dimarts, 17 d’abril de 2012

Apatia

Que innocent que sóc. Sobretot l'any passat, quan per aquestes dates venia aquí tota feliç i escrivia coses com aquesta. Ara me les he de menjar amb patates. 

La primavera em mata. Així, tal com sona. Passats els tres primers dies de "oh que bé ja és primavera", sembla que m'hagi passat un camió per sobre. Per no parlar de l'al·lèrgia, que ja he perdut el compte dels kleenex que he arribat a gastar. 

Google Images

Sort que demà arriben visites angleses i em treuran d'aquesta monotonia apàtica en que estic ficada. 

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Astènia primaveral? No entenc massa a aquests que els agrada la primavera, però a mi no em fa cap efecte, ni bo ni dolent. No m'agrada, però ja està.

joan gasull ha dit...

Jo també estic planxat...però en el me cas és de pencar....però m'agrada la primavera