dijous, 25 de novembre de 2010

Curs de cuina de Nadal

Doncs si, a un mes just per Nadal, he assistit al meu primer curs (jo diria mini curs) de cuina de Nadal. Ha sigut interessant tot i que no ens enganyem, el cuiner de casa serà el Low.
El curs tractava de la cuina de Nadal però també de la decoració de la taula.
Només arribar ens han donat el menú del curs:


I després han començat a cuinar, amb una oloreta tant bona que tenia la sensació d'estar morint-me de gana!

Crepineta de salmó - Llagostí amb fideus d'arròs -
iogurt especiat i arròs a la cubana
Llom amb calamars

Canelons amb confit d'ànec

La taula

... i no podien faltar les cuineres!!

Normal que al arribar a casa i trobar-me pa amb tomàquet per sopar hagi posat cara així així .....

dimecres, 24 de novembre de 2010

Qui ho havia de dir ...

A aquestes altures puc dir que sóc fan de tres grups. Primer va aparèixer HIM, després Marilyn Manson i per acabar-ho de rematar Oasis, que s'assembla als altres dos el mateix que un ou a una castanya però què hi farem, soc rareta.  
Es pot dir que amb aquests tres grups són els únics (per sort) que puc arribar a fer de fan histèrica. Lo normal, estar nerviosa la nit abans de veure'ls en directe i coses així ... I puc arribar a ser molt monotema. No ho faig expressament, és que em surt sol.

La cosa està en que fa un parell de dies vaig acabar veient el programa "What's in my bag?" de la botiga americana Amoeba en el que certs artistes han de dir quins són el que ells tenen com a millors àlbums. Era el programa en que sortia Jeordie White, també conegut com Twiggy o també baixista de Marilyn Manson (clar que també de Nine Inch Nails, Perfect Circle o Goon Moon....sense feina casi).

La llista és aquesta: 
  1. Quadrophenia - The Who 
  2. The Tired Sounds of Stars of the Lid - Stars of the Lid
  3. Welcome to Hell - Venom
  4. BSO de La Planete Sauvage
  5. Animal - W.A.S.P
  6. Hear 'N Aid - Various Artists
  7. Don't believe the truth - OASIS
  8. Rage For Order - Queensryche
  9. The Yellow And Black Attack - Stryper
I si només fós això encara, però és que ho remata dient que Oasis és un dels millors grups que mai hi ha hagut i ensenya el braç amb el nom del disc tatuat.  

La cara de bleda extrema que s'em va quedar no té preu. Si abans l'admirava ara ja té un pedestal. Ais ...

dilluns, 22 de novembre de 2010

Arcade Fire @ Palau St. Jordi


Arcade fire arribaven al Palau St. Jordi després d’haver passat per Barcelona dos cops anteriorment, en el Primavera Sound de 2005 i en el Summercase de 2007 i ahir es va demostrar que el públic barcelonès es moria de ganes de poder veure fora d’un festival a un grup que està cridat a ser buc insígnia de l’escena indie internacional. L’enlairament que han pres els canadencs des de la publicació del seu últim àlbum The Suburbs ha estat impressionant i les 10000 persones que es van citar ahir a la nit al St. Jordi van deixar patent que Arcade Fire ja està en boca de tothom i que amb aquest últim disc passen a jugar a primera divisió. I això sense deixar-se res del que els caracteritza, composicions intel·ligents, elaborades amb un talent innat i executades amb una precisió espectacular a sobre l’escenari que no va decebre ningú.
L’espera es va fer llarga però uns minuts per sobre de l’hora programada el col·lectiu de Montreal liderat per Win Butler i Régine Chassagne van començar un show memorable amb un triplet devastador representant cada un dels seus discos, Ready to Go, Laika i No Cars Go. Bona forma de començar, deixant anar sense por grans hits sabedors del gran repertori del que poden disposar. Precisament No Cars Go va sonar a himne, una d’aquelles cançons per a les que no passarà el temps i que va tornar boig a un públic que ho va corejar tot, incloses guitarres i violins. El gran inici va donar pas a una fase del concert on la multiinstrumentista Régine Chassagne va prendre el protagonisme interpretant amb genialitat Haiti i l’electrònica Sprawl II. Des del primer moment Arcade Fire es presenten com un col·lectiu, on Win Butler no carrega amb tot el pes de la banda sinó que tots els membres brillen amb llum pròpia com va demostrar Régine passant de la bateria (molts temes de The Suburb van ser interpretats amb dos bateries) a l’acordió, passant pels teclats o com a veu principal. Els canadencs van seguir encadenant grans cançons com The Suburbs que dóna nom al seu últim disc, We Used to Wait o Rebellion (Lies) durant aproximadament una hora i quart davant d’un públic que gaudia d’un show per recordar durant molt de temps. Desprès del primer acomiadament, com era d’esperar, no es va moure ni un ànima i els canadencs van tornar a sortir per interpretar un predictible bis on s’havien guardat Keep the Car Running i sobre tot Wake Up que va corejar tothom fins i tot desprès d’acabar el show. Una visita la d’Arcade Fire a Barcelona que deixarà en la memòria el que pot estar sense dubte entre els millors concerts de 2010 a la nostre ciutat.

diumenge, 21 de novembre de 2010

La primera de l'any!

Aquest cap de setmana hem estat perduts a La Cerdanya. Des de divendres al vespre fins aquesta tarda. Passejades per Puigcerdà, sofà, fred, boira i sobretot .... NEU!! Un cop més, hem enganxat la primera nevada de l'any.


I jo em segueixo preguntant qui tenint això, pot preferir viure a la ciutat....ais!!

divendres, 19 de novembre de 2010

Soc un blog inquiet!

Doncs així es queda; després de dies i més dies mirant plantilles (si no n'hi haguessin tantissimes no seria tan difícil escollir!!) crec que deixaré aquesta. Hi ha alguna cosa que no m'acaba de fer el pes però de moment ...

Bon cap de setmana!!

dijous, 11 de novembre de 2010

Tube or false?

El metro de Londres m'encanta. I no, no és perquè estigui a Londres, és que m'agrada i punt. Igual que el de Viena. El de Barcelona, en canvi, no m'agrada gens. I realment no sé per què però és així.
Recordo el primer cop que vaig agafar el metro a Londres, era un divendres de Febrer, en hora punta al matí (s'ha de ser valent eh...)  i fins i tot puc recordar la línia, la Circle Line. No és que tingui una memoria impresionant, és que aquest va ser el primer cop que posava els peus a la capital anglesa.

Quan hi vaig estar a l'Agost, a cada vagó hi havia cartells amb frases curioses i et deixaven amb el dubte de si era cert o no. Era el Tube or False.


Aquests en són alguns i no, no diré si és cert o no, això ja ho veureu vosaltres mateixos.

  • Una nit durant la Segona Guerra Mundial, 177.500 londinencs van dormir a les estacions del metro.
  • Només dues estacions de metro tenen les cinc vocals al seu nom.
  • Cada setmana, les escales mecàniques viatgen l'equivalent a dues voltes al món.
Què us semblen, tube or false? ;)

dimarts, 9 de novembre de 2010

Beady Eye

Demà pot ser un gran dia, o això vull pensar (perquè si començo a despotricar potser no paro). El primer single de Beady Eye, el nou grup de Liam Gallagher, estarà disponible a Internet. I suposo que no hi pot haver "millor" proba de que Oasis ha plegat, tot i que l'esperança és l'últim que es perd i somiar és gratis.


Demà, 10 de Novembre a les 10 del matí, estarà disponible a la seva web per descarregar i/o escoltar. Ja comencem malament perquè jo aquella hora estic treballant i sense altaveus. Sé que el Low em passarà el parte i potser millor, perquè sé que el primer que faré quan ho escolti serà buscar la guitarra que no hi haurà.
Por em fa imaginar les lletres que puguin tenir les noves cançons sabent que el 95% d'Oasis eren escrites per l'únic que falta a Beady Eye. Més "Songbirds" tampoc fan falta; jo ja m'entenc.

Edito: Aquest migdia he pogut escoltar la cançó i només diré que és una grandissima porquería (oh que a gust m'he quedat). Suposo que no s'endurà cap castanya perquè és qui és però jo sé d'un (pista: no surt a la foto de dalt) que ara mateix deu estar en aquest plan ...

dimecres, 3 de novembre de 2010

Oh quin vici ...

dilluns, 1 de novembre de 2010

When I met Sarah

Sembla mentida com per una casualitat et pots endur una grata sorpresa. Avui fa un any, en plena motivació per millorar el meu anglès, vaig entrar a una web d'intercanvi lingüistic. D'allà en va sortir la Sarah, de Harwich, enamorada d'Espanya i amb un castellà que ja m'agradaria a mi poder parlar l'anglès igual.

Durant un any, hem anat a mail diari, ella en castellà i jo en anglès i només hem fallat quan hem marxat de vacances. Tenim conversa per estona i això que hi ha certa diferència d'edat. Gracies a ella he aprés mil coses (i no només de gramatica anglesa) i bé, per culpa meva a la pobra li deu sortir cert grup britànic per les orelles.

A l'Abril ens van venir a veure i encara recordo estar a la porta d'arribades del Prat pujant per les parets. Visitar la Sagrada Familia, passeig de Gràcia o sopar a la Plaça Reial. A l'Agost va ser el meu torn i durant la meva setmana a Londres, el primer dia ja vaig tenir una guia ideal. Little Venice, Paddington, Prisicilla o el sopar a Porters. 

Creuarem els dits perquè l'any que ve sigui igual, o millor que aquest :)