgers de l'AVE de la plebe com jo.... Oh! Dins la sala d'espera tenien tele i a sobre amb el partit! I clar, els pobres de fora, empotrats mirant .... i no només els de dins l'estació no ....
.

fora el carrer també!

dilluns, 5 d’abril del 2010

Mini-vacances!

Que curts s'han fet aquests 4 dies...


I demà a treballar...sniff!!