dimarts, 13 d’abril del 2010

Com es pot ser tant ...

L'adjectiu ja el pensareu vosaltres. Jo en tinc uns quants.
Aquest matí, a les 11, la meva jefa i jo hem sortit a l'entrada de l'oficina a fer el segon cafè matinal. De cop veiem un noi (anava a escriure persona pero no, no em dóna la gana) amb una gàbia i un conill dins igualet al Puk però de color blanc.
S'ha posat darrera els containers i ha deixat la gàbia terra, al principi he pensat que segurament també deuria portar escombraries, després he pensat que potser el volia abandonar i que si així ho feia, un cop marxés jo l'agafaria i el portaria a la facultat de veterinària quan en qüestió de segons he vist que agafava al pobre animaló i el llançava a les herbes del costat de l'autopista (i entre la vorera i les herbes i ha una tanca d'un metre i mig).


La reacció ha sigut creuar corrents i dir-li de tot menys guapo. Però pel pobre animaló ja era massa tard, ni jo he pogut saltar ni ell s'ha acostat. El problema és que ara no em trec del cap la imatge de quan el llançava....

4 comentaris:

Beth ha dit...

FILL DE PUTA!
Aquestes coses m´indignen!

negre_allstar ha dit...

que cabró!

Agatha ha dit...

Muchas gracias por tu comentario en mi blog.... Veo que no estaba sóla en esta búsqueda, que cada día se asemejaba más al "Santo Grial"... y hablo en pasado porque finalmente la búsqueda se ha detenido... por fin tengo CASA!!! Tengo un poco el síndrome de E.T. Saludos!

Agatha ha dit...

A mi lo del teléfono me ha hecho soltar una carcajada en medio de la oficina.... jajajajaja

Gracias wapa!