dijous, 16 de maig del 2013

Blau tirant a lila ...

No hi ha res millor (o pitjor segons es miri) que arribar motivada de la feina i voler fer mil coses. Coses que són un pal com una catedral però que no hi ha més remei que fer-les.


Primer he aconseguit fer baixar la pila monumental de roba per planxar. Puc dir que planxar és de les coses que més mandra suprema em fa peeeerò ja no hi ha pila de roba (fins que torni a rentar però en fi ...). 

Després he pensat "no ho deixis pel cap de setmana, que farà més mandra" i he agafar l'aspiradora per banda. Sort que tenim un pis petit, sort. I ja posats a fregar no? Si ja no ve d'aquí ... Doncs si que ve d'aquí si ... perquè la mutilada ha sigut maca maca. 


L'últim cop que he vist el meu pobre dit abans de posar una tireta ja era de color blau per no dir el mal que arriba a fer.

Si algun dia arribeu motivats a casa, no en feu cas, directes al sofà!

4 comentaris:

Garbí24 ha dit...

coi doncs no hi posem tanta empenta que les baixes no les paguen bé avui en dia.
Millora't ràpid que ha quedat feina per fer.....

Anònim ha dit...

quan jo frego no es pas tan perillós. Com ho fas tu per fer aquesta carnisseria?

Patri - Pa(t)labrería ha dit...

Uhh vaja vigila amb el dit! >_< espero que ja no faci tant de mal...
Es curiosa aquesta sensació de voler fer moltes coses, moltes vegades em passa igual. Arribo pensant: avui seré productiva! Faré això, aillò i lo de més enllà!
I després per voler fer molt i ràpid, o surt malament o no ho faig pel cansament x) De tant en tant és millor descansar~ Suposo que el truc és posar-s'hi amb les piles carregades.

Que vagi bée!

Alize ha dit...

Ay, pobre!!! Espero que ya se haya curado la herida...
Un besote!!!