dimecres, 3 d’abril de 2013

El que fa mal, cura

Estic segura que això és el que diuen els fisiopractics per igualar el mític i típic "el que pica, cura" que em deien els meus pares quan era petita. 

No ho tinc per costum ni molt menys (ja m'agradaria poder anar-hi un cop al mes, però no a un d'aquests no, als relaxants!) de fet feia com un parell d'anys que no hi anava però des de feia uns dies que notava cert carregament a les cervicals i cert mal de cap que m'avisaven de que calia tornar-hi. 

Així que avui, després de dinar i amb cita prèvia des del matí (i jo que pensava que hauria d'esperar setmanes...) m'he plantat aquí ...

Ara mateix no tinc clar si la cosa ha millorat o no i, segons m'ha dit, demà tampoc ho sabré (perquè, paraules textuals, pensaré molt en ell), tinc mal de tot i de res peeeerò els resultats del primer cop van ser força espectaculars per tant, no perdré l'esperança i pensaré que els 30 minuts semi agònics que he passat han valgut la pena (i sense queixar-me eh?). 

I ara una servidora se'n va a la dutxa perquè jo entenc que hagin de fer servir cremetes i olis i demés productes "relliscants" però m'ha deixat feta un cromo. 

1 comentari:

joan gasull ha dit...

Quant et cruixen una mica sols passar un parell de dies adolorit. Però el resultat sol ser bo