Adoro aquella sensació d'haver vist un peliculón (i no em refereixo als que fan els dissabtes després de dinar per certs canals) i aquesta és la sensació que tenia el vespre del 31 de Desembre que per allò de fer temps abans de sopar, acabes mirant una pel·lícula. 112 minuts més que ben invertits. Genial.
Feia temps que la tenia en la meva llista de "must see" i és altament recomanable. És la història (inspirada en una de real) de Philippe, un tetraplegic i el seu cuidador, Driss.
2 comentaris:
si el resultat es bo....una bona manera de fer temps. Molt bony any 2013
Prenc bona nota, sembla interessant.
Salut i feliç 2013!!
Bessets.
Publica un comentari a l'entrada