dijous, 28 de febrer del 2013

Auf wiedersehen!

Les 50 hores han passat volant i si no fos perquè realment costa molt anar a una classe que saps que no en sortiràs fins les 21:30 de la nit, podria seguir durant moltes hores més.


Aquest ha estat el primer intent d'aprendre l'alemany i he de dir que m'ha agradat. Que el trobo difícil si, i molt, però no deixa de ser com una espècie de trenca closques que quan l'agafes amb calma i paciència pots fins i tot fer una frase llarga. Com totes les llengües suposo però acostumada al francès i l'anglès, aquesta m'ha semblat força diferent.

Així que sense veu, amb atacs de tos, vent i un fred que pela, una servidora se'n va a fer la última classe d'alemany que, sent honestos, si no fos la última avui seria un d'aquells dies en que em quedaria al sofà amb la calefacció i la manteta.


diumenge, 24 de febrer del 2013

Concert!

Els gustos musicals del Low i una servidora són semblants com la nit i el dia. Els grups amb que coincidim es poden comptar amb els dits d'una ma; la resta ... jo escolto la música de la ràdio que "és tota igual i insuportable" i ell grups que "són un muermo". Així, resumit ràpidament. 

Un dels primers grups (per no dir el primer) que em va fer escoltar va ser Pedro the Lion. Muermos a més no poder pobrets. I això va ser el segon o tercer dia que ens veiem; que ja fa més de dotze anys. 

Amb el temps, Pedro the Lion va passar a ser David Bazan i no, amb el temps a mi no em va acabar agradant. 

Des de feia unes setmanes el Low tenia una entrada per anar ahir a la nit a la sala Be Cool de Barcelona, a veure el directe de David Bazan cantant Pedro the Lion. Quina va ser la meva sorpresa quan el Sr. Low va guanyar una segona entrada .... 


A favor del Low diré que la veu és espectacular però l'estil em segueix semblant una mica .... si, això. De totes maneres no deixa de ser graciós que ahir, finalment, veiés a qui he estat "criticant" durant 12 anys. No deixa de ser una mica Low. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

De visita

Crec que no hi ha millor manera de començar la setmana i és que ahir, gràcies a un sorteig, el Low i jo vam poder fer una visita al vaixell de creuers Costa Pacífica. I no només visita, també un cocktail i un dinar.

Tot i els recents problemes que aquesta companyia ha tingut, jo soc proCosta. Suposo que el fet de que hagi anat a dos creuers i sempre hagi sigut amb ells hi té alguna cosa a veure. Sigui com sigui, jo no en vaig tenir cap de problema i tot va sortir rodó. 

Ascensors al hall principal

Jo sempre li deia al Low lo molt espectacular que era; que si et tracten tant bé, que si els vaixells són impresionants, que si veus tantes coses .... i ara, per fi, ho ha pogut comprovar.


Camarot

Sembla ser que ja no estic sola fent guardiola!! 

divendres, 15 de febrer del 2013

Ufff....

Després de tenir una setmana física i mentalment esgotadora, de tenir més feina de la que puc fer, de mossegar-me la llengua més d'un cop i més de dos; d'anar a classe dos dies durant dues hores i mitja i no és que no m'agradi (perquè m'encanta), però a les 21:15 amb proutes feines em surten paraules en català, imagina en alemany. 
Una setmana de decepcionar-me, de veure que la gent que és egoista i egocèntrica ho és i d'on no n'hi ha no en pot rajar. 
Una setmana d'odiar les columnes del pàrquing del supermercat (i certa marca al meu cotxe m'ho recordarà cada dia). Una setmana d'aquelles potents. 

Però avui és divendres, per fi, i tot això no ha desaparegut ni molt menys però ara mateix estic davant del monitor i no penso fer res més que .... 


I no poso els peus sobre la taula perquè no acostumo a fer que si no .... 

dilluns, 11 de febrer del 2013

Zero Dark Thirty

Quan un dia al cine vaig poder veure el tràiler ja la vaig posar a la llista de pel·lícules que m'agradaria veure. No sé per què va ser una d'aquelles que vaig pensar "home....". I és que no deixa de ser curiós perquè en el seu moment tampoc és que donessin massa informació i no és que estigui dient que la pel·lícula sigui una font fiable ni res per l'estil però curiositat hi havia, si. 

El Low va fer un "uhh...buff...." però per sort, va llegir una crítica bona així que no vaig haver de fer massa presió. 10 punts! 

Divendres a la nit, sofà, manteta i pel·lícula. I va acabar sent una grata sorpresa perquè la pel·lícula és bona. No són dues hores i mitja de partida de Call of Duty i t'hi trobes, allà a les fosques amb les ulleres de visió nocturna buscant. I trobar el troben. 

diumenge, 10 de febrer del 2013

Forever Young

El Low sap més que de sobres que els musicals em poden, siguin a Broadway, al West End o a Barcelona  (home, posats a triar prefereixo els dos primers però ...) així que ho va encertar de ple quan, divendres al matí hem va regalar dues entrades per anar a veure l'últim espectacle del Tricicle el dia següent.  



Set actors es representen a si mateixos, o al que seran a l'any 2050, quan estiguin en una residència d'avis per artistes retirats. 
He de dir que se'ns va fer molt curta, i és que 1h50 quan estàs literalment plorant de tant riure es fa molt curta. 

www.tricicle.com

Gran dissabte arrodonit amb un sopar al nostre japonès de Barcelona. I és que 32 anys no es fan cada dia, no? 

dijous, 7 de febrer del 2013

EL viatge!

Quan no pots viure sense viatjar, triar un destí pot ser molt complicat. Cap t'agrada més que els altres perquè al final el que vols fer es veure-ho tot. He de dir que la idea de volta al món em va passar pel cap durant mil·lèsimes de segon però s'ha de ser realista en quan a temps disponible i diners. Potser algun dia .... 

Vam tenir diferents destins com a possibles candidats: Costa Oest, repetir Costa Est, un creuer, ... com es pot dir que no a qualsevol d'aquestes opcions, si jo hi aniria amb els ulls tancats!! 

Però hi havia un destí que sempre ens havia rondat pel cap, sobretot després de que varis amics hi anèssin; alló que diuen de posar les dents llargues és totalment cert ...

Ja no ens podem fer enrera, ja ens podem centrar en fer l'itinerari perquè hem comprat els vols amb Qatar Airways i ens esperen 17 dies a:



dimarts, 5 de febrer del 2013

Una de macarons!

He fet cursos de cupcakes, de pastissos i de galetes però de macarons mai. Curiosament tampoc els havia tastat i això que sempre que en veia en alguna pastisseria em cridaven. 

Estem de sort perquè han obert una botiga nova, prop de casa i amb cursos força econòmics. Així, ahir per 10€ vam aprendre a preparar macarons. 


Tot i que encara no ho he pogut intentar a casa, puc dir que sembla més fàcil del que em pensava. 


I després de tastar-ne un puc dir que si, que tenen la fama que es mereixen: estan bonissims!!