divendres, 11 de gener de 2013

Faltes justificades

Fa sis anys que estic a la mateixa empresa; primer a temps parcial juntament amb la carrera, després a jornada completa i després altra vegada a temps parcial. Evidentment jo voldria altra vegada jornada completa però tot és millor que res. 

Durant aquests sis anys he tingut els meus dies de vacances, els meus dies lliures i he faltat dos dies per estar malalta. Reconec que alguns dies he vingut que semblava un vegetalet; dies d'aquells de nas tapat i ulls plorosos però he vingut. Encara no tinc clar si és que soc burra o tinc el llistó molt amunt en quan a dolor perquè realment la feina que faig no és una cosa urgent que s'hagi de portar al dia estrictament. I realment no ho faig per obtenir res a canvi tot i que gràcies a això confien plenament en mi, cosa que fa que mai m'hagin negat un dia lliure o, pròximament, una lluna de mel de tres setmanes. 

Avui he estat parlant amb una amiga i estava indignada a més no poder perquè, després de sis anys treballant a la mateixa empresa, era el primer cop que l'hi demanaven un justificant mèdic per haver faltat a la feina. Com jo vaig fer en el seu moment, està a mitja jornada i ho compagina amb la universitat. La cosa és que té la costum de faltar a la mínima per allò de que "em va millor estudiar al matí" o "es que tinc molta feina". He estat apunt de dir-li que l'entenc, que a mi em va millor dormir al matí però .... 

El que no he acabat d'entendre és que quan he dit que entenc al seu cap perquè al final, ell ha de mirar per l'empresa m'ha dit que a diferència de mi, aquella no és la feina de la seva vida i per tant, té altres prioritats. Ah coi! Això vol dir que a totes les anteriors feines en que m'he comportat he estat fent el burro? i quan s'ha decidit que aquesta és la feina de la meva vida? Hm... Jo pensava que això és tractava de responsabilitats. 

Ui, em fa mal un peu, potser hauria de marxar cap a casa ..... 

3 comentaris:

XeXu ha dit...

En això sóc com tu, m'he d'estar morint per faltar a la feina, i això de morir-se no passa gaire, bé que estic aquí. I també em sorprèn que hi hagi gent que a la mínima es queden a casa, no hi veig un comportament apropiat. No va amb la feina, va a persones. Alguns no entenen que cobren un sou a final de mes per fer una feina, i que per tant tenen la responsabilitat de fer-la bé, o si no pot ser que prescindeixin d'ells. Al carrer hi ha milers de candidats que potser s'interessarien més pel que tenen entre mans.

joan gasull ha dit...

Ningú pot saber quina és la feina de la nostre vida, la que si ho es és el fet de tenir-ne

merike ha dit...

És el burro el mateix que un ase? A Finlàndia significa una persona estúpida. Per això em quedo aquest quadre al perfil....

No he treballat desprès els mes 43 anys... Estic malalta,