divendres, 1 de juny de 2012

Histories primaverals

Ahir va començar el Primavera Sound i el menda estava avisat "si arrives a les tantes, pensa que jo em llevo a les 7:15, no siguis cabró mala persona i fagis soroll mitja hora abans de que em soni el despertador" i el noi s'ho ha agafat al peu de la lletra, tant que ha arribat a les 7:15. 

Si, ha arribat perfectament bé i fins i tot hem pogut esmorzar. És més, estava més despert que jo.

Això si, els dos primers minuts d'obrir els ulls, estirar el braç, encara no hi és?, quina hora és?, no recordar com haviem quedat, jo el mato, vaig a trucar, no tindrà bateria ... han sigut una mica estressants. 



Ais! 

3 comentaris:

sa lluna ha dit...

Ja veus, sols han estat dos minuts d´angoixa i la recompensa d´esmorzar junts ehhh!
Això ho perdona tot ;)

Molt bon dia Anna!!

JuanRa ha dit...

Ara diràs que sóc imbecil pero m'ha semblat un post molt tendre...

joan gasull ha dit...

Aquesta engoixa té un significat.....el saps..... :-)