dilluns, 9 d’abril de 2012

La mona

Amb la meva família ja fa temps que la mona funciona d'una manera diferent; la meva mare compra un pastís per postres amb diferents figures de xocolata pels meus nebots. Com que la dona és un sol, també hi ha figura de xocolata per mi i  també pel Low. 

Així, la meva no podia ser una altra que un .... 


Jo també he volgut contribuir als quilos dolços i com que trepitjar una pastisseria en dates com la d'avui és deixar-te mig sou, ahir vaig estar a la cuina una bona estona .... 


Potser si que no té res a veure amb la tradició de la mona, potser si que ens l'estem carregant però si serveix per a que ens trobem tots per dinar, a mi ja em val. 

3 comentaris:

XeXu ha dit...

No crec que a ningú li pugui importar la tradició aquesta amb uns pastissets així davant. Total, es tracta de menjar, no? Doncs a menjar el millor que es pugui.

joan gasull ha dit...

donc crec que tractant-se de xocolata avui tota cosa és vàlida i el principal és que a tu et vagi bé

Thera ha dit...

Tot plegat té molt bona pinta!!! uuumm la xocolata... demà tocarà amanida...