divendres, 29 d’octubre del 2010

MurderMap

Ja pot ser tètric o fúnebre, que si te a veure amb Londres ... En fi, que soc un cas!

Avui és el torn de la web MuderMap on hi ha un mapa on es poden veure els assassinats que han anat passant a la ciutat des del segle XIX.
Morbós si, però interessant també. No només es pot saber on i quan, si no també qui.


Sempre va bé saber que a Spring St., el carrer del nostre hotelet, no hi ha passat mai res, o al barri del segon hotel (i això ja em sorprèn una mica més) tampoc hi ha passat res.

Tindria la seva gràcia que fessin el mateix amb Liverpool o Manchester ... jo ja m'entenc :P

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Tornaré a ser rupestre ...

La setmana passada vaig heretar l’antic mòbil del Low. Ell va ser un dels il·luminats a qui van regalar 2.500 punts. A mi, evidentment, no.
Vaig passar d'un mòbil practicament prehistòric a un altre que només li falta tenir calefacció integrada. I realment vaig necessitar un parell de dies perquè la meva neurona, una mica rupestre, s'acostumés a veure els mails al moment, a parlar per Gtalk en comptes d'enviar un SMS o actualitzar el Twitter cada dos segons.



Només han trigat DOS dies a pendre'm el pèl amb la tarifa d'Internet que jo vaig contractar i si, la diferència és de 3€ però amb 3€ puc fer mil coses que JO decideixi, no el que ells decideixin per mi. És més, m'ha tocat tantíssim la moral que és molt probable que el mes que ve torni al meu mòbil rupestre amb la meva tarifa rupestre; baixa de la companyia inclosa.

Gracies Vodafone ;)

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Stroke the furry wall

O el que és el mateix "acaricie la pared peluda". Nou single d'Infant Sorrow ... grup que no existeix per cert.
.
L'última pel·lícula que ha anat a parar al meu disc dur ha estat "Todo sobre mi desmadre". Pel·lícula d'aquelles que no pagaries per veure, però ja que està al pc ... tampoc li farem el lleig.


I si, estava al meu pc perquè un dels actors principals és Russel Brand, humorista, actor i presentador de ràdio i televisió anglès i "coleguilla" de Noel Gallagher. Que si no s'hagués donat aquest últim punt segurament no l'hi hagués fet ni putu cas però una cosa porta l'altre i mira ...
.
Resumint, dels 109 minuts que dura la pel·lícula, 60 són per riure i bastant.


dijous, 14 d’octubre del 2010

Brandon Flowers 08/10/2010 Razzmatazz


Gairebé ha passat una setmana però encara tenim fresc el concert de Brandon Flowers. En arribar a la sala Razzmatazz el primer que ens va sobtar va ser la quantitat de gent que hi havia, teníem molt clar que The Killers mouen molta gent però el primer projecte en solitari del seu cantant sembla que ha engrescat prou als fans de la banda de Las Vegas, sobretot a les noies. I és que Brandon Flowers va sortir amb un posat entre crooner indie i portada de la Superpop que va aixecar més d'un crit adolescent al public femení de les primeres files. Per moments no teníem clar si estàvem a un concert o l'estrena de la nova peli de Crepúsculo.
Entrant en el que és el concert, s'ha de dir que força bé. El Brandon té una veu impressionant i en directe s'agrada i ho demostra. El show va començar molt fort, error. En les tres primeres cançons ja havia cremat pràcticament totes les naus amb On the Floor, Crossfire i Magdalena. Però just desprès problemes de so que deixen el concert mut durant més de 10 minuts, una tallada de rollo impressionant. Potser per culpa d'això la resta del concert es va fer una mica massa farragós però la sala estava plena de fans que no van deixar de saltar ni cantar en tot el concert, sobretot quan va interpretar Losing Touch de The Killers que va ser quan la gent va mostrar més entusiasme deixant clar el tipus de públic majoritari que s'havia apropat fins al Razzmatazz. Desprès d'encadenar una per una totes les cançons del seu disc debut Flamingo, Brandon Flowers i la banda que portava van marxar, però faltava la traca final. Versió acústica d'un dels clàssics de The Killers, When we were Young va deixar un bon gust de boca per acabar.

Tu que pots, dona'n

Sabieu que cada tres segons algú necessita sang a Catalunya? I que si doneu sang a l'estiu, primavera, tardor i hivern haureu ajudat a 12 malalts?


Avui tornant de la feina he vist aparcat l'autobus de donar sang davant de la biblioteca com molts altres dies i com molts altres dies he pensat que estaria bé anar-hi, però amb la diferència de que avui si que hi he anat.
Després d'omplir un qüestionari i parlar amb el metge (la frase de "después de dar sangre no te bebas un cubata eh, que irás como las cabras" m'ha arribat...).
Quinze minuts més tard estava bevent un suc de pressec, menjant galetes i satisfeta per haver fet alguna cosa útil :)

dimecres, 13 d’octubre del 2010

De pont!

Quatre dies de relax són quatre dies de relax i començar la setmana un dimecres no te preu. Durant aquests dies ...

- Ens hem empassat la segona temporada dels Tudor; tot i que el Low els ha batejat com els "Tudor-siesta" perquè era donar-li al play i quedar-se fregit!


- Hem fet les nostres primeres cupcakes al microones. S'han de millorar però que consti que eren totalment comestibles :)


- Durant tota la setmana hi ha la Fira de la Cervesa. La "Mort Subite" està taaaaaaaant bona ....


- Les onades que va deixar el temporal no tenien preu. A les fotos no s'aprecia però eren espectaculars! El primer dia es veien surfistes...el segon ja no van tenir moral.


dijous, 7 d’octubre del 2010

Una mica d'història ...

Durant la Segona Guerra Mundial, el ministeri d'Informació anglès va ser l'encarregat de produir la publicitat i propaganada. Un dels encàrrecs que van tenir va ser la de produir cartells que fessin pujar la moral dels civils. Les lletres i colors dels cartells van ser triats expressament semblants als cartells de la Corona.
.
Els dos primers cartells s'hi podia llegir "Your Courage, your Cheerfulness, your Resolution will bring us Victory" i un "Freedom is in Peril" i van ser col·locats a llocs com el transport públic, botigues o taulells d'anuncis.
.
El tercer i últim cartell va ser "Keep Calm and Carry On" i no es va arribar a utilitzar ja que estava destinat per una possible invasió alemana. Com que això no va arribar a passar, aquest cartell només va estar a les parets de les oficines.
Es creu que la gran majoria de posters van ser destruits al final de guerra fins que 60 anys més tard un llibreter en va trobar una còpia entre llibres.


Avui dia es fabriquen samarretes, tasses, catifes i fins i tot tumbones amb aquesta frase. Quan vaig estar a Londres ja va caure un iman, i si, al piset aquesta làmina hi anirà directa ;)

dimecres, 6 d’octubre del 2010

I seguim amb la flor al cul ...

Al Juliol van ser dos concerts al Poble Espanyol: els Pets, els Amics de les Arts (santa paciència...), Millow (que gran és aquest home, em va caure la baba tot el concert!).
Aquest cop ens hem superat; bé, s'ha superat el Low perquè és ell qui ha participat al sorteig i divendres anirem a veure Brandon Flowers a la sala Razzmataz!


Home, no ens enganyarem, soc/som més pro Killers però a falta de pan, buenas són tortas no?