dilluns, 25 de juny de 2012

Entre pel·lícules

Tant dissabte com diumenge, després de dinar vam mirar una pel·lícula per alló de que feia una calor que no et podies moure de casa i demés. I el que ens queda.



La de dissabte va ser una d'animació i no per això va ser menys entretinguda. Gru, mi villano favorito. No és que en veiem massa sovint però també té la seva gràcia. I si a Imdb la puntuen amb un 7.5/10 no podia ser tant dolenta. 
Gru, un superdolent que, després de veure que el seu company de gremi ha robat una de les piràmides d'Egipte, el vol superar robant la lluna peeeeerò ....  




I la de diumenge va ser de les meves, anglesa i de futbol. El sueño de Jimmy Grimble explica la història de Jimmy, un Manchester City supporter que vol dues coses: jugar al Manchester City i lligar-se a la noia. 
Dins de la temàtica crec que és de les més fluixes que he vist i si no fós perquè es veu la ciutat de Manchester durant tota la pel·lícula, poca gràcia tindria. 

dissabte, 23 de juny de 2012

The winner is ...

Després de molt buscar, mirar, comparar i trobar-nos amb algún que altre impresentable ... l'hem trobat! 


M'encanta Sonrisa

dijous, 21 de juny de 2012

No soc de pedra eh?

Mira que l'havia vist de passada algun cop estant per casa però avui, quan m'han passat el link, m'ha ben caigut la llagrimeta. Si, els tres cops que l'he vist. 

dimecres, 20 de juny de 2012

Ai ...

No tot podia ser un camí de roses, en el fons ho sabia però clar, de saber-ho a trobar-ho hi ha un gran pas. 
Des d'ahir que estic maleint cert gremi i és que ara si que és tot el pack complet. Fa mal, bastant, i per acabar-ho de rematar no puc tancar bé la boca; m'he convertit en la persona més summament lenta a l'hora d'esmorzar, dinar o sopar. Ara si que funcionarà la dieta. 


No, alló de que per lluir s'ha de patir no em serveix. Tampoc em serveix que en cosa d'un any màxim els tindré fora i això que és relativament poc (se d'algú que els va portar sis anys, sis!!).  El dolor i jo mai ens hem portat bé. 

diumenge, 10 de juny de 2012

Guinness cake

Una entrada molt ràpida per dir que ahir van venir uns bons amics a sopar i per postres vaig decidir preparar el meu primer pastís de cervesa negra amb xocolata. Estic molt satisfeta amb el resultat i n'ha sobrat ben poc! 

Els ingredients ...
 I 50 minuts al forn més tard ...

Fora del forn ...
Vaig tenir certs problemes montant la nata, d'aquí a que el frosting no sigui massa alt però bé, a la segona sortirà millor. 
Nyam!!

divendres, 8 de juny de 2012

Netejar netejar ...

El nostre piset té 60m2 i és cert que, de vegades, m'agradaria que fós una mica més gran. Tenim dues habitacions, un menjador, la cuina, el bany i balcó i realment per dues persones n'hi ha més que de sobres però de tant en tant penso que m'agradaria tenir, per exemple, un menjador una mica més ampli. 

Aquestes ganes de tenir un piset més ampli se'n van ràpid ràpid un cop per setmana, o sigui, quan toca fer la neteja. Normalment intento que la feina quedi repartida entre tots dos però al tenir jo un millor horari que el menda, acabo fent jo una gran part. 

Trobar el moment ideal és pràcticament impossible (dubto que existeixi un moment ideal per la neteja) però si que intento que no ens desmunti el cap de setmana. El cap de setmana està per no fer res, per sortir a passejar, per mirar una pel·lícula darrera l'altra o per quedar amb els amics però no per passar l'aspirador, treure la pols o fregar el parquet. 

I aquí estic, un divendres tarda, netejant el piset i pensant que gracies a això, ni demà ni demà passat hauré de fer res. 


dimarts, 5 de juny de 2012

Seen!

Ja fa un temps que sabíem de la seva existència i també sabíem que s'havia de veure si o si. Aprofitant que divendres passat va ser el nostre aniversari, l'hi vaig regalar al Low i ahir a la tarda la vam poder veure. 




El protagonista és Will, un nen orfe que intenta arribar a Istanbul per anar a la final de la Champions, Liverpool-Milan. 
No és una gran pel·lícula però quan vius amb una espècie de scouser adoptiu i tu tens certa simpatia tant per l'equip com per la ciutat, és tot un must. És super tendre i cada cop que sona "You'll never walk alone" s'et posa la pell de gallina. 

divendres, 1 de juny de 2012

Histories primaverals

Ahir va començar el Primavera Sound i el menda estava avisat "si arrives a les tantes, pensa que jo em llevo a les 7:15, no siguis cabró mala persona i fagis soroll mitja hora abans de que em soni el despertador" i el noi s'ho ha agafat al peu de la lletra, tant que ha arribat a les 7:15. 

Si, ha arribat perfectament bé i fins i tot hem pogut esmorzar. És més, estava més despert que jo.

Això si, els dos primers minuts d'obrir els ulls, estirar el braç, encara no hi és?, quina hora és?, no recordar com haviem quedat, jo el mato, vaig a trucar, no tindrà bateria ... han sigut una mica estressants. 



Ais!