dilluns, 22 d’octubre de 2012

De tot se n'aprén

No suporto la gent aprofitada. Persones que quan volen alguna cosa no te les treus de sobre però que quan no veuen res de profit, no hi ha manera de trobar-les; sempre tenen alguna cosa a fer. Quines agendes més plenes eh? Ja és casualitat. 
Pots estar mesos i mesos intentant organitzar un sopar que només podran quan et vulguin ensenyar la nova rentadora o les fotos del casament. Llàstima que després seré jo la que no podrà. 
No entenc com es pot ser tant egoista o tant descarat, perquè per molt que pensin que no, es nota.


Com tot, té les coses bones i després de tants anys, no és que n'estigui aprenent i fagi el matreix (ni ganes)  però almenys faig servir més la paraula no. I la satisfacció és màxima. Encara no he arribat a aquell nivell en que una plantada de les seves no impliqui un mosqueig per part meva però, espero, tot arribarà. 

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

gent així n'hi ha molta i creu-me que no convé gens.....De tot se'n apren

Arantxa Ruano ha dit...

Yo también estoy aprendiendo a decir que no y es bastante satisfactorio. No conozco mucha gente con morro pero lo que siempre tiene que ir por delante de todo es esto: tú tienes derecho a decidir qué quieres hacer, no estás obligada a nada. Con eso te quitas muchos malos rollos de encima y creo que todos deberíamos aplicarlo siendo siempre sinceros y comprensibles.

Vaya rollo filosófico he soltado! es que me has pillado con el día también ;)

Cómo va todo?

sa lluna ha dit...

De mica en mica anem aprenent, en que sigui per no emprenyar-nos.

Hi ha gent per a tot, malauradament.

Aferradetes!

selenia ha dit...

De gent així molta... Una llastima.
Jo abans era de dir ''vinga.. vale'' pero ara es un ''no, em sap greu pero no''..

I que malament que els hi senta un no, eh? En fi, que hi farem...