divendres, 27 d’abril de 2012

Qui busca ...

... acaba trobant!

Ha costat, molt. De fet, ja el tenia en format pdf perquè ho donava per impossible. Descatalogat i esgotat des de fa anys, a les webs de certes llibreries seguia sortint però mai el tenien en stock. I no em fa res llegir un llibre en pdf (tot i que soc molt partidària dels formats tradicionals) però quan és un llibre sobre Oasis, escrit pel Paul Gallagher, germà gran dels dos perles .... s'ha de tenir. I per ser de segona mà està en molt bon estat. 


Suposo que això de "verdadera" és relatiu a qui ho explica però si que diuen que de tots els que hi ha, aquest és el que més s'hi acosta. 

Amb aquest cap de setmana llarg, a dimecres no arriba! 

dilluns, 23 d’abril de 2012

5 dies i mig

En cinc dies i mig es poden fer mil coses; es pot visitar el Palau Güell, dinar davant del mar, anar al museu d'història de Catalunya i al Poble Espanyol. Es pot pujar a la Cerdanya i passejar per Puigcerdà, Bellver i Martinet. Es pot pujar fins la Molina i Font Romeu i també es pot veure el clàssic mentre sopem unes braves. 
Un dia podem sopar corned beef hash (definitivament soc més fan del Sunday roast) i l'altre, dinar trinxat. Es pot veure pel·lícules com Green Street i Love Actually. Es pot estar llegint al sofà sense fer res més. 

Google Images


Si, cinc dies i mig donen molt de si. 

Miss you!! 

dimarts, 17 d’abril de 2012

Apatia

Que innocent que sóc. Sobretot l'any passat, quan per aquestes dates venia aquí tota feliç i escrivia coses com aquesta. Ara me les he de menjar amb patates. 

La primavera em mata. Així, tal com sona. Passats els tres primers dies de "oh que bé ja és primavera", sembla que m'hagi passat un camió per sobre. Per no parlar de l'al·lèrgia, que ja he perdut el compte dels kleenex que he arribat a gastar. 

Google Images

Sort que demà arriben visites angleses i em treuran d'aquesta monotonia apàtica en que estic ficada. 

dilluns, 9 d’abril de 2012

La mona

Amb la meva família ja fa temps que la mona funciona d'una manera diferent; la meva mare compra un pastís per postres amb diferents figures de xocolata pels meus nebots. Com que la dona és un sol, també hi ha figura de xocolata per mi i  també pel Low. 

Així, la meva no podia ser una altra que un .... 


Jo també he volgut contribuir als quilos dolços i com que trepitjar una pastisseria en dates com la d'avui és deixar-te mig sou, ahir vaig estar a la cuina una bona estona .... 


Potser si que no té res a veure amb la tradició de la mona, potser si que ens l'estem carregant però si serveix per a que ens trobem tots per dinar, a mi ja em val. 

diumenge, 8 d’abril de 2012

British Pie

La primera vegada que vaig trepitjar cert restaurant anglès a Londres vaig poder descobrir els mítics i típics "pie". Sembla mentida que jo, que em considero una mica addicta a tot el tema anglès no conegués de l'existència d'aquest menjar típic. Ni l'existència ni lo bo que arriba a estar. 

Només em va faltar veure un vídeo del cuiner Jamie Oliver on en preparava un de bolets, Guiness i formatge cheddar perquè encara se'm posés més la mosca darrera la orella. I dit i fet. Després de comprar els diferents ingredients, aquest dissabte passat ens vam tancar a la cuina per poder dinar un pie. 


I el resultat no va ser gens dolent; potser una mica menys de pebre si però la resta .... Ara, jo tinc la teoria que menjat en terres angleses encara està més bo! 

dilluns, 2 d’abril de 2012

Yummy!

Des de l'estiu passat van començar a aparèixer aquest tipus de botigues on per un mínim d'uns 2€ pots menjar un iogurt gelat sol o amb el que hi vulguis posar ja sigui xocolata, fruita, fruits secs, ... per a tots els gustos vaja. 

Google Images

Fins avui m'havia resistit a tastar-los ja sigui perquè sempre que passava per davant hi havia cua o perquè quan veia el preu ho trobava car ... fins avui. Avui m'han convidat a berenar, mare i neboda inclosa, i quan et conviden no es pot dir que no, oi? 


Em sembla que he descobert un nou vici .... el pròxim l'he de tastar amb xocolata!