dijous, 27 de maig de 2010

Sóc Cool

Sóc cool, bueno, de fet no ho sóc però ho semblo. Ahir desprès de més de mitja hora fent cua a la porta de l'Apolo em van posar la pulsereta que em donarà dret a veure a Wilco, Broken Social Scene, el meus estimats Low o els enyorats Sunny Day Real Estate.

La cua d'ahir no l'havia vist en la vida. Es van fer dos cues una cap a cada banda de la porta de l'Apolo i gairebé donaven la volta sencera per ajuntar-se a la part de darrera, impressionant. I quines pintes a la cua... com deien Siniestro Total más vale ser punky que maricón de playa. Definitivament no sóc cool.

Aviat va arribar el Negrorevolution, va anar avançant a la cua i finalment vam entrar. Ja ens ho imaginàvem però ens havíem perdut gairebé tot el concert de First Aid Kit, putada. Tenia moltes ganes de veure-les i de fet les dues cançons que vam poder sentir van ser impressionants. Encara faltava el plat fort del concert tot i que jo a qui volia veure era a les dues germanes sueques.

Ja que hi érem ens vam quedar a veure a Los Campesinos! Els galessos van fer un concert potent, de menys a més i que em va semblar, al menys, divertit. No us enganyaré, no sóc fan d'aquesta gent però em va agradar veure'ls. I la Kim estava guapíssima ;)

Ahir va ser l'escalfament, avui comença en serio. Els meus plats forts per avui son SurferBlood i Broken Social Scene. Tinc unes expectatives molt altes amb aquests dos grups, ja us explicaré si estan a l'alçada.


dilluns, 24 de maig de 2010

5:45

A aquesta hora m'ha sonat avui el despertador. Fins ara, només havia sortit del llit a hores intempestives per anar a l'aeroport. Avui tocava el final de Lost i, després de 6 temporades, no em podia esperar a conèixer el final.
Amb por perquè no l'espifiessin amb els subtítols que anàven posant sobre la marxa, dues torrades i un cafè, a les 6 ja estava al sofà esperant per trobar respostes a totes els dubtes que, durant cinc anys s'han anat acumulant. Respostes que tot i ser el final, no han donat.
.
I aquí estic, a l'oficina, morta de son. Desitjant que siguin les 2 per poder tornar a tirar-me al sofà, però aquest cop per dormir.
.

Que difícil serà superar Lost ;)
Edito: Trobo tant sumament hipòcrita la gent que encara no l'ha vist i ja el critica que...uf!! I no ho dic pel pobre Low, que no va passar de la primera temporada, ho dic pels 4 espavilats que els queden 3 o 4 episodis per veure i ja es passen el dia critican...ARGH!!

dijous, 20 de maig de 2010

Absolutely happy!!


I l'any que ve .... a per 5è!!! ;)

dimarts, 18 de maig de 2010

Finalment...

...he acabat el coi d'examens finals de l'EOI! Almenys fins dijous, que sortiran les notes i sabré si he d'anar o no a recuperació el dilluns. Dues de les quatre parts han sigut bastant apocalíptiques, per no dir desastre total i absolut. Les altres dues parts, no és que n'estigui extremadament orgullosa però crec que m'en puc sortir.
.
Ara mateix, les meves veuetes interiors m'estan matant: una que diu que potser dijous m'enduc una sorpresa i passo de nivell; aquesta veueta és preocupant perquè segons com, la decepció de dijous serà encara més impactant. L'altre, m'avisa que no em flipi perquè l'exàmen que he fet no és, ni de conya, el nivell que hauria de tenir. Més o menys, seria una cosa així ...
.
Això em recorda a 1er de carrera. Assignatura: Economia de l'empresa. No en tenia ni idea i vaig decidir que sería la que em deixaria per Setembre. Vaig anar al exàmen només per copiar les preguntes i tenir una idea de per on anava la cosa. Quan l'havia d'entregar em feia molta vergonya fer-ho en blanc i aquí una il·luminada va dibuixar una gràfica que em sonava haver vist a classe; si, de 5 preguntes i jo només una gràfica...en fi.
La sorpresa va ser meva quan a l'expedient vaig veure un aprovat.
.
De miracles es viu, i jo n'espero un per dijous. O no .... tot depén de la veueta que parli.

dimecres, 12 de maig de 2010

Blocked

Aquest any no passo de nivell ni sobornant amb un pernil. I al Gener ja m'ho veia a venir però clar, una cosa es veure-ho de lluny i pensar que no passa res per tornar a fer 4art i l'altre, molt diferent, veure que la setmana que ve s'acaba el curs.
A falta de fer tres parts més de l'exàmen (dues d'elles les més negres) ja no sé per on pillar els apunts. I la meva veueta interior em va dient que per què els pillo, si no passaré....argh!!

El dia 20 tornaré a ser persona ... o això espero!

dimarts, 4 de maig de 2010

Shit my dad says


És dur que et deixin, però realment dur ha de ser haver de tornar amb 28 anys a viure amb el teu pare de 74. Això és el que li va passar al Justin Halpern, que lluny de sentir-se un desgraciat i començar a buscar alguna tècnica de meditació per aguantar les lliçons de la vida que li donava el seu pare, va obrir un compte a twitter i va començar a publicar la "merda" que li deia.

No podem saber si existeix realment el Sr. Halpern però s'ha convertit en un fenomen de freakys masses i fins i tot s'ha publicat un llibre amb les millors ocurrències del pare del Justin que surt avui a la venda.

"Don't start a story with This is SO funny. Be like saying My dick's huge before you screw. Even if you're right you sound like an asshole."

"The worst thing you can be is a liar....Okay, fine, yes, the worst thing you can be is a Nazi, but then number two is liar. Nazi one, liar two."

dilluns, 3 de maig de 2010

The Pacific

Qui m'havia de dir que acabaria engantxadissima a una serie bèlica. The Pacific està ambientada en la segona guerra mundial i basada en les memories de dos soldats nord-americans que van lluitar contra l'imperi japonès.
.


El primer capítol el vaig veure per curiositat, tenint com a directors a Steven Spielberg i Tom Hanks la cosa podia prometre bastant. El problema és que quan vaig veure el primer, ja no vaig poder parar.

És una mini serie i només té 10 capítols, casi que millor perquè el patiment i l'angoixa estan assegurats.

Us deixo el video amb la intro...si és que fins i tot la intro és impressionant!