dijous, 28 de febrer de 2013

Auf wiedersehen!

Les 50 hores han passat volant i si no fos perquè realment costa molt anar a una classe que saps que no en sortiràs fins les 21:30 de la nit, podria seguir durant moltes hores més.


Aquest ha estat el primer intent d'aprendre l'alemany i he de dir que m'ha agradat. Que el trobo difícil si, i molt, però no deixa de ser com una espècie de trenca closques que quan l'agafes amb calma i paciència pots fins i tot fer una frase llarga. Com totes les llengües suposo però acostumada al francès i l'anglès, aquesta m'ha semblat força diferent.

Així que sense veu, amb atacs de tos, vent i un fred que pela, una servidora se'n va a fer la última classe d'alemany que, sent honestos, si no fos la última avui seria un d'aquells dies en que em quedaria al sofà amb la calefacció i la manteta.


5 comentaris:

XeXu ha dit...

A mi també em va agradar estudiar-lo. És molt difícil, però és una llengua molt interessant. Llàstima que amb el temps he perdut el poc que vaig aprendre. Així que no ho deixis! A tornar-hi el proper curs.

joan gasull ha dit...

tu segueix que quan hagis de parlar amb la Merkel tinguis prou soltura

Ariadna ha dit...

50 hores em semblen un tastet curt per una llengua que, sense coneixer-la gaire, a priori sembla difícil. Ara tocarà fer-ne un segon tastet, no?

Anna ha dit...

@Ariadna a mi també em sembla molt curt però no n'ofereixen més. M'ho he prés com una introducció; ara toca aprofundir :)

Eli Vístete Que Vienen Curvas ha dit...

El meu home está en les msteixes pero pel seu compte. Jijik. Un petonaaaas