diumenge, 30 de desembre de 2012

Ja sabia jo ...

Sembla mentida que ja estigui fent altre cop el balanç de l'any; el més curiós és que sempre dic que no el faré i al final ... 



El fet més important del 2012 és, sense cap dubte, el cap de setmana que el Low i jo vam passar a Londres al Febrer.  Ja no només pel que hi va passar si no perquè ja tocava que m'acompanyés en una d'aquestes escapades a terres angleses. Escapades que per cert, es van tornar a repetir al Novembre. 

El Març també va ser un mes molt bo, en que vam anar a cert concert a Barcelona i fins i tot ens vam esperar a que sortís. Malhauradament allà va sortir tothom menys ell. 

Durant aquest any també em vaig llençar a la piscina i ja fa uns sis mesos que estic intentant que les meves dents tornin al seu lloc. Sincerament, s'està fent molt pesat i llarg però com tot, arribarà el dia en que estiguin fora. 

He seguit fent cuinetes: el meu primer British Pie o cursos varis en bona companyia. També, com no podia ser d'altra manera, he descobert noves series! 

Tot i això, aquest any ha tingut alguns punts negres com que el meu disc dur extern va morir i amb ell, tota la col·lecció de pel·lícules, series i el pitjor, fotografies; per sort vam poder recopilar un altre cop la gran majoria i en més de deu anys que tinc el carnet de conduir, em va arribar la meva primera multa per excés de velocitat. 

Si tinc molt clar el punt a favor més important de l'any, també tinc molt clar quin va ser el pitjor: m'han decepcionat com mai. De tot se'n aprèn diuen ... 

I com serà el 2013? 

divendres, 28 de desembre de 2012

He picat

Cada any acostumo a recordar quin dia és avui i tot i que no soc de prendre el pèl als demés (almenys no avui) tinc present que hi ha innocentades a la gran majoria de diaris, programes o similars. 

Aquest matí, mentre esperava que el menda sortís de la dutxa per esmorzar, he fet el que acostumo a fer mentre espero: mirar el correu i el twitter.

Quan de cop he vist:


I una s'ha estressat, perquè només queden tres capítols pel final dels finals i jo ja em veia serie cancel·lada sense donar respostes a res i anava a cridar al Low en modo histèrica quan de cop he recordat el dia que era .... 

I ja posats diré que després d'aquesta encara he picat amb dues o tres coses més .... jo no sé si és perquè ja és divendres o què però avui soc blanc fàcil. Ni el Piqué ha sigut pare, ni a certa web venen sessions pel casting de 50 sombras, .... Qui en dóna més? 

dimecres, 26 de desembre de 2012

Una de cine (IV)

Sense estar planejat, ahir després del gran dinar de Nadal, vam anar al cine en família. La primera opció era veure El Hobbit però la seguim tenint en llista d'espera per arribar massa justos de temps i haver-hi una cua per comprar entrades important. I també sense estar planejat vam veure que una hora més tard començava Los Miserables i justament el dia de l'estrena, vam comprar les entrades. 


Tot i que és cert que tinc una certa estreta relació amb aquesta obra (va ser el primer musical que vaig veure a Londres i també va caure a Barcelona ni més ni menys que el dia de l'estrena) no puc fer menys que deixar la pel·lícula en un molt bon nivell. No només són bons actors sinó que també canten que fa posar la pell de gallina. 



Sempre m'havia fet certa gràcia la gent que aplaudeix al cine i jo ahir vaig caure de 4 potes. 


dilluns, 24 de desembre de 2012

Un cap de setmana molt nadalenc

M'encanta el Nadal, no ho puc evitar, un mes abans ja hi estic pensant. Si que és cert que potser cada any que passa, més mandra em fan els dinars familiars però de moment, encara és del tot suportable. 

Sense tenir-ho planejat, hem acabat tenint un cap de setmana molt nadalenc: 

Divendres, després d'estrenar el pernil que venia al lot de Nadal del Low (això també es considera tradició nadalenca, si), va ser el torn de veure per .... he perdut el compte ....aquesta pel·lícula. LA pel·lícula. 

Veure'm mirar aquesta pel·lícula és un show perquè aquí una servidora no pot evitar estar amb un somriure mig tonto-mig idiota durant els 135 minuts que dura. 

Per a mi 135 minuts no són masses; pel Low ... comptant que no va agafar el portàtil ni el mòbil ... 

Si dissabte no vam poder fer gran cosa per forces de causa major; va quedar ben recuperat durant el diumenge on ens vam passar una bona estona a la cuina aplicant les tècniques que vaig aprendre fa uns dies. 


Creiem que el resultat va ser prou bo, fins i tot millor de l'esperat ....



BON NADAL!! 

divendres, 21 de desembre de 2012

Això és boicot!

No falla, cada any és el mateix .... no dic que no m'agradi eh? Aquí una és molt fan de la xocolata però ostres que saben de sobres que estic a dieta! Encara estic veient a la dona rient mentre m'ho donava .... una altra xocolata-addicta com jo. 


Encara sort que, per exemple, la primera caixeta que es veu no m'agrada ... la taronja i la xocolata per separat molt bé però quan les posen juntes ... no em fa el pes no. Espero que com aquesta n'hi hagin moltes...el Low estarà content i jo encara més, que avui ja han caigut dos bombons!! 

dimarts, 18 de desembre de 2012

Tinc sort!!

Alguns dels blogs que acostumo a visitar, de tant en tant donen la sorpresa de fer algun sorteig i com que per participar només s'ha de deixar un comentari,  tot és tenir sort. 
Per algú com jo que en la vida l'hi ha tocat res, el primer cop que vaig guanyar alguna cosa pel simple fet de dir la meva opinió, va ser com si m'hagués tocat la loteria. Bé, potser no tant però que em va alegrar el dia segur que si. 

La setmana passada em va donar per participar en un altre sorteig que vaig veure en una pàgina que acostumo a visitar. 

I quina ha sigut la meva sorpresa quan aquest matí he vist ...... 


No puc esperar a rebre el premi!! 


dimecres, 12 de desembre de 2012

Guten Morgen!

Els idiomes m'encanten. M'agradaria ser com el meu cap, que en domina tres (francès, alemany i holandès) i a sobre els ha estudiat per lliure. No és que sàpiga dir cinc o sis paraules no, és que manté converses telefòniques que, segons amb quins clients, superen els 30 minuts. 

Fa uns anys vaig tenir la gran sort de poder entrar a l'Escola Oficial d'Idiomes on vaig estudiar fins a obtenir el certificat de nivell avançat (5º - B2) d'anglès. Durant dos anys consecutius he intentat aconseguir plaça per estudiar alemany o francès però es veu el tema del sorteig no és lo meu. I és que entrar a l'Escola Oficial d'Idiomes és similar a .... 


Fa cosa d'un parell de setmanes vaig rebre una informació dels, per a mi, estimadissims cusos subvencionats per a treballados en actiu o, el que és el mateix, jo. La gran majoria no em feien massa el pes, que si habilitats directives, que si inteligència emocional, ... no dic que no hagin de ser interessants; segur que ho són i a més, el saber no ocupa lloc però allà, al final de la llista vaig veure el meu: Alemany

Aquest cop vaig tenir sort amb l'assignació de places i ahir va ser la meva primera classe. Des d'ara fins a finals de Febrer (el curs és de 50 hores) cada dimarts i dijous de 19:00 a 21:30 estaré mirant la pissarra mil vegades per escriure paraules amb lletres que en la vida hagués pensat que podrien anar seguides una de l'altra. 

diumenge, 9 de desembre de 2012

Diumenge 100%

Avui és un d'aquells dies en que no penso sortir de casa a no ser que sigui estrictament necessari. Estar dins del Sant Jordi Club de les vuit del vespre fins passades les dues, per mi, és acabar esgotada i més, quan dels cinc grups que tocaven, només un t'agrada realment i encara sort que hi havia un segon, Mark Lanegan, que no estava del tot malament. 


Casualitat que m'agradin tant i a sobre siguin de Londres? Qui sap ....



dissabte, 8 de desembre de 2012

Primavera al Desembre?

Ja he perdut el compte dels anys que el Low ha anat al Primavera Sound i, com no, al Primavera Club. Jo acostumo a passar olímpicament perquè ni m'agraden els grups ni m'agraden els festivals. Tant la nit de dijous com la divendres, una servidora ha sigut més que feliç amb el sofà, la manteta i tots els capítols pendents de les series que miro. 

Aquesta nit serà una excepció, només per un cop ... 


I si que és cert que ara mateix em fa una mandra inmensa peeeeerò tot sigui per escoltar això en directe: 

Decorant galetes ...

Cada cop soc més fan de certes pàgines web que ofereixen descomptes per fer certes activitats; no és que en compri un cada setmana ni tampoc cada mes però de tant en tant s'hi troba l'excusa perfecta per passar una tarda entretinguda en bona companyia. 

Així, ahir vam estar de 18:30 a 20:30 al barri de Gràcia de Barcelona, aprenent a decorar galetes amb motius nadalencs. El curs era en un forn de pa i només arribar ja ens van regalar el berenar! 

Després de dues hores remenant, jugant amb colorants, mànegues pastisseres i ingredients varis...


cada participant al curs vam marxar a casa amb aquesta caixa: 


Que no contenia res més que  .... 


Avui tocarà tastar-les amb el cafè!! 

dijous, 6 de desembre de 2012

No està del tot malament...

Juro i perjuro que a partir de dilluns torno a agafar la dieta de forma estricta i a favor meu diré que feia la tira que no cuinava cap cosa dolça. 
Ahir a la tarda em va agafar la inspiració culinària i vaig decidir fer arròs amb llet; uns postres tiradissims de fer, que el Low em demanava feia la tira i mitja però que per una raó o una altra encara no havia fet. 
He de dir que el resultat va ser altament satisfactori i això que me'ls comparaven amb els que feia l'àvia, que això és impossible de superar. 



* Joan, sort tens de veure'ls només a través de la pantalla, això vol dir que a la bàscula no es noten!! 

dimecres, 5 de desembre de 2012

Pa amb oli i sal

I de cop vaig començar a sentir (que no escoltar) que hi havia grups com Els amics de les arts, Manel o Mishima. No sé si van sortir tots a la vegada, segurament no. I a mi que ni fu ni fa ... cap d'ells. 

I un dia el Low em va ensenyar una cançó ... 


I cada cop que sona per la radio em poso de bon humor.

dijous, 29 de novembre de 2012

Christmas Wishlist

Estimats Reis Mags, Pare Noel, caga tió, etc etc ....


Jo ho vaig deixant caure, res, per ajudar una mica i que no hagin de pensar tant ... Després diran que no col·laboro! 

dilluns, 26 de novembre de 2012

Crumble

El crumble és i serà sempre el postre ideal que prepara la Sarah per les meves visites a terres angleses. No és que el faci bo no, és que el fa boníssim. I ho sap perquè ja m'encarrego jo de dir-li unes quaranta vegades. És més, al Febrer passat el vaig demanar de postres al nostre restaurant i no tenia res a veure. 

Aprofitant que ahir el Low estava al futbol, vaig pensar que seria el moment ideal per intentar fer-ne un (moment que he anat posposant des de fa la tira perquè ja sabia que no seria el mateix). 



Vaig triar que fós de poma i plàtan, no per res en especial si no perquè és el que tenia més a mà. Sorprenentment estic força satisfeta del resultat que, tot i no ser el mateix, estava ben bo. Acompanyat amb gelat de vainilla estava .... 

I si, avui segueixo amb la dieta .... 

diumenge, 25 de novembre de 2012

Cap problema!

La primera cosa a fer durant el cap de setmana era anar a la primera edició de la fira BCN&CAKE i, de fet,  ho teniem tot planificat al detall; hi aniriem amb tren pel tema comoditat i estalvi i hi voliem arribar a primera hora per tornar a dinar a casa i seguir amb la llista dels to-do. 

La nostra sorpesa va ser al veure la cua interminable per accedir a la fira i quan dic interminable, és que era interminable. Així, no ens va quedar més remei que decidir no anar a la fira, a no ser que volguèssim perdre tot el matí fent cua. 

Google Images

Per sort, ahir es va complir aquella dita de que "no hay mal que por bien no venga" i vam decidir passejar per Barcelona. 

La primera parada va ser al meu estimadissim supermercat anglès que si és cert que és un pèl car, és l'únic lloc on es poden trobar certes coses. Grata sorpresa ahir quan, després de més d'un any buscant similars o receptes, vaig veure que el pròxim cop que prepari scones, ja sé on trobar la clotted cream. 


I tant parlar de cupcakes, de scones i de pastisseria varia no podia ser d'una altra manera que acabèssim esmorzant uns scones al centre! 


El millor de tot és que el dia no acabar aquí, ni de lluny! 

divendres, 23 de novembre de 2012

Aquest cap de setmana ....

.... serà un no parar! 

- He d'aconseguir posar-me al dia de les mil series (tantes no però ...) que miro; des del meu cap de setmana per terres angleses que no vaig al dia i no m'agrada tenir 3 o 4 capítols pendents. 

Google Images
- Anirem a la primera fira Cup&Cake de Barcelona. Ara és quan m'agradaria tenir una bona guardiola per poder comprar mil coses però em consolo pensant que a casa, tampoc tindria lloc per guardar-les. 

- Tocarà també anar al teatre. I aquí, entre nosaltres, puc dir que és més per compromís que res però si s'ha de fer, es fa. I el sogre és el sogre. 

- Anirem a votar; per poc que serveixi o mandra que faci. Un cop més, si s'ha de fer, es fa. 

- Veure'm la F1! Si, m'agrada. 

A veure si diumenge al vespre puc dir que ho he fet tot i no he mort en l'intent!

dimecres, 21 de novembre de 2012

Final de saga

Tot va començar al 2009 quan, sense jo demanar-ho, em van regalar el primer llibre. Després de quatre llibres i quatre pel·lícules, ahir al vespre vam anar al cine per veure la segona part de la última entrega.  


Pocs cops diré que una pel·lícula superi un llibre però el cas d'ahir n'és un. El llibre no està malament però al ser el quart, ja es veu que va perdent tot el que tenien els tres anteriors. La pel·lícula és ... per dir-ho d'alguna manera, si encara em mossegués les ungles, no me'n quedarien! I a més a més, jo sé d'un que diu que d'aquesta saga només en salva la banda sonora però ahir no el vaig veure pas dormir. 

dimecres, 14 de novembre de 2012

Dedham

Sabent que l'any passat vaig tornar total i completament enamorada del poblet de Dedham, aquest any s'havia de repetir. És un poblet dins de la zona de Colchester, al nordest d'Essex i és considerat com un dels indrets amb més bells paratges del país. 


A Dedham hi vam dinar el nostre primer dia; concretament a la casa de tè The Essex RoseSi hi ha una cosa que m'encanta de les meves visites a terres angleses és que puc menjar el típic menjar British. Al contrari dels que molts pensen, hi ha plats realment boníssims i no tot queda reduit al típic fish and chips. 


Una més que espectacular "soup of the day" de bròquil i formatge stilton seguit d'un bon tall de carrot cake de postres. Espectacular. 



dilluns, 12 de novembre de 2012

...

Estic viva STOP Tinc algunes entrades en ment però ara he de planxar una muntanya de roba i omplir la nevera STOP M'hagués quedat allà un parell de setmanes més STOP O un parell de mesos també STOP El clima perfecte i la companyia millor STOP

Google Images

dimecres, 7 de novembre de 2012

Ara em toca a mi!

Si fa uns dies era el Low qui anava per terres angleses, ara em toca a mi. No és que no ens agradi viatjar junts, de fet, dubto que hi hagi res millor, però això de fer coses pel seu compte, també té la seva gràcia. 



Ni que ho hagués fet expressament, són les mateixes dates que l'any passat i aquest vespre agafaré un avió direcció Londres Stansted i allà m'estaran esperant, per passar 4 dies per poblets anglesos sense oblidar-nos de Londres, que també hi anirem a dir hola. 

Fins diumenge!! 

diumenge, 4 de novembre de 2012

Durant 4 dies ...

... es poden fer moltes coses! Es pot anar a La Cerdanya i veure que no som els únics que hem tingut aquesta idea; dir que estava ple és quedar-se molt i molt curt. És igual, les vistes segueixen sent espectaculars. 


També es pot anar a la 1era fira de cervesa artesanal de La Cerdanya. A una servidora no li agrada la cervesa però per això ja tenim al Low. La cita va ser divendres al vespre al poble d'All. Va ser una grata sorpresa ja que hi havia molta més gent de la que esperàvem. 


Dissabte va ser el torn de la Fira del Cavall a Puigcerdà. No hi cabia ni una agulla i per acabar-ho d'arrodonir, feia un solet i una calor que qualsevol diria que estàvem a La Cerdanya a principis de Novembre. 


A tot això, evidentment, no hi poden faltar les maratons de sèries gràcies al disc dur o la humiliació rebuda per part del Low ... si, soc dolentíssima però amb aquestes lletres poca cosa es podia fer, eh? 


dilluns, 29 d’octubre de 2012

Seguim sense encertar...

Res, sembla que seguim amb aquesta mala sort a l'hora de triar quina pel·lícula veure després de sopar. 

- Asesinos de élite: Pensàvem que al tenir actors com Robert de Niro seria una bona pel·lícula però que ahir ja no poguèssim recordar el final (i la vam veure divendres a la nit) em sembla que ho diu tot. És una d'aquelles que ho intenta però que no arriba i que hagués pogut ser bona, però no ho és. 


- HappyThankyouMorePlease: Hooooome, per ser que el Low va dir "va, mirem una de les teves" crec que hagués pogut triar millor. No està malament i és pastel, de les meves, però té certes escenes que les allarguen fins l'infinit i és quan s'et tanquen els ulls; el sofà és el que té. 


dijous, 25 d’octubre de 2012

Tinc son!!

Soc una marmota, m'encanta dormir. Sóc d'aquelles persones que si puc anar al llit a les onze no cal esperar fins les dotze. I si es poden dormir vuit hores, molt millor que set. 
Aquesta setmana ja són dos els dies que no he pogut dormir. El primer va ser dilluns; crec que la última vegada que vaig mirar l'hora era la una i això per mi, entre setmana, te tela. Evidentment dimarts va ser tapar-me amb el nòrdic i quedar-me fregida a l'instant. 

Però ahir va ser LA nit. I perquè jo em plantegi anar al sofà i esperar que es fagi de dia, és que va ser espectacular. 
Llegir abans d'anar a dormir, tancar el llum, excursions al wc, a la cuina, tornar a llegir i tenir algú al costat que dorm placidament encara et fa tenir més enveja i ansies per dormir. Passaven de les tres i jo seguia donant voltes; comptant que a les set sona el despertador ... 

Google Images

Ara ja tremolo....avui és més que evident que em tornaré a quedar fregida en segon i mig però i demà? ... 

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Una de cine (III)

Feia segles que, tot i tenir-ho davant de casa, no anàvem al cine. I si ja ens semblava car, amb la pujada de cert impost va ser espectacular. 
Des que vaig veure el tràiler de Lo Imposible que volia veure-la i com que el tema d'un tsunami podia ser bastant espectacular, vam decidir anar al cine el dia de l'espectador. 


Quin patiment, quina angoixa, quines ganes de sortir corrents del cine en segons quines escenes. Per mi, molt bona (i quan saps que la família és real encara més), pel Low "està bé però sembla les de després de dinar d'Antena 3". 
He de dir que jo esperava que es recreessin més amb el moment tsunami (d'aquí que volguéssim anar al cine) i tot i així vaig sortir de la sala dient que no volia anar a Tailàndia, Japó ni res rodejat de mar.
La pel·lícula és bona i he de donar la raó als que diuen que Naomi Watts es mereix un Oscar com a millor actriu. 

Per sorpresa nostra, al comprar les entrades, ens van donar dos tiquets per poder comprar entrades a 2€ durant ahir, avui i demà. Nosaltres pensàvem que només servien per un dia i una pel·lícula però no, com si volem anar a tres pel·lícules diàries durant tres dies seguits (cosa que no farem). 


Així, ahir va ser el torn de la última de Tim Burton: Frankenweenie. Potser era el dia, potser l'hora (post reunió de veïns), ... però no em va agradar. Si, els dibuixos són Tim Burton i estan molt bé però la pel·lícula en si, l'argument, .... un prff.
Encara sort que nosaltres vam anar-hi per 2€ cada un perquè arribem a pagar els 7€ que val ara anar al cine i encara m'estaria estirant dels cabells. 

dilluns, 22 d’octubre de 2012

De tot se n'aprén

No suporto la gent aprofitada. Persones que quan volen alguna cosa no te les treus de sobre però que quan no veuen res de profit, no hi ha manera de trobar-les; sempre tenen alguna cosa a fer. Quines agendes més plenes eh? Ja és casualitat. 
Pots estar mesos i mesos intentant organitzar un sopar que només podran quan et vulguin ensenyar la nova rentadora o les fotos del casament. Llàstima que després seré jo la que no podrà. 
No entenc com es pot ser tant egoista o tant descarat, perquè per molt que pensin que no, es nota.


Com tot, té les coses bones i després de tants anys, no és que n'estigui aprenent i fagi el matreix (ni ganes)  però almenys faig servir més la paraula no. I la satisfacció és màxima. Encara no he arribat a aquell nivell en que una plantada de les seves no impliqui un mosqueig per part meva però, espero, tot arribarà. 

dijous, 18 d’octubre de 2012

Lovely kopite

Demà el Low agafa un avió direcció Liverpool per passar el cap de setmana. I a mi, que em quedo a casa, em fa molta il·lusió. No per mi, evidentment, ni per quedar-me a casa en plan "Rodríguez" (ja veig el sofà, les crispetes i la manteta) sinó per ell que porta anys i anys esperant l'oportunitat.

I és que no serà un cap de setmana normal; toca anar a un partit, a Anfield, a The Kop .... poca broma.

Google Images

I totes les cançons que va cantant per casa (tinc els meus dubtes si ho fa perquè si o per torturar-me) les podrà cantar al camp. I el You'll Never Walk Alone en directe .... 

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Jo si que no ho entenc!

Diumenge al matí, a l'agafar l'ascensor per anar a comprar em vaig topar amb l'anunci que tot propietari tem: la reunió de veïns. Crec que és mereix una entrada a part perquè les trobo d'allò més .... denses. 

A l'anunci ens convoquen a tots els veïns de l'escala C el pròxim dilluns a les 20:00. No diré que em fa mandra perquè seria quedar-me molt curta però comptant que és a la mateixa escala, s'hi haurà d'anar. 

Avui quan he arribat a casa m'he trobat que algú ha modificat el cartell .... 


Per més que hi dono voltes no ho entenc; tenim la teoria que tenim uns veïns d'Erasmus perquè durant una temporada van fer servir la bandera de Suècia com a cortines i ara hi ha la de Portugal però si aquesta teoria és certa, aleshores no són propietaris amb lo qual, una reunió de veïns els hi porta fluixa. Algú podria dir que si està en català no saben que és una reunió de veïns però paraules com "Convocatòria" o "Ordre del dia" crec que ho deixen força clar. 

Sort que anava carregada amb bosses perquè el bolígraf que porto a la bossa m'estava demanant a crits que el fes servir.  Si, si, pot ser que tinguem un veí nouvingut directament de Salamanca i arribés la setmana passada però .... 

M'agradaria saber si a la reunió de veïns donarà la cara i ens demanarà, amablement, que fem els comunicats en castellà.

Edito: La reunió va ser del més avorrit que hi podia haver per ser un dilluns al vespre. L'artista dels cartells no va aparèixer i si ho va fer, no es va pas queixar de que la reunió fós en català sense subtítols. 

dilluns, 15 d’octubre de 2012

No sempre encertem

Últimament tirem molt de pel·lícules i és que tenint aplicacions que n'ofereixen mil i no s'han ni de descarregar ni esperar a que carreguin és tot un luxe. Aquest cop però, ens n'haguessim pogut estalviar dues i comptant que n'hem vist tres, l'èxit ha sigut escàs. 


Les aventures de Tintín:  Primera decepció. No és dolenta i es deixa veure però em va semblar sossa com ella sola. No m'agrada el fet de que sembli una pel·lícula real, amb personatges reals i sigui una animació. O una cosa o una altra però el punt mig .... 
És d'aventures i entretinguda però no em va fer el pes. També he de dir que jo mai he sigut de Tintín però tot i així .... potser és que era l'hora de la migdiada ... en fi, per més excuses que hi busqui no l'hi trobo el punt. 





The Road: Durant tota la setmana la van estar anunciant com la gran pel·lícula de divendres a la nit i, evidentment, jo vaig estar emprenyant al Low tota la setmana dient que l'haviem de veure perquè tenia molt bona pinta. Meeeec!! Error!! 
Podria resumir tota la pel·lícula amb un llarg "prfffff" i seria la descripció ideal. 
Llarga, avorrida, sosa. Tret de dos o tres escenes impactants, la resta estas esperant que passi alguna cosa que no passa mai. 





The Grey (Infierno blanco): Grata sorpresa (no ens enganyem, amb aquest nom ...). D'aquelles que t'hi trobes i pateixes igual o més que els protagonistes.
No és una gran pel·lícula però si que millor que les dues anteriors. I Liam Neeson és Liam Neeson. A més, les vistes són espectaculars. 


dimecres, 10 d’octubre de 2012

Portobello star

www.portobellostarbar.co.uk

Llocs on tot era absolutament perfecte

dilluns, 8 d’octubre de 2012

De pel·lícules ...

Aquest cap de setmana va caure una pel·lícula el divendres i una altra dissabte i, aquest cop, vam encertar amb les dues. 


Nowhere Boy: Pel·lícula basada en la història que va escriure la seva germanastra, explica la vida de John Lennon quan era adolescent i vivia a casa dels seus tiets a Liverpool.
A destacar el paper de Thomas Sangster com a Paul McCartney, mític pel seu paper de nen in love a  Love Actually i de nen ja en té ben poc. 
A nosaltres ens va fer especial gràcia per això, per ser a Liverpool i veure molts llocs en els que havíem estat durant la nostra visita. 
És una bona pel·lícula i em va sorprendre gratament. 





Black Swan: Tenia ganes d'agafar-la per banda des que la Natalie Portman va guanyar l'Oscar a millor actriu. Puntuada amb un 8.2 a Imdb no és per menys. Una barreja de suspens, misteri i drama fa que estiguis en tensió la majoria del temps. També va ser una grata sorpresa, sobretot per un que jo em sé, que després de veure els cinc primers minuts de ballet, ja remugava ....


diumenge, 7 d’octubre de 2012

L'hortet

Que el pare del Low tingui un hortet és un passada perquè cada cop que hi anem a sopar (i hi anem un cop per setmana) ens emportem bosses amb albergínies, tomàquets, coliflor, patates, ... i no ens emportem més coses perquè som dos i no donem a l'abast. 
Així, la setmana passada ens vam endur una carbassa que, com podeu veure, petita no era ... 


Un cop pelada i tallada en van sortir 4 bosses! Encara ens en queda (quin gran invent aquest del congelador) i el primer experiment va ser preparar una crema de carbassa per sopar. Repte superat. 
El segon en experimentar va ser el Low i puc corroborar que tinc un petit xef a casa: gnocchis de carbassa per dinar. 



No sé què serà el pròxim però segur que també serà espectacular. 

dissabte, 29 de setembre de 2012

Home ....

... he de dir que el sopar d'ahir no va ser tan desastrosament avorrit com pensava, potser una mica si però totalment suportable. Però aquesta entrada no és per parlar de la companyia d'ahir si no de l'espectacular sopar que ens va preparar el Low: lassanya de verdures. Crec que tinc un petit xef a casa per descobrir ... 



Dir que estava espectacular és quedar-me curta; sort que van sobrar plaques de lassanya perquè serà l'excusa perfecta per a que en torni a fer!

La recepta aquí