dimecres, 2 de febrer del 2011

Factor sorpresa

Sóc de les que la nit de Reis dorm malament sabent que els regals estan al menjador. Els dies previs, m'els passo maquinant sobre quin serà el millor regal que puc fer als altres. I és totalment impossible treure'm informació.
Quan era més petita i els meus pares marxàven a la feina començava l'operació d'obrir tots els armaris i buscar sota el llit per intentar trobar un regal. El millor de tot és que quan el trobava (i no ens enganyem, normalment el trobava) em sentia malament perquè seria una sorpresa menys. La dita aquella de que la curiositat va matar al gat, a mi s'em podia aplicat a la perfecció.
.

Sóc fan de les sorpreses i no soporto, és més, em poso de molta mala llet, saber un regal abans del dia. No és que després ja no em fagin il·lusió, ni molt menys, però em posa de mala llet. I també sé que, evidentment, no es fa amb mala intenció però .... si, em posa de mala llet.
Fa dos anys, el Low em va regalar una escapada a Roma pel meu aniversari; dues hores abans de que em donés el regal, algú em va dir "me han dicho que os vais a Roma, no?" ... pàlida em vaig quedar! Grr!
La setmana que ve una servidora es fa gran i ja sé 3 regals. I no, no els he buscat jo, és que directament ja m'ho han dit. L'any que ve em posaré un cartellet al front ...   

4 comentaris:

Finestreta ha dit...

Ale!!! A mi em va passar el mateix. Era tot just quan començava a entendre el grec, i jo sabia que el meu xicot em feia una sorpresa, però no sabia quina (em portava a una illa grega per un cap de setmana, mai abans havia estat a cap illa grega).

I va i sa mare, pensant que jo no entenia el que deia, li parla del viatge a l'illa en qüestió i tal, i ho vaig entendre tot! Va ser quan em vaig adonar que començava a entendre el grec...

Wenu, espero que tinguis molts més que aquests 3 regals, i que es mantinguin sorpresa1

Anna ha dit...

Finestreta i li vas dir?? Jo m'ho vaig callar perquè em sabia greu però un cop ja tenia el regal no ho vaig poder evitar :$

Deman ha dit...

Segur que en tindràs més, de regals!!!! No hi pensis massa, eh????

Enkeli ha dit...

jejee ho vaig llegir l'altre dia i se'm va passar de contestar-te perquè estava al llit mig grogui però llegint jojoj!

Senzillament m'he sentit super identificada amb tu, Anna! jua jua jua sobretot de peque, que per variar, feia el mateix que tu. I la veritat es que a mi, disimular o mentir no se m'ha donat gaire bé mai així que al final, amb el temps vaig a prendre que per assaborejar bé les coses cal esperar. A mi, com a tu, les sorpreses em pirren massa com per a que la curiositat em guanyi.