divendres, 31 de maig de 2013

Satisfacció

Fa uns dies vaig llegir en un blog amic, quina pot ser la satisfacció d'estar una temporada, sigui quina sigui, a dieta

Tot i que aquí una servidora fa força temps que en fa, és d'un temps ençà que me la prenc seriosament; no sé si perquè quan vaig deixar de fumar vaig créixer en amplada fins al punt de dir prou o per cert aconteixement el pròxim Octubre però des de fa un any que l'estic seguint el més estricament possible. Això no vol dir que de tant en tant no sopi una pizza o endrapi unes patates però normalment toca aguantar-se ... i costa, costa un ou. 



Fins ara, crec que he descobert dos tipus de satisfacció: una és la de quan et trobes gent que fa temps que no et veuen i et diuen com has canviat; tu dius que no, que no n'hi ha per tant però en el fons penses que tot l'esforç bé s'ha de notar. 

El segon tipus de satisfacció l'he descobert avui quan, remenant l'armari per vestir-me, he vist uns texans que deu fer un parell d'anys que tinc, que encara no havia estrenat perquè cada cop que me'ls posava no podia ni respirar i avui he pensat calla .... i si, ara em venen grans! Pobrets, abans per poc i ara per massa .... 

2 comentaris:

sa lluna ha dit...

Una nota a la porta de l'armari dient:
"Texans rebutjats, nous, de tant en tant mirar com van""
Pobrets quina pena em fan!! ;)

Si tu et sent bé, doncs perfecte!!
Aferradetes

XeXu ha dit...

Una de les coses que no dic és que quan mil persones em pregunten el mateix, en aquest cas, 'tu t'has aprimat molt, no?', al principi potser contesto igual, però després me'n canso i dono respostes com 'només t'ho sembla a tu', o 'm'he deixat una part a casa'. És clar que agrada que se n'adonin, naturalment, però em cansa respondre igual tants cops. El que importa de veritat és com et veus tu, que es nota molt. Per exemple, amb això de la roba que dius. A mi em va passar una cosa lamentable. A mig perdre pes em vaig comprar uns pantalons perquè els altres m'anaven grans. Entre que em vaig decidir a portar-los a que me'ls escurcessin, i que els vaig anar a recollir, quan per fi els vaig tenir ja m'anaven grans i em queien! Aprimar-se està molt bé, però pel tema roba és fatal!

En tot cas, felicitats per la davallada de pes, que sent tant cuinetes com ets ha de ser molt complicat!