Les 50 hores han passat volant i si no fos perquè realment costa molt anar a una classe que saps que no en sortiràs fins les 21:30 de la nit, podria seguir durant moltes hores més.
Aquest ha estat el primer intent d'aprendre l'alemany i he de dir que m'ha agradat. Que el trobo difícil si, i molt, però no deixa de ser com una espècie de trenca closques que quan l'agafes amb calma i paciència pots fins i tot fer una frase llarga. Com totes les llengües suposo però acostumada al francès i l'anglès, aquesta m'ha semblat força diferent.
Així que sense veu, amb atacs de tos, vent i un fred que pela, una servidora se'n va a fer la última classe d'alemany que, sent honestos, si no fos la última avui seria un d'aquells dies en que em quedaria al sofà amb la calefacció i la manteta.
Així que sense veu, amb atacs de tos, vent i un fred que pela, una servidora se'n va a fer la última classe d'alemany que, sent honestos, si no fos la última avui seria un d'aquells dies en que em quedaria al sofà amb la calefacció i la manteta.
5 comentaris:
A mi també em va agradar estudiar-lo. És molt difícil, però és una llengua molt interessant. Llàstima que amb el temps he perdut el poc que vaig aprendre. Així que no ho deixis! A tornar-hi el proper curs.
tu segueix que quan hagis de parlar amb la Merkel tinguis prou soltura
50 hores em semblen un tastet curt per una llengua que, sense coneixer-la gaire, a priori sembla difícil. Ara tocarà fer-ne un segon tastet, no?
@Ariadna a mi també em sembla molt curt però no n'ofereixen més. M'ho he prés com una introducció; ara toca aprofundir :)
El meu home está en les msteixes pero pel seu compte. Jijik. Un petonaaaas
Publica un comentari a l'entrada