dilluns, 29 d’octubre de 2012

Seguim sense encertar...

Res, sembla que seguim amb aquesta mala sort a l'hora de triar quina pel·lícula veure després de sopar. 

- Asesinos de élite: Pensàvem que al tenir actors com Robert de Niro seria una bona pel·lícula però que ahir ja no poguèssim recordar el final (i la vam veure divendres a la nit) em sembla que ho diu tot. És una d'aquelles que ho intenta però que no arriba i que hagués pogut ser bona, però no ho és. 


- HappyThankyouMorePlease: Hooooome, per ser que el Low va dir "va, mirem una de les teves" crec que hagués pogut triar millor. No està malament i és pastel, de les meves, però té certes escenes que les allarguen fins l'infinit i és quan s'et tanquen els ulls; el sofà és el que té. 


dijous, 25 d’octubre de 2012

Tinc son!!

Soc una marmota, m'encanta dormir. Sóc d'aquelles persones que si puc anar al llit a les onze no cal esperar fins les dotze. I si es poden dormir vuit hores, molt millor que set. 
Aquesta setmana ja són dos els dies que no he pogut dormir. El primer va ser dilluns; crec que la última vegada que vaig mirar l'hora era la una i això per mi, entre setmana, te tela. Evidentment dimarts va ser tapar-me amb el nòrdic i quedar-me fregida a l'instant. 

Però ahir va ser LA nit. I perquè jo em plantegi anar al sofà i esperar que es fagi de dia, és que va ser espectacular. 
Llegir abans d'anar a dormir, tancar el llum, excursions al wc, a la cuina, tornar a llegir i tenir algú al costat que dorm placidament encara et fa tenir més enveja i ansies per dormir. Passaven de les tres i jo seguia donant voltes; comptant que a les set sona el despertador ... 

Google Images

Ara ja tremolo....avui és més que evident que em tornaré a quedar fregida en segon i mig però i demà? ... 

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Una de cine (III)

Feia segles que, tot i tenir-ho davant de casa, no anàvem al cine. I si ja ens semblava car, amb la pujada de cert impost va ser espectacular. 
Des que vaig veure el tràiler de Lo Imposible que volia veure-la i com que el tema d'un tsunami podia ser bastant espectacular, vam decidir anar al cine el dia de l'espectador. 


Quin patiment, quina angoixa, quines ganes de sortir corrents del cine en segons quines escenes. Per mi, molt bona (i quan saps que la família és real encara més), pel Low "està bé però sembla les de després de dinar d'Antena 3". 
He de dir que jo esperava que es recreessin més amb el moment tsunami (d'aquí que volguéssim anar al cine) i tot i així vaig sortir de la sala dient que no volia anar a Tailàndia, Japó ni res rodejat de mar.
La pel·lícula és bona i he de donar la raó als que diuen que Naomi Watts es mereix un Oscar com a millor actriu. 

Per sorpresa nostra, al comprar les entrades, ens van donar dos tiquets per poder comprar entrades a 2€ durant ahir, avui i demà. Nosaltres pensàvem que només servien per un dia i una pel·lícula però no, com si volem anar a tres pel·lícules diàries durant tres dies seguits (cosa que no farem). 


Així, ahir va ser el torn de la última de Tim Burton: Frankenweenie. Potser era el dia, potser l'hora (post reunió de veïns), ... però no em va agradar. Si, els dibuixos són Tim Burton i estan molt bé però la pel·lícula en si, l'argument, .... un prff.
Encara sort que nosaltres vam anar-hi per 2€ cada un perquè arribem a pagar els 7€ que val ara anar al cine i encara m'estaria estirant dels cabells. 

dilluns, 22 d’octubre de 2012

De tot se n'aprén

No suporto la gent aprofitada. Persones que quan volen alguna cosa no te les treus de sobre però que quan no veuen res de profit, no hi ha manera de trobar-les; sempre tenen alguna cosa a fer. Quines agendes més plenes eh? Ja és casualitat. 
Pots estar mesos i mesos intentant organitzar un sopar que només podran quan et vulguin ensenyar la nova rentadora o les fotos del casament. Llàstima que després seré jo la que no podrà. 
No entenc com es pot ser tant egoista o tant descarat, perquè per molt que pensin que no, es nota.


Com tot, té les coses bones i després de tants anys, no és que n'estigui aprenent i fagi el matreix (ni ganes)  però almenys faig servir més la paraula no. I la satisfacció és màxima. Encara no he arribat a aquell nivell en que una plantada de les seves no impliqui un mosqueig per part meva però, espero, tot arribarà. 

dijous, 18 d’octubre de 2012

Lovely kopite

Demà el Low agafa un avió direcció Liverpool per passar el cap de setmana. I a mi, que em quedo a casa, em fa molta il·lusió. No per mi, evidentment, ni per quedar-me a casa en plan "Rodríguez" (ja veig el sofà, les crispetes i la manteta) sinó per ell que porta anys i anys esperant l'oportunitat.

I és que no serà un cap de setmana normal; toca anar a un partit, a Anfield, a The Kop .... poca broma.

Google Images

I totes les cançons que va cantant per casa (tinc els meus dubtes si ho fa perquè si o per torturar-me) les podrà cantar al camp. I el You'll Never Walk Alone en directe .... 

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Jo si que no ho entenc!

Diumenge al matí, a l'agafar l'ascensor per anar a comprar em vaig topar amb l'anunci que tot propietari tem: la reunió de veïns. Crec que és mereix una entrada a part perquè les trobo d'allò més .... denses. 

A l'anunci ens convoquen a tots els veïns de l'escala C el pròxim dilluns a les 20:00. No diré que em fa mandra perquè seria quedar-me molt curta però comptant que és a la mateixa escala, s'hi haurà d'anar. 

Avui quan he arribat a casa m'he trobat que algú ha modificat el cartell .... 


Per més que hi dono voltes no ho entenc; tenim la teoria que tenim uns veïns d'Erasmus perquè durant una temporada van fer servir la bandera de Suècia com a cortines i ara hi ha la de Portugal però si aquesta teoria és certa, aleshores no són propietaris amb lo qual, una reunió de veïns els hi porta fluixa. Algú podria dir que si està en català no saben que és una reunió de veïns però paraules com "Convocatòria" o "Ordre del dia" crec que ho deixen força clar. 

Sort que anava carregada amb bosses perquè el bolígraf que porto a la bossa m'estava demanant a crits que el fes servir.  Si, si, pot ser que tinguem un veí nouvingut directament de Salamanca i arribés la setmana passada però .... 

M'agradaria saber si a la reunió de veïns donarà la cara i ens demanarà, amablement, que fem els comunicats en castellà.

Edito: La reunió va ser del més avorrit que hi podia haver per ser un dilluns al vespre. L'artista dels cartells no va aparèixer i si ho va fer, no es va pas queixar de que la reunió fós en català sense subtítols. 

dilluns, 15 d’octubre de 2012

No sempre encertem

Últimament tirem molt de pel·lícules i és que tenint aplicacions que n'ofereixen mil i no s'han ni de descarregar ni esperar a que carreguin és tot un luxe. Aquest cop però, ens n'haguessim pogut estalviar dues i comptant que n'hem vist tres, l'èxit ha sigut escàs. 


Les aventures de Tintín:  Primera decepció. No és dolenta i es deixa veure però em va semblar sossa com ella sola. No m'agrada el fet de que sembli una pel·lícula real, amb personatges reals i sigui una animació. O una cosa o una altra però el punt mig .... 
És d'aventures i entretinguda però no em va fer el pes. També he de dir que jo mai he sigut de Tintín però tot i així .... potser és que era l'hora de la migdiada ... en fi, per més excuses que hi busqui no l'hi trobo el punt. 





The Road: Durant tota la setmana la van estar anunciant com la gran pel·lícula de divendres a la nit i, evidentment, jo vaig estar emprenyant al Low tota la setmana dient que l'haviem de veure perquè tenia molt bona pinta. Meeeec!! Error!! 
Podria resumir tota la pel·lícula amb un llarg "prfffff" i seria la descripció ideal. 
Llarga, avorrida, sosa. Tret de dos o tres escenes impactants, la resta estas esperant que passi alguna cosa que no passa mai. 





The Grey (Infierno blanco): Grata sorpresa (no ens enganyem, amb aquest nom ...). D'aquelles que t'hi trobes i pateixes igual o més que els protagonistes.
No és una gran pel·lícula però si que millor que les dues anteriors. I Liam Neeson és Liam Neeson. A més, les vistes són espectaculars. 


dimecres, 10 d’octubre de 2012

Portobello star

www.portobellostarbar.co.uk

Llocs on tot era absolutament perfecte

dilluns, 8 d’octubre de 2012

De pel·lícules ...

Aquest cap de setmana va caure una pel·lícula el divendres i una altra dissabte i, aquest cop, vam encertar amb les dues. 


Nowhere Boy: Pel·lícula basada en la història que va escriure la seva germanastra, explica la vida de John Lennon quan era adolescent i vivia a casa dels seus tiets a Liverpool.
A destacar el paper de Thomas Sangster com a Paul McCartney, mític pel seu paper de nen in love a  Love Actually i de nen ja en té ben poc. 
A nosaltres ens va fer especial gràcia per això, per ser a Liverpool i veure molts llocs en els que havíem estat durant la nostra visita. 
És una bona pel·lícula i em va sorprendre gratament. 





Black Swan: Tenia ganes d'agafar-la per banda des que la Natalie Portman va guanyar l'Oscar a millor actriu. Puntuada amb un 8.2 a Imdb no és per menys. Una barreja de suspens, misteri i drama fa que estiguis en tensió la majoria del temps. També va ser una grata sorpresa, sobretot per un que jo em sé, que després de veure els cinc primers minuts de ballet, ja remugava ....


diumenge, 7 d’octubre de 2012

L'hortet

Que el pare del Low tingui un hortet és un passada perquè cada cop que hi anem a sopar (i hi anem un cop per setmana) ens emportem bosses amb albergínies, tomàquets, coliflor, patates, ... i no ens emportem més coses perquè som dos i no donem a l'abast. 
Així, la setmana passada ens vam endur una carbassa que, com podeu veure, petita no era ... 


Un cop pelada i tallada en van sortir 4 bosses! Encara ens en queda (quin gran invent aquest del congelador) i el primer experiment va ser preparar una crema de carbassa per sopar. Repte superat. 
El segon en experimentar va ser el Low i puc corroborar que tinc un petit xef a casa: gnocchis de carbassa per dinar. 



No sé què serà el pròxim però segur que també serà espectacular.