dijous, 21 de març del 2013

Mumford & Sons

Teníem les entrades des de feia mesos; de fet, estan jo a terres angleses vaig haver d'avisar al Low de que s'estaven acabant. El primer a escoltar-los va ser ell; després vaig picar jo. 


Qualsevol que els escolti es pensarà que són americans i americans profunds però la cosa està en que són de Londres i molta gent ho va saber quan els hi van donar el Grammy. I tenen cançons que fan caure de cul. 


dimecres, 20 de març del 2013

Aquesta nit ...

... concert!!



Llàstima del canvi de sala, no sóc massa partidaria dels concerts en macro sales i el Sant Jordi Club nés una però la van canviar quan ja les teniem. De totes maneres valdrà la pena, segur. 

dilluns, 18 de març del 2013

Una de Shakespeare

Dissabte a la nit vam poder anar, per la cara, a la representació d'Enrique VIII de W. Shakespeare al teatre Barts de Barcelona (antic Artèria Paral·lel). Grata sorpresa la nostra al veure que les localitats eren a primera fila i a més, es veia perfectíssimament. 


Tot i que en un primer moment no hi anava massa convençuda he de dir que els actors, de la companyia Rakatá, són espectaculars i l'hora i 50 minuts que dura passa volant. Si que no és massa bona idea anar a veure Shakespeare quan t'has llevat a les vuit al matí no has parat en tot el dia però tot i així ... 

diumenge, 17 de març del 2013

Pio!

He de dir que m'encanta el fet de que certes pàgines web ofereixin la opció, entre d'altres, d'assistir a cursos per un preu raonable. Com a condició tinc que aquest preu no passi de 20€
Fins ara, tots els que havíem anat eren de cuina: galetes, macarons, cupcakes,  pastissos ... fins avui. 

Avui ha sigut el torn dels amigurumis. Segons Wikipedia l'amigurumi és la "técnica d'origen japonès que consisteix a teixir petits ninos mitjançant ganxet" i he de dir que arribar a un curs pensant que ets negada a sortir amb una espècie de bitxo que sembla molt més un pollet del que t'imaginaves, és molt gratificant. 


No és que sigui una obra de art pobret però mira, és el primer i ben orgullosa que n'estic. Ha valgut la pena això de sortir del llit a la mateixa hora que si hagués d'anar a la feina per agafar un tren i anar a Barcelona. 

dilluns, 11 de març del 2013

Practicant ....

... pel que ens espera diumenge al matí!


Em sembla que riurem ... i patirem també!

diumenge, 10 de març del 2013

Speak Up

Moltes de les pel·licules que veiem a casa són en versió original i subtítols en castellà. No és que les busquem sempre expressament així però normalment o encara no les han doblat, o la qualitat és millor. Reconec que de vegades em ve de gust veure'n alguna de doblada i no haver de fer res més que escarxofar-me al sofà durant una estona en comptes de, una de dues, o intentar entendre el que diuen o anar llegint els subtítols. 

Des de fa unes setmanes, el Low s'ha proposat treure profit de la petita biblioteca que hi ha a l'acadèmia on estudia anglès i així, ja fa tres setmanes que anem a pel·lícula en versió original i subtítols en anglès. 


An Education feia molt temps que la tenia en llista d'espera i he de dir que és entretinguda a part de ser la que millor s'entenia i es podia seguir. 
Va ser el segon cop que jo veia Precious així que jugava amb avantatge. Em va semblar complicadissima d'entendre perquè els seus protagonistes són de Harlem; ni anglès americà ni anglès britànic, anglès del Harlem profund. 
Wall Street va ser una grata sorpresa, per la pel·lícula en si i per entendre el que deia. S'ha de dir que vocabulari sobre borsa no és el meu fort però ... 


dijous, 7 de març del 2013

Mentides

Segons el meu punt de vista n'hi ha de dos tipus; les innocents i les que fan mal. Qui més qui menys tots n'hem dit alguna: per aconseguir una feina, per esquivar el cop, perquè si .... jo la primera, ho reconec. També tenen les seves repercussions, està clar però considero que mal, el que es diu mal, tampoc en fan. No dic que estigui bé ni que s'hagi de tenir com a costum però que hi són i que tots n'hem dit alguna, doncs si. 


Les que fan mal són bastant pitjors i no acabo d'entendre el perquè una persona pot acabar inventant-se certes coses. Quan aquesta persona és un bon amic teu, un molt bon amic, i veus que te l'ha anat colant sempre que ha pogut és realment decepcionant. Realment m'ofen. M'ofen que es pensi que sóc imbècil, m'ofen que jo hi tingués plena confiança, perquè això és el que és té amb els amics, m'ofen que des que el vaig enxampar no s'hagi dignat a dir ni mu.