No sé si és perquè m'agrada el blau o què, però qui digui que aquest estadi no és guapissim ... |
... i amb el carnet de soci del Low m'han donat dos paperets com aquest:
No sé si és perquè m'agrada el blau o què, però qui digui que aquest estadi no és guapissim ... |
Quin dramón per favor ... |
Ahir l’antiga Fàbrica Damm va tornar a acollir el concert més gran de programa del BAM i tot i no ser l’ambient ni l’espai més propici; els que vam poder agafar bon lloc vam veure un concert a l’alçada de l’ocasió.
Van obrir els Amics de les Arts cap a les 19:30, un altre hype de TV3, que van tocar sobretot cançons del seu últim disc Bed & Breakfast com ara Jean-Luc o Super Bon Noi que van cantar bona part del públic, més aviat pre-adolescent. En fi, si m’agradessin segurament diria que va ser un bon concert però com que no, em va semblar més aviat pesat.
Amb OK Go arribava el primer gran moment de la nit, per obrir boca. Els grup que es va fer famós pels seus vídeos va donar un concert potent i carregat d’energia que va tenir el punt més alt amb Here It Goes Again (la del vídeo de les cintes de córrer) White Knuckles o End Love.
Quan no tocaven cap cançó amb vídeo famós al grup li costava una mica enganxar el public i el cantant Damian Kulash va arribar a seure a una plataforma al mig del públic per cantar un tema acústic que va agradar molt. Bona actuació a base de hits dels OK Go encara que fora dels singles la resta de cançons no ens diguin gaire.
A les 22:30 tothom mirava el rellotge impacient. El plat fort del BAM 2010 s’havia fet esperar però valdria la pena. Els escocesos es presentaven a les festes de la Mercè desprès de quatre anys de silenci i amb disc nou sota el braç. Bé, Write About Love no sortirà a la venda fins al 11/10, però a hores d’ara ja l’hem sentit tots. El concert es va obrir precisament com s’obre aquest nou disc, amb l’elegant I Didn’t See it Coming i durant una hora i dos quarts aproximadament van alternar entre cançons noves; cançons dels últims discs, immenses Step Into My Office Baby, Sukie In The Graveyard, Another Sunny Day o I’m a Cukoo i grans clàssics de la primera època on van brillar sobretot Like Dylan In The Movies, If You’re Feeling Sinister, Get Me Away From Here I’m Diying o la cantada per tots The Boy With The Arab Strab. En general, una pena haver de veure un grup tan gran com Belle & Sebastian al mig del carrer com s’hi fossin una orquestra de poble però tot i això gran concert dels de Glasgow que va deixar contents a tots els fans que hi vam poder ser.
Leicester Sq. |
17 Henrietta Street, Covent Garden |