dimarts, 6 d’abril de 2010

El futbol mou el mon...

Quan ahir el meu pare em va demanar amb cara de pena si podia anar jo a buscar ma mare a Sants perquè arribava just a l'hora del partit de Champions no m'hi vaig poder negar. Mandra màxima però no vaig saber dir que no.

A les 8 he sortit de casa i he arribat a Sants practicament mitja hora abans de que el tren arribés; genial. M'hagués pogut quedar al cotxe escoltant el partit per la ràdio però aquí una s'estava fotent de fred i ha decidit entrar a l'estació.

Ni un bar amb televisió, ni una ràdio, .... fins que donant un vol he començat a veure gent literalment empotrada al vidre que separa la sala d'espera dels viatgers de l'AVE de la plebe com jo.... Oh! Dins la sala d'espera tenien tele i a sobre amb el partit! I clar, els pobres de fora, empotrats mirant .... i no només els de dins l'estació no ....
.

fora el carrer també!

3 comentaris:

low ha dit...

Jo només he aguantat fins el 2-1...

Deman ha dit...

Jo el vaig seguir per internet... escrit... imagina't quina emoció! jejeje

JuanRa ha dit...

Un partit per empotrar-se on sigui...