dijous, 7 de març del 2013

Mentides

Segons el meu punt de vista n'hi ha de dos tipus; les innocents i les que fan mal. Qui més qui menys tots n'hem dit alguna: per aconseguir una feina, per esquivar el cop, perquè si .... jo la primera, ho reconec. També tenen les seves repercussions, està clar però considero que mal, el que es diu mal, tampoc en fan. No dic que estigui bé ni que s'hagi de tenir com a costum però que hi són i que tots n'hem dit alguna, doncs si. 


Les que fan mal són bastant pitjors i no acabo d'entendre el perquè una persona pot acabar inventant-se certes coses. Quan aquesta persona és un bon amic teu, un molt bon amic, i veus que te l'ha anat colant sempre que ha pogut és realment decepcionant. Realment m'ofen. M'ofen que es pensi que sóc imbècil, m'ofen que jo hi tingués plena confiança, perquè això és el que és té amb els amics, m'ofen que des que el vaig enxampar no s'hagi dignat a dir ni mu. 

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Diuen que si t'enganyen un cop la culpa és del mentider. Si t'enganyen dos cops, llavors la culpa és teva. Com a frase potser no està malament, però és molt lleig enganyar un amic i de manera reiterada, davant d'un amic ensopegarem tants cops com faci falta, però si finalment descobrim el pastís, em sembla que significa la fi de la confiança, i perduda aquesta, em sembla que l'amistat no és possible.

Garbí24 ha dit...

La mentida és molt lletja i si et ve d'un amic ja pot ser el colmo. De vegades es pitjor el sentiment de que t'han enganyat que la pròpia consequència.