dilluns, 5 de març de 2012

Apoteòsic

Ahir va ser un d'aquells concerts que, posaria les dues mans al foc, serà molt difícil impossible de superar. I el d'ahir va superar al de Madrid. 


El set list va ser pràcticament el mateix que a Madrid; el disc nou de dalt a baix intercalant hits d'Oasis com Supersonic o Talk Tonight. 


I el moment àlgid de la nit, aquell que sembla que la sala hagi de petar, el que et deixes les cordes vocals, el que la llagrimeta casi cau, ...  va arribar amb els bisos: Whatever-en-directe. Impresionant. Si, es trobava a faltar el Liam però era Whatever i era en directe. I per si fós poc seguida de Little by Little, The importance of beig idle i la grandissima Don't Look Back in Anger. Així no es pot acabar un concert, que després no podia ni dormir! Tots els diumenges acabessin així ... 

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Que no es pot superar? Bah! Aviat en tindré un dels Amics de les Arts!

joan gasull ha dit...

Veig que les entrades varen ser una molt bona inversió.

Anna ha dit...

@Joan: boníssima! :)

Ariadna ha dit...

Cada diumenge no pot ser apoteòsic, però cada diumnege pot ser un gran diumenge.

Cel·lebro que el disfrutessis tan!

Ptns.