dimarts, 23 d’octubre de 2012

Una de cine (III)

Feia segles que, tot i tenir-ho davant de casa, no anàvem al cine. I si ja ens semblava car, amb la pujada de cert impost va ser espectacular. 
Des que vaig veure el tràiler de Lo Imposible que volia veure-la i com que el tema d'un tsunami podia ser bastant espectacular, vam decidir anar al cine el dia de l'espectador. 


Quin patiment, quina angoixa, quines ganes de sortir corrents del cine en segons quines escenes. Per mi, molt bona (i quan saps que la família és real encara més), pel Low "està bé però sembla les de després de dinar d'Antena 3". 
He de dir que jo esperava que es recreessin més amb el moment tsunami (d'aquí que volguéssim anar al cine) i tot i així vaig sortir de la sala dient que no volia anar a Tailàndia, Japó ni res rodejat de mar.
La pel·lícula és bona i he de donar la raó als que diuen que Naomi Watts es mereix un Oscar com a millor actriu. 

Per sorpresa nostra, al comprar les entrades, ens van donar dos tiquets per poder comprar entrades a 2€ durant ahir, avui i demà. Nosaltres pensàvem que només servien per un dia i una pel·lícula però no, com si volem anar a tres pel·lícules diàries durant tres dies seguits (cosa que no farem). 


Així, ahir va ser el torn de la última de Tim Burton: Frankenweenie. Potser era el dia, potser l'hora (post reunió de veïns), ... però no em va agradar. Si, els dibuixos són Tim Burton i estan molt bé però la pel·lícula en si, l'argument, .... un prff.
Encara sort que nosaltres vam anar-hi per 2€ cada un perquè arribem a pagar els 7€ que val ara anar al cine i encara m'estaria estirant dels cabells. 

1 comentari:

joan gasull ha dit...

he sentit parlar molt bé d'aquesta peli...haurem de fer-hi alguna cosa